El debat territorial

Les autonomies demanen consolidar per sempre els 16.000 milions del fons Covid

  • Les comunitats es preparen davant la negociació amb Hisenda formant grups entre les que comparteixen interessos comuns 

  • Andalusia, Múrcia i el País Valencià sumen forces mentre Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Castella i Lleó, Extremadura, Castella-la Manxa i Aragó formen un grup i Madrid, les Balears i Catalunya avancen en el seu propi eix

Les autonomies demanen consolidar per sempre els 16.000 milions del fons Covid

EFE / LAVANDEIRA JR

4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Per acabar amb el menor finançament que pateixen algunes autonomies sense que sigui a costa del que ingressen altres, es dona per fet que l’Estat haurà d’acabar injectant més diners en el sistema, com ha sigut en cada una de les successives revisions del model de finançament autonòmic. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, va reclamar al Foro La Toja que els 16.000 milions del ‘fons Covid’ que l’Estat va transferir a les comunitats el 2020 es consolidin en la borsa del finançament autonòmic. Aquesta quantitat ha baixat a 13.400 milions el 2021 i serà de 7.000 el 2022, però els governs autonòmics aspiren a consolidar els 16.000 milions inicials.

És la mateixa petició que han formulat els presidents d’Andalusia, Juanma Moreno, i Múrcia, Fernando López Miras, en la seva recent trobada institucional per impulsar una aliança autonòmica per a la urgent correcció dels nivells d’infrafinançament que pateixen determinats territoris. Abans, Moreno també s’havia reunit amb Ximo Puig (País Valencià) per pactar les bases d’un nou model que permeti acabar amb l’infrafinançament a partir d’una capacitat tributària més gran dels territoris, un fons de compensació i la població ajustada com a principal criteri del nou model.

«La reforma no pot ser de suma zero, amb territoris que vegin reduïts els seus ingressos, la reforma només serà possible si totes les autonomies incrementem els recursos disponibles fins a un nivell d’equilibri horitzontal entre totes, una situació que no es va resoldre ni amb les reformes del 2002 ni amb la del 2009». Així ho va afirmar el conseller d’Hisenda del País Valencià, Vicent Soler, després de l’anunci de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que al novembre començarà la negociació del nou model de finançament autonòmic. «Augmentar els recursos de què disposa el subsector de l’administració autonòmica permetria, d’una banda, augmentar els recursos de totes les comunitats per garantir serveis fonamentals de qualitat a tots els ciutadans i, de l’altra, desdramatitzar el debat sobre la reforma per alguns territoris, ja que garantiria que totes les autonomies es veurien beneficiades», va afegir.

Aliances sense color polític

Després d’un retard de més de sis anys en la renovació de l’actual model de finançament autonòmic del 2009 (que havia d’haver sigut revisat el 2014), tot apunta que es posarà en marxa a partir del mes que ve. La ministra Montero s’ha compromès a fer una proposta el novembre sobre un primer aspecte del model: com tenir en compte la variable població en el nou model. «Veurem el pes que la població ajustada hauria de tenir en el conjunt del model. Estem treballant en com ha de computar l’envelliment, com ha de pesar la població infantil respecte a les necessitats educatives, en quin tipus d’elements s’han de tenir en compte perquè el criteri de població ajustada reflecteixi la realitat del consum dels serveis públics o quines necessitats del sistema són necessàries per garantir que a l’últim racó d’Espanya hi hagi serveis sanitaris o serveis educatius», va anticipar la ministra al Congrés dels Diputats el 22 de setembre.

A l’espera que el Ministeri d’Hisenda comenci a posar les seves propostes sobre la taula, les comunitats autònomes avancen per quallar aliances entre qui té interessos compartits, sense fer cas de les sigles de la seva formació política.

La mateixa ministra Montero ha descrit les tres aliances d’autonomies que ella percep, després de les reunions que hi ha mantingut. D’una banda, percep un grup integrat per Andalusia, Múrcia i el País Valencià, que defensen una reforma que anivelli les diferències de l’actual sistema. D’aquí les trobades de les últimes setmanes entre els presidents de les tres comunitats. 

Per la seva banda, a Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Castella i Lleó, Extremadura, Castella-la Manxa i Aragó els uneix el criteri d’afrontar amb més intensitat el repte demogràfic i tenir més en compte la dispersió de la població en el cost de prestació dels serveis essencials, com la sanitat i l’educació. Aquestes comunitats estan especialment atentes a la definició de «població ajustada» que ha d’incorporar el nou model.

Notícies relacionades

Madrid, les Balears i Catalunya tenen en comú la petició del principi d’ordinalitat, segons el qual aquestes comunitats més riques haurien d’aportar recursos a la borsa comuna però només fins al límit que això no els suposi que les autonomies receptores estiguin més ben finançades que elles mateixes. És el que també es coneix com «posar límits a la solidaritat» entre territoris. Madrid és la primera comunitat en recursos per habitant, Balears la segona i Catalunya la tercera. No obstant, Madrid és la setena en finançament per habitant, Catalunya la desena i les Balears ocupen el lloc quinzè i es converteixen en la comunitat que menys finançament per habitant rep del sistema entre les 15 autonomies de règim comú, segons les dades de la liquidació del 2019.