Els rics espanyols es passen a les renovables que ja donen més que la borsa i el maó

Amancio Ortega ha sigut un dels últims a pujar a l’onada de les energies renovables després de firmar la seva aliança amb Repsol en un projecte eòlic. Un negoci en ple auge com a conseqüència de la gran aposta per descarbonitzar l’economia mundial i gràcies a una política que afavoreix aquest tipus d’inversions. Riberas, Masaveu, Entrecanales, Fluxá i Benjumea són algunes de les grans sagues familiars que fa anys que aposten per aquest sector: bé amb desenvolupaments propis, bé a través de fons específics o bé a través de tercers.

La febre per invertir en el món de l’energia neta ha arribat per quedar-se, en un moment en què altres actius tradicionals com la borsa i el mercat immobiliari ofereixen rendibilitats molt més baixes. Per al sector energètic, l’entrada d’aquests grans patrimonis suposa un reconeixement per obtenir la milionària finançament que requereixen els 2.300 MW de renovables que vol posar en marxa el Govern central fins al 2030. Un ambiciós objectiu que ha atret també nombrosos inversors internacionals garantint a les grans fortunes espanyoles importants plusvàlues en el moment que decideixin desprendre’s d’aquests actius.

Per exemple, una de les últimes transaccions ha vingut de la mà dels germans Riberas i Elawan, el seu antic negoci eòlic, que van vendre aquest estiu al conglomerat japonès Orix per 790 milions d’euros. Un parell d’anys abans, els fundadors de Gestamp es van desprendre del 20% que ostentaven en el seu antic negoci solar (avui X-Elio) venent al canadenc Brookfield la seva participació per uns 210 milions. Ara, el camí del fons canadenc i dels germans burgalesos ha tornat a creuar-se: Brookfield acaba d’aliar-se amb ells a Powen, la seva empresa especialitzada en l’autoconsum i els punts de recàrrega. També participen en aquesta empresa els Benjumea, que al seu torn van posar en marxa una altra empresa de renovables: Fotowatio.

Per la seva banda, el fons canadenc, en el qual Rafael Miranda (expresident d’Acerinox i exconseller delegat d’Endesa) exerceix com a conseller, també ha tingut relació amb un altre famós empresari espanyol: Florentino Pérez. Brookfield va llançar una OPA a principis del 2018 per Saeta Yield, la societat cotitzada que havia creat ACS amb el nord-americà GIP per al seu negoci renovable. En aquesta empresa també hi participaven altres sagues familiars espanyoles com els March i les Koplowitz. Fa tot just uns mesos, la Corporació Masaveu venia una cartera renovable de 450 MW a China Three Gorges, però les fonts consultades per ‘El Periódico de España’ apunten que la família asturiana ara està buscant noves oportunitats d’inversió en el món de l’energia verda.

Davant l’aposta d’aquests coneguts cognoms per les renovables, també és destacable una altra tendència a què s’han sumat altres grans patrimonis més modestos que els anteriors de la mà de la banca privada. Davant la demanda creixent dels seus clients per pujar al ‘boom’ renovable, cada vegada més entitats estan posant en marxa fons específics per comercialitzar entre els seus clients que gestionen tercers. El cas més conegut en aquest àmbit va ser el de Bankinter, que va ser un dels pioners l’any 2017 posant en marxa Helia: una plataforma per invertir en energia fotovoltaica gestionada per Plenium Partners (el soci energètic de FCC).

Després d’engegar diferents programes que col·locaven sense gairebé esforç entre els seus clients, van vendre Helia a Northland Power per 1.060 milions d’euros. No obstant, després de firmar aquesta operació, Bankinter va confirmar que continuaria desenvolupant productes d’energies netes per als seus clients de banca privada. Aquest tipus d’estratègies cada vegada són més utilitzades com a via per democratitzar l’accés a certs productes alternatius que exigeixen un tiquet d’entrada molt alt. De la mà de la banca privada, el criteri general és que poden participar en aquest tipus d’inversions els que tinguin un patrimoni mínim de 100.000 euros.

Els ‘pelotazo’ de la borsa

La carrera per descarbonitzar l’economia i emportar-se un bon tros del pastís de les renovables espanyoles ha provocat també que un bon nombre d’empresaris, en molts casos gairebé anònims, hagin donat autèntics ‘pelotazos’ en borsa gràcies a les seves companyies. Per exemple, Enrique Díaz-Tejeiro, conseller delegat de Solaria, té una de les fortunes verdes més grans de l’Ibex: la seva participació de gairebé el 40% en la seva companyia està valorada en uns 812 milions d’euros.

Notícies relacionades

La inversió immobiliària creixerà un 10% el 2026 fins als 18.000 milions

L’any de l’habitatge, "un dret bàsic" que continua sense resoldre’s

El català Francisco José Elías, president d’Audax, el segueix amb una participació del 77% en la seva companyia valorada en uns 450 milions d’euros. No obstant, Elías està diversificant més enllà del món renovable i en els últims mesos ha realitzat inversions mediàtiques: des de la compra de la cadena de supermercats La Sirena fins a un aval de 35 milions perquè Joan Laporta pogués presidir el FC Barcelona.

José Galíndez, fundador de Solarpack, ha incrementat de manera important els seus guanys, en aquest cas gràcies a l’OPA d’EQT llançada sobre la seva companyia, Solarpack. El seu 40% en aquesta empresa equival a més de 350 milions d’euros. Per la seva banda, el 58% que té David Ruiz de Andrés a Grenergy està valorat en 532 milions d’euros. També dues de les últimes incorporacions a borsa han ajudat els seus fundadors a elevar de manera important el seu patrimoni: Soltec i Ecoener. La primera, que va ser l’única sortida a borsa a Espanya l’any passat, ha fet José Francisco Moreno Riquelme (el seu màxim accionista) sumar una fortuna de 288 milions amb el 42% que ostenta en la firma. La segona, que ha fet el salt al parquet aquest any, ha fet el seu fundador, Luis de Valdivia Castro, ostentar un paquet valorat en 207 milions pel 70,8% que té a Ecoener.