Nou sistema
El Suprem confirma la sentència del TSJC que critica els contractes amb Congia-Giacsa
L’alt tribunal considera frau de llei el sistema adjudicació directa del servei d’aigües
Agua potable del grifo /
El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del TSJC que considera frau de llei el sistema d’adjudicació directa del servei d’aigües. La decisió del Suprem compromet la continuïtat del sistema Congiac-Giacsa, ja que no respecta la lliure competència i utilitza il·legalment el sistema d’adjudicació directa. El Congiac és un ens públic que agrupa diversos ajuntaments per a la gestió del cicle de l’aigua a través de l’empresa Giacsa. Aquesta empresa està formada pel mateix Consorci i la resta d’accionistes són Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Servicios Municipales, i l’Empresa Municipal d’Aigües de Vilafranca. Com a conseqüència de la sentència, l’Ajuntament de Collbató haurà de decidir ara un nou sistema de gestió que compleixi amb la llei.
La sentència és un nou revés judicial per al Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (Congiac) i per a l’Ajuntament de Collbató que confirma la il·legalitat d’aquest sistema d’adjudicació de serveis. El Tribunal Suprem ha descartat admetre els recursos de cassació interposats per l’Ajuntament de Collbató i el Congiac-Giacsa contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 3661/2020, que va considerar que el sistema d’adjudicació directa fet servir constitueix un frau de llei.
Amb aquesta decisió del Tribunal Suprem, la sentència del TSJC esdevé ferma i ara Collbató ha d’executar-la amb un nou sistema de gestió del servei d’aigua que compleixi la llei. A més, queda absolutament compromesa la continuïtat del sistema protagonitzat per Congiac i Giacsa.
El TSJC va considerar que el tàndem Congiac Giacsa pot ser considerat un instrument fraudulent que serveix als municipis amb empresa pública d’aigua (Manresa, Reus, Villafranca, etc.) per estendre els seus serveis més enllà de l’àmbit que els és propi i així convertir-se en proveïdors dels municipis petits, que són clients. La sentència també assenyalava que no es podia considerar un encàrrec de gestió, ja que «s’ha de realitzar a altres òrgans o Entitats de Dret Públic de l’Administració, condició que no es dona a Giacsa com a societat mercantil pública subjecte a dret privat».
Finalment, la sentència determinava que Giacsa no pot ser mitjà propi dels ajuntaments adherits al CONGIAC per diversos motius. En primer lloc, perquè els ajuntaments no participen en el seu accionariat ni tampoc tenen un control anàleg sobre Giacsa com el que exerceixen sobre els seus propis serveis interns. Un element rellevant és que per al TSJC no disposa de mitjans per prestar el servei, sinó que exerceix com a mitjancer dels seus accionistes, que són les empreses públiques municipals, els facilita encàrrecs i ignora l’obligació dels ajuntaments de convocar licitacions i de les empreses on es presenta, fet que vulnera la normativa de competència.
Arran de la sentència del TSJC, el Congiac, Collbató i 11 municipis més (Sant Llorenç, Olost, Sant Antoni de Vilamajor, Montornès, Tremp, Bellpuig, Llanars, Camprodon, Figaró-Montmany, Olèrdola i Campdevànol) van mirar de reparar totes les situacions irregulars i les greus il·legalitats constatades. Aquestes esmenes anaven en dues línies: en primer lloc, els ajuntaments que inicialment havien decidit associar-se al consorci Congiac i encomanar el servei a Giacsa (societat del consorci) van delegar la competència d’aigua en el Consorci, perquè fos aquest el que decidís la millor manera de gestió i qui encomanés a Giacsa el servei. El Consorci va passar a tenir el 51% del capital de la seva empresa Giacsa, i tots els ajuntaments, el mateix nombre de vots, amb la idea de demostrar que hi ha una situació de control conjunt sobre Giacsa que permetria considerar-la un mitjà propi del consorci.
