Aditya Mittal: «És molt difícil produir acer a Espanya amb els preus de la llum»

Mittal va fer aquestes declaracions en una trobada organitzada per ‘Financial Times’. Va assegurar que els costos estan sent una de les principals traves per al camí que han emprès les grans companyies cap a la descarbonització. Per això, Mittal no descarta prendre mesures dràstiques fins que la marea dels preus vagi baixant. No obstant, va assegurar que aquestes possibles parades de producció faran que les fàbriques siguin menys eficients, és el que va definir com «un efecte cascada», i va assegurar estar preocupat per haver de transmetre aquest increment dels costos als clients. «Estic preocupat per com pugui repercutir tot això en la confiança dels nostres clients i en la inflació», va assenyalar. Tot i així, va donar per fet que alguns dels seus forns elèctrics han de prémer el fre.

De moment, a les instal·lacions que la multinacional té a Astúries –amb la seva capçalera de forns alts i no elèctrics– no hi ha rastre de desacceleració. Més aviat al contrari. Els sindicats asseguren que la càrrega de treball és molt alta i que tenen comandes per funcionar «al màxim» durant una bona temporada. La plantilla també va assegurar, malgrat tot, que si els preus de l’electricitat continuen escalant es poden veure arrossegats pel corrent. La siderúrgica basca Sidenor va anunciar fa uns dies que té previst parar la seva producció a causa dels elevats costos de l’energia.

Durant la seva intervenció, el conseller delegat d’ArcelorMittal va assenyalar que la companyia es troba ara en ple «trànsit» del carbó cap a un altre tipus de fonts energètiques i va assenyalar que aquest camí es podria veure ara entorpit per culpa dels costos de l’energia. «Durant els últims anys hem fet importants inversions en innovació per fer aquest canvi», va explicar en un moment en què ArcelorMittal prepara una inversió de 1.000 milions per descarbonitzar la planta de Gijón.

En diverses ocasions, Aditya Mittal va insistir que és urgent que la UE aprovi una vegada per sempre el conegut com a ajust en frontera, per protegir la indústria siderúrgica comunitària dels productors, en què hi ha unes legislacions mediambientals més laxes. I va exigir, a més, que sigui una legislació que protegeixi de veritat la indústria comunitària, sense fuites d’aigua que permetin, per exemple, que entrin a la UE cotxes fabricats amb el que es coneix com a «acer brut».

De tornada a l’energia, Mittal va assumir que el cost d’alguns productes –com el carbó–, encara essencials en el seu sistema de producció, continuï elevat durant temps.

Les electrointensives. L’Associació d’Empreses amb Gran Consum d’Energia (AEGE) a Espanya, a la qual pertany la mateixa ArcelorMittal i Asturiana de Zinc, calcula que aquest any les indústries electrointensives espanyoles pagaran per l’electricitat 1.500 milions d’euros més que els seus principals competidors europeus i va assegurar que l’encariment de l’energia està «posant en perill la seva supervivència».

Notícies relacionades

Confirmat un nou cas de pesta porcina a Catalunya, que eleva a 27 el nombre de senglars infectats

BBVA, reconeguda com a Millor Banca Privada d’Espanya per la revista ‘Global Finance’

Representants de la indústria electrointensiva es van reunir ahir a la tarda amb la ministra d’Indústria, Turisme i Comerç, Reyes Maroto, i la de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i van afirmar que se senten «desprotegits» davant les pressions de les elèctriques per modificar els seus contractes. Segons les seves dades, a 4 d’octubre, el diferencial dels preus elèctrics finals de la indústria electrointensiva espanyola amb els dels seus principals competidors europeus, alemanys i francesos, arribava als 38 i 74 euros megawatt hora (MWh), respectivament. Això, d’acord amb els seus càlculs, suposa que a Espanya es paga un 150% més que a França i un 46% més que a Alemanya. El 2019, aquest diferencial estava entre 20 i 25 euros, així que per a l’AEGE la situació «ha empitjorat notablement» i ho continua fent «cada dia», malgrat l’existència d’un estatut de consumidors electrointensius, fet que evidencia que és «manifestament insuficient i àmpliament millorable». Per això, van plantejar al Govern que adopti ja mesures a curt termini per millorar la competitivitat de la indústria electrointensiva, com garantir el compliment dels contractes bilaterals amb les elèctriques firmats a preu fix.

Els pressupostos de l’Estat. El projecte de comptes per al 2022 inclou una partida de 179 milions d’euros per compensar costos indirectes de CO₂