Brussel·les llança la revisió de les regles del dèficit i el deute després de la crisi de la Covid

La irrupció de la pandèmia de Covid-19 i la forta contracció econòmica que va provocar en els Vint-i-set va obligar la Comissió Europea a congelar l’any passat el debat sobre la reforma del Pacte d’Estabilitat i Creixement –que estableix com a valors límit un dèficit públic del 3% del PIB i un deute públic del 60%– i a deixar en suspens les regles pressupostàries fins al 2023. Amb la recuperació econòmica en marxa i el gruix dels països tornant als seus nivells pre-Covid, la Comissió Europea reactiva els seus vells plans i rellança la revisió amb l’objectiu de treure conclusions «a temps» per al 2023, data en què tornaran a aplicar-se les regles fiscals. 

«No podem estar satisfets amb el rebot de les economies (...) Necessitem canvis perquè cap dels problemes que vam posar sobre la taula quan vam llançar la revisió són irrellevants. Al contrari, alguns dels problemes són més urgents», ha reconegut el comissari d’Assumptes Econòmics, Paolo Gentiloni, durant la presentació. Entre les vulnerabilitats sense resoldre, i que la crisi de la Covid-19 ha agreujat, Brussel·les destaca un augment de les desigualtats i els desequilibris macroeconòmics així com un elevat deute públic que s’ha disparat com a conseqüència de l’ingent recolzament fiscal dels governs i que, igual com el dèficit públic, se situarà per sobre dels nivells prepandèmia en els pròxims anys. 

«El fort recolzament fiscal anticíclic, estimat en el 19% del PIB entre el 2020 i el 2022 ha sigut essencial per sostenir els nostres sistemes de salut i mantenir els nostres treballadors empleats. Vam fer el correcte però també ha portat a més nivells de deute, del 100% de la mitjana de la zona euro», ha explicat l’italià, que considera «clau» reflexionar col·lectivament sobre com han les regles fiscals de garantir una reducció gradual del deute, realista i compatible amb una estratègia de creixement sostenible, sense que ningú vegi el fantasma de l’austeritat. Una batalla en la qual nord i sud d’Europa no van de la mà i que genera fortes tensions.

Consulta fins a finals d’any

El document elaborat per la Comissió, amb 11 preguntes, no inclou propostes concretes ni esmenta què fer amb les dues grans regles del pacte, però sí que ofereix algunes pistes sobre el camí que han de seguir els governs de l’Eurozona per aconseguir «la quadratura del cercle» en l’era postpandèmia. És a dir, «reduir el deute públic i impulsar la inversió», ha assenyalat el vicepresident, el letó Valdis Domvrovskis. Brussel·les reconeix que reduir «els coeficients de deute públic elevats i divergents d’una manera sostenible i favorable al creixement serà un desafiament clau després de la crisi», el mateix que evitar diferents fiscals persistents entre els estats membres, preservar condicions de finançament favorables per als sectors públic i privat i evitar episodis d’estrès als mercats. 

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

Brussel·les també recomana una reflexió sobre el paper de la governança a l’hora d’incentivar les inversions. «Fomentar la inversió pública verda, digital i que millori la resiliència mereix una atenció especial atesos els desafiaments a llarg termini que enfronta la nostra economia», afirmen, sense precisar si això significa excloure de la despesa pública aquestes inversions, tal com reclamen alguns països. «Clarament el que podem dir és que la clàusula d’or és una de les opcions que s’estan estudiant», ha indicat el polític letó, remarcant també la importància de simplificar les regles del Pacte. «Necessitem normes més senzilles per tenir indicadors que es puguin observar millor».

El pas següent serà una consulta pública en la qual totes les parts interessades podran presentar la seva posició. «Volem escoltar opinions i idees i construir un consens i que hi hagi una apropiació per a una vigilància econòmica eficaç», al·lega Dombrovskis, que considera que «les normes fiscals només funcionaran si tots estan d’acord i les respecten», admet. Aquesta consulta pública es prolongarà fins al 31 de desembre. La següent fase arribarà en el primer trimestre del 2022. Serà llavors quan l’Executiu comunitari presenti les seves pròpies orientacions als Estats membres sobre la política pressupostària per al 2023 per ajudar-los en la preparació dels seus plans. Només després arribaran les propostes per reformar les regles fiscals amb l’objectiu d’aconseguir un consens abans que desactivar la clàusula de fuita del Pacte d’Estabilitat i Creixement.