El PP reivindica la reforma de pensions de Rajoy i acusa Escrivá d’ocultar la seva retallada

El grup popular ha defensat aquest dijous al ple del Congrés dels Diputats el seu veto a la reforma de les pensions proposada pel Govern i la tornada a les mesures del 2013 que va impulsar el llavors president popular Mariano Rajoy. Segons càlculs d’organismes com el Banc d’Espanya, l’Airef o l’FMI, aquella reforma hauria suposat una retallada de les pensions del 40% al cap de 20 anys, tal com va recordar el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, durant el debat al ple del Congrés de l’esmena de totalitat presentada pel PP contra el projecte de llei del Govern per a la primera fase de la reforma de les pensions, que revalora les pensions d’acord amb l’IPC i deroga el factor de sostenibilitat del PP, a l’espera de pactar-ne un nou amb els agents socials que ara s’anomenaria «factor d’equitat intergeneracional».

El doble joc de l’índex de revaloració de les pensions (IRP) adoptat pel Govern del PP el 2013 i del factor de sostenibilitat (que retallaria la quantitat de la pensió en funció de l’augment de l’esperança de vida), és el que segons els diferents organisme podria acabar retallant el poder adquisitiu de la pensió en un 40% al cap de 20 anys, i són els elements amb què acaba el projecte de llei presentat al Congrés. Aquest primer projecte de reforma de les pensions arriba al Congrés avalat pel pacte social prèviament arribat amb patronals i sindicats, perquè entri en vigor a partir de l’1 de gener.

«Retallar les pensions el 40% en la vida d’un pensionista, aquesta és la seva reforma», ha retret Escrivá al portaveu popular Tomás Cabezón durant un debat en què Govern i PP s’han intercanviat mútues acusacions de pretendre retallar les prestacions. «El (pròxim) mecanisme d’equitat és la seva retallada», li ha retret Cabezón a Escrivá, a qui ha acusat de retardar la definició d’aquest sistema. «Avui ens presenta el fàcil, després vindran els embolics i les dificultats», ha dit el diputat popular al ministre. «El factor d’equitat intergeneracional, la mesura més important d’aquesta llei noestà a la llei. Es posarà per la porta del darrere per via d’esmenes i significarà o treballar més temps o cobrar menys pensió» ha criticat Cabezón al ministre.

Factor d’equitat intergeneracional

El ministre Escrivá ha explicat que el pròxim factor d’equitat intergeneracional –que el Govern pretén pactar amb els agents socials abans de mitjans de novembre per a la seva incorporació al projecte de llei i del qual no es coneix la formulació– serà un sistema «contingent», que només entrarà en joc si es produeix un desequilibri en els comptes de la Seguretat Social.

Abans d’això també ha explicat que les reformes del Govern –acordades amb la Comissió Europea en el marc de la recepció dels fons europeus de recuperació– equilibraran els comptes de la Seguretat Social el 2023, amb la culminació de l’anomenada «separació de fonts», que extreuen de l’organisme polítiques que no han de ser finançades amb cotitzacions socials, perquè no són contributives. El 2021 ja s’han traspassat al pressupost de l’Estat 14.000 milions de les anomenades «despeses impròpies» que es finançaven amb cotitzacions, i el 2022 aquesta xifra s’elevarà a 18.400 milions, segons Escrivá, abans d’arribar el 2023 a una mica més de 22.000 milions identificats pels grups parlamentaris al seu informe del Pacte de Toledo.

Revaloració amb l’IPC

L’anomenat ‘projecte de llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions’, que ha iniciat aquest dijous la tramitació parlamentària, amb el debat de l’esmena a la totalitat presentada pel PP, inclou com a principal mesura la revaloració segons l’IPC. Segons el text, les pensions pujaran a partir de l’any que ve en funció de com hagi evolucionat la inflació durant l’exercici precedent. S’utilitzarà com a base la mitjana de l’IPC entre novembre d’un any i l’altre. I aquells exercicis que tanquin amb un IPC negatiu, les pensions no baixaran, sinó que se’ls aplicarà un 0% de revisió. Així l’Executiu vol assegurar el manteniment del poder adquisitiu.

Edat de jubilació

El projecte de llei manté l’edat legal de jubilació als 67 anys el 2027 (ara és de 66 anys), però introdueix incentius per demorar el retir més enllà de l’edat legal. Així s’estableix una prima del 4% a la pensió per cada any que es posposi el retir. Abans aquest premi era del 2%. Els treballadors també podran escollir com a alternativa cobrar un xec d’entre 4.786 i 12.060 euros per cada any més de vida laboral. Si l’esperança de vida és alta, en total són menys diners, però es cobra de cop.

Notícies relacionades

Les cinc claus de la ‘reforma Escrivá’ de les pensions

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

En paral·lel als incentius per treballar més, Escrivá també disposa desincentius per retirar-se abans. Abans els coeficients reductors que calculaven com baixava la pensió eren trimestrals, i ara són mes a mes i més alts al principi. A més, s’augmenten els coeficients penalitzadors per a qui es prejubili dos anys abans o en els tres mesos previs a la seva edat legal, i quedarà prohibida la jubilació forçosa als convenis col·lectius per sota dels 68 anys. També pugen ostensiblement les penalitzacions per a les prejubilacions entre els treballadors amb salaris més alts, però aquestes no entraran en vigor fins el 2024 i ho faran gradualment.  

Nous drets

El primer bloc de la reforma de les pensions també inclou altres mesures, com l’equiparació en l’accés a les pensions de viudetat de les parelles de fet com si fossin matrimonis. Una altra novetat és l’obligació que les empreses o entitats públiques que tinguin estudiants en pràctiques cotitzin per ells, independentment de si aquests becaris perceben o no una remuneració.