Tensió sobre els comptes públics

El Govern prioritza la inversió executada per negociar els Pressupostos de Sánchez

  • El dèficit entre l’efectivament fet a Catalunya i el pressupostat ascendeix a més de 3.600 milions en sis anys

  • La mitjana de l’executat per l’Estat respecte al previst en els comptes públics en els últims anys és del 67,4%

El Govern prioritza la inversió executada per negociar els Pressupostos de Sánchez

EFE / MARTA PÉREZ

4
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El suport de la Generalitat als Pressupostos de l’Estat del Govern de Pedro Sánchez i Podem passa per un compromís seriós que l’execució pressupostària s’ajusti al previst. Fonts del Govern reconeixen que l’anàlisi dels comptes públics se centrarà aquesta vegada en l’anàlisi de la despesa efectivament realitzada i no en promeses que no es van arribar a complir amb un desfasament superior al 20% de mitjana en l’últim decenni. En concret, del 2013 al 2020, el percentatge mitjà d’execució ha sigut del 67,4%, segons dades aportades per la Cambra de Comerç de Barcelona, fluctuant entre el màxim registrat el 2017 (81%) i el mínim del 2016 (56,4%) i sempre per sota de la mitjana del total de la inversió territorializada de l’Estat.

«Tenim la sensació en el Govern que el Govern de Madrid no té mai intenció d’arribar a acords, que fa orelles sordes a les nostres propostes i només vol un suport buit de contrapartides», asseguren en fonts de l’Executiu català, disposat a establir per exemple la transferència de la gestió de Rodalies, on l’execució s’espera que aquest any només arribi al 19% del pressupostat, com a exigència major per aprovar els Pressupostos. 

Lluny del 100%

L’element que revolta més al Govern és que el percentatge d’execució de la inversió prevista s’ha situat molt lluny del 100% en els últims anys. Respecte al conjunt total de la inversió territorializada, el nivell d’execució és més baix a Catalunya, amb puntes com el 85,2% el 2017 davant el 81% a Catalunya i en el nivell més baix, el 2016, el 59,2% en la total davant el 56,4% a Catalunya.

Mentre la Cambra va liderar la reclamació al seu dia de les transferències ‘degudes’, que calcula en un total de 3.600 milions d’euros en sis anys, el Govern recull el guant d’aquesta reclamació i defensa tenir-la en compte en la negociació oberta. Segons càlculs de la Cambra, «Catalunya requereix una inversió de 45.000 milions d’euros per eliminar el dèficit en infraestructures» dels últims anys. La patronal catalana Foment del Treball, a través de la Cambra de Contractistes, també ha denunciat un desfasament i calcula que el gran dèficit d’inversions en infraestructures a Catalunya és de 28.000 milions d’euros per part de les tres Administracions públiques en 10 anys. «La recuperació d’aquest dèficit implicaria incrementar el ritme inversor en els pròxims anys, a raó de 5.000 milions d’euros, per aconseguir el 2,2% del PIB català. A aquesta quantitat caldria afegir 2.000 milions més durant 10 anys per recuperar el dèficit històric».

La inversió liquidada sobre el total regionalitzable en els últims sis anys (2015-2020) va ser de l’11% de mitjana anual a Catalunya, fluctuant entre el 8,4% del 2015 i el 13,2% del 2017. L’independentisme reivindica que aquestes xifres se situen molt per sota del pes econòmic del territori català sobre el conjunt de l’Estat (al voltant del 19%). Aquest ‘gap’ seria el dèficit d’inversió a Catalunya i la base tradicional de la denúncia de greuge que, en termes acumulats, es quantifica en uns 3.616 milions d’euros entre el 2015 i el 2020. 

Estancament

Aquesta falta de recursos suposa, segons la Cambra, «un estancament en el desenvolupament d’inversions pendents en el territori, així com la pèrdua dels efectes econòmics indirectes i induïts (valor afegit i llocs de treball en altres sectors econòmics)». Rodalies es troba en el centre d’aquestes reclamacions d’infraestructures, tant per dotació pressupostària com per la reclamació de la gestió per part de la Generalitat, com ja succeeix amb Ferrocarrils. En general, el 82% de la inversió de l’Estat a Catalunya es focalitza en infraestructures de transport.

Notícies relacionades

La inversió pública prevista en els Pressupostos Generals de l’Estat del 2022 és de 2.230,7 milions d’euros a Catalunya. Tot i que aquesta xifra suposa una millora significativa respecte a la d’anys anteriors, la fracció de la inversió regionalitzable pressupostada (la que es pot distribuir entre les diferents comunitats autònomes) a Catalunya sobre el total és sistemàticament inferior al pes que representa sobre el PIB del conjunt de l’Estat. Mentre que el percentatge de la inversió ha sigut del 12,8% entre el 2013 i el 2022, el PIB de Catalunya s’ha situat entorn del 19% durant el mateix període. Tot i que aquest diferencial s’ha escurçat entre el 2015 i el 2022, els PGE del 2022 només atribueixen el 17,2% de la inversió regionalitzable en Catalunya.

«Un cas flagrant ha sigut el de Rodalies», expliquen a la Cambra, que pateix un nivell d’inversions «molt per sota de les necessitats que la xarxa ferroviària requereix», afirmen. Segons les dades de proposta de Pressupostos, el conjunt de la inversió prevista a Rodalies a Catalunya és de 680 milions d’euros, un 38% més dels 493 milions previstos en els PGE 2021. Segons el servei d’estudis de la Cambra, «existeix el risc de no execució de la major part de les inversions», ja que s’espera que s’executin 94 milions, un 19% del previst en els PGE 2021. El Pla de Rodalies 2020-2030 preveu més de 6.300 milions d’euros d’inversió, dels quals gairebé 3.900 milions s’executaran en el període 2020-2025.