Com controlar les plagues en cultius amb les noves tecnologies

  • Inmaculada Garrido Jurado, professora ajudant doctora de la Universitat de Còrdova en col·laboració amb SIPCAM Iberia

Com controlar les plagues en cultius amb les noves tecnologies

iStock

4
Es llegeix en minuts

A fi d’aconseguir un ús sostenible dels insecticides, des de 2014 s’exigeix a la UE l’aplicació de tècniques de gestió integrada. Aquest marc d’actuació va ser el primer pas perquè la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) comencés a considerar tots els mètodes de control de plagues disponibles, integrant-los de manera adequada perquè la seva intervenció es realitzi només quan tingui una justificació econòmica i mediambiental.

¿Què aporta el control integrat?

¿Què aporta el control integrat?Per comprendre la seva funció s’han de tenir en compte conceptes com el monitoratge d’insectes fitòfags mitjançant mètodes, eines i la intervenció controlada. D’aquesta manera, l’agricultura de precisió permet la incorporació de la tecnologia per al maneig de la variabilitat espacial i temporal de les plagues. Així, per exemple, l’agricultor pot optimitzar la dosi d’insecticida que s’ha d’aplicar. Aquest petit pas li permetrà disminuir els costos i el risc mediambiental, però també millorarà la seguretat de l’aplicador.

Per aconseguir implementar l’agricultura de precisió amb èxit hi ha eines clau com l’ocupació de sensors i el processament informatitzat de dades. De fet, l’accés ràpid o a temps real d’aquesta informació és vital per a un control eficaç de plagues en cultius.

Les dades obtingudes a través d’un dispositiu GPS estableixen la ubicació dels objectes afavorint la digitalització i creació de mapes. Un mapatge ‘in situ’ en el qual les variables es detecten mentre es recorre l’àrea i se’n registren les dades.

No obstant, no sempre és possible o viable realitzar el mapatge directament al camp, bé per dificultats en el desplaçament a la finca, en la detecció o visualització del fitòfag o perquè quan els símptomes són visibles ja està compromesa la producció del cultiu. En aquest cas, l’adquisició remota de dades és una de les maneres més eficients per mapar la presència o efectes d’una plaga.

Les imatges es poden obtenir directament des de càmeres instal·lades en dispositius aeris com drons o avionetes o bé des de satèl·lits. Aquest sistema treballa en dues etapes: l’adquisició de dades amb la detecció i registre per mitjà de sensors i posteriorment l’anàlisi, és a dir, processament i interpretació.

Trampes electròniques per controlar les plagues en cultius

Trampes electròniques per controlar les plagues en cultiusEl monitoratge automàtic de plagues aporta coneixement sobre la seva distribució espacial i temporal. Aquest monitoratge es realitza mitjançant l’ús de trampes electròniques, en les quals un sensor detecta la presència de l’insecte i pot portar reconeixement d’imatges o no.

Les primeres trampes electròniques portaven sensors que detectaven l’insecte interrompent una llum infraroja o visible en el moment en què entrava, de manera que es permetia el seu càlcul. En aquestes trampes no hi havia identificació per tipus d’insecte, de manera que era més difícil saber l’especificitat requerida i que no entressin insectes diferents dels que es buscaven. Avui dia existeixen sensors que analitzen la variació de la llum per l’aleteig per identificar-lo mitjançant una espècie de firma biomètrica.

Per poder identificar l’insecte es necessiten trampes amb una càmera a dins. La capacitat de resolució del sensor i el nombre d’imatges que pot prendre són els dos elements més importants, tenint en compte el consum d’energia i la capacitat d’emmagatzemament de la càmera.

Una vegada presa la imatge, hi ha dues opcions: la primera és enviar-la automàticament a un especialista en reconeixement de plagues perquè la identifiqui visualment; la segona, utilitzar tècniques d’intel·ligència artificial, com la machine learning a través del dispositiu o el núvol.

Epik, l’insecticida sistèmic a base d’acetamiprid per a la mosca de l’olivera

Epik, l’insecticida sistèmic a base d’acetamiprid per a la mosca de l’oliveraEl grup d’investigació AGR 163 Entomologia Agrícola de la Universitat de Còrdova, que té com a responsable el professor Enrique Quesada Moraga, treballa en aquest segon cas. Treballen per optimitzar i millorar un sistema d’identificació, detecció i alerta sanitària per a la mosca de l’olivera en el projecte europeu FruitFlyNet-II.

La intel·ligència artificial més enllà de les trampes

La intel·ligència artificial més enllà de les trampesAquest dispositiu pot acollir, a més, diversos sensors que recullen altres dades de dins de la copa de l’arbre, com la temperatura, la humitat, etc. Així es completa la informació sobre la plaga per poder observar com evoluciona en funció d’aquestes variables. D’aquesta manera, per a pròximes collites, els agricultors i tècnics podran elaborar models estables de predicció de dinàmica poblacional de l’insecte.

A més de l’ús de trampes electròniques, altres aplicacions d’aquestes noves tecnologies per controlar les plagues en els cultius es basen en l’elaboració de mapes que permetin una aplicació espacial adequada d’insecticides o l’aplicació de sistemes d’informació geogràfica a models per desenvolupar decisions més precises sobre aquests tractaments contra les plagues.