La distribució alimentària reclama ser considerada servei essencial

Les firmes de distribució alimentària han formalitzat aquest divendres de manera oficial la petició al Govern que el sector sigui considerat un servei essencial. En una trobada celebrada a l’illa de La Palma, la patronal Asedas ha reclamat «la capacitat jurídica de protegir les infraestructures crítiques» com la distribució alimentària com a conseqüència de situacions com l’actual pandèmia. Asedas ha destacat com «el compromís dels supermercats de La Palma ha fet que l’alimentació no sigui un problema a les zones afectades per l’erupció volcànica», per exemple.

Per l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas), el sector de l’alimentació, en general, i de la distribució alimentària, en particular, ha de ser declarat essencial per evidenciar la seva rellevància i comptar amb suport jurídic especial davant futures crisis sanitàries o d’una altra índole. «El sector de l’alimentació i de la distribució alimentària va ser declarat essencial per primera vegada amb motiu de la pandèmia Covid-19. Aquesta consideració va permetre als empresaris actuar ràpidament i eficaçment, cosa que ens ha de servir d’aprenentatge per facilitar el treball fonamental de fer arribar aliments i altres productes de primera necessitat als ciutadans en altres situacions difícils, com la que es viu avui a La Palma», ha dit Ignacio García Magarzo, director general d’Asedas.

Fundada el 1999, Asedas és la primera organització empresarial espanyola de distribució alimentària, amb més de 282.600 treballadors, més de 19.000 botigues i 10 milions de metres quadrats de superfície comercial d’alimentació, un 75% del total a Espanya. Aquesta organització ha celebrat aquest divendres a La Palma la seva junta d’organitzacions territorials, que agrupa associacions de supermercats de tot Espanya. Amb aquesta trobada s’ha volgut mostrar el recolzament del sector de la distribució alimentària als afectats per l’erupció volcànica de Cumbre Vieja, al sector agrari de l’illa i al sector turístic.

Recolzament a La Palma

Notícies relacionades

Només un de cada quatre euros recaptats es reinverteix en polítiques habitacionals a Catalunya

Persones que canvien de sector laboral: una tendència que ja representa més del 18 % dels contractes signats

Amb una xarxa comercial de 55 establiments de ‘retail’ de gran consum, l’illa de La Palma presenta els índexs més grans de densitat comercial d’alimentació a l’arxipèlag. La Palma registra 0,66 botigues per cada 1.000 habitants, davant els 0,49 supermercats per cada 1.000 habitants de la Comunitat Autònoma de les Canàries. I és, a més, superior a la mitjana nacional, que arriba a 0,53 botigues per cada 1.000 habitants, segons xifres de Retail Data.

D’aquests supermercats, tres s’han vist directament afectats per l’erupció volcànica, amb la desaparició sota la lava d’un, i dos més han hagut de tancar les portes a causa dels desallotjaments de població a la zona de Puerto Naos. Tot i així, el compromís de les empreses que operen a la zona afectada ha fet que l’alimentació no hagi sigut un problema durant la crisi volcànica. En les primeres hores de l’erupció, els supermercats es van posar a disposició de les autoritats perquè als centenars d’evacuats no els faltés alimentació ni productes d’higiene. Amb el pas dels dies i l’evolució de les colades de lava, les empreses de supermercats van tornar a demostrar la fortalesa organitzativa, la capacitat de reacció, la vocació de servei públic i la proximitat a la població garantint el subministrament i adaptant els seus processos logístics a circumstàncies puntuals com l’alentiment del transport des del port i els talls d’alguns trams de carreteres.