Indicadors

La inflació es desboca fins al 4% i amenaça la recuperació

  • L’elevació del nivell general de preus, que ha arribat a una taxa interanual del 4% al setembre, té a veure amb l’energia i presenta alguns riscos per a l’economia.

  • L’electricitat, el gas i les matèries primeres compliquen la remuntada després de la crisi de la Covid, però el BCE insisteix que es tracta d’un fenomen transitori

Electric meters of an apartment building are seen in Barcelona  Spain  January 20  2017  REUTERS Albert Gea contadores electricos electricidad  luz

Electric meters of an apartment building are seen in Barcelona Spain January 20 2017 REUTERS Albert Gea contadores electricos electricidad luz / REUTERS / ALBERT GEA

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En els últims mesos, l’índex de preus de consum (IPC), que recull la cistella de la compra, s’ha disparat fins a nivells de fa 13 anys, amb una taxa interanual del 4%, set dècimes més que a l’agost, com indica l’última dada avançada de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’escalada registrada en els preus de l’energia, que coincideix amb l’inici de la recuperació després de la crisi provocada pel coronavirus, té molt a veure en aquesta evolució. El Banc Central Europeu (BCE) i la seva presidenta, Christine Lagarde, insisteixen que es tracta d’un fenomen passatger, però hi ha experts que ja entreveuen futures pujades dels tipus d’interès, que podrien començar pels EUA i seguirien a Europa. En contrast amb aquests missatges públics tranquil·litzadors de les autoritats monetàries, hi ha experts que avisen que la situació comença a ser preocupant, ja que les economies europees, en plena recuperació, són menys flexibles que la dels EUA, afirma, Pedro Aznar, professor d’Economia d’ESADE.

L’energia

El preu de l’energia té molt a veure amb l’escalada que registra en els últims mesos el conjunt de la inflació. A l’agost, l’IPC ja va arribar a una taxa interanual del 3,3%, cosa que suposava un nivell màxim des del 2012. Els successius rècords en el preu de la llum van empènyer el conjunt, malgrat que les mesures del Govern van contenir una part d’aquest impacte. Amb tot, l’electricitat  va pujar un 7,8% en un mes i un 35% en 12 mesos. El gas natural és un dels principals causants de l’escalada en els mercats elèctrics europeus, juntament amb la cotització del CO2.

La taxa interanual d’inflació subjacent, la que no inclou els elements més volàtils com els aliments no elaborats i l’energia, ha escalat també tres dècimes respecte al mes anterior, fins a situar-se en l’1%, tres punts percentuals per sota del nivell general, al diferència més alta des de 1986. Però, en tot cas, indica que l’enlairament de l’energia s’està traslladant al conjunt de l’economia, tot i que encara hi ha molta distància entre la inflació més volàtil i l’estructural. Per això les autoritats monetàries no estan encara preocupades o així ho manifesten públicament.

L’encariment de l’energia complica les coses més a Espanya, que la paga més cara, que a altres països, fet que li fa perdre competitivitat. I a més, es tracta d’un bé poc elàstic, per la qual cosa el seu encariment fa que augmenti la desigualtat, explica el professor d’Economia d’ESADE, Pedro Aznar.

Notícies relacionades

Les matèries primeres

Malgrat considerar que l’actual pujada del nivell general de preus és un fenomen transitori, hi ha altres elements que poden complicar la situació i truncar la recuperació que sembla consolidada en la majoria dels països, com és el de l’escassetat de matèries primeres, provocada pel desajust després de la paralització per la pandèmia i la posterior recuperació, que ha deixat l’oferta per sota de la demanda i que eleva els costos de producció. Això s’ha vist en l’evolució de les últimes dades dels preus industrials, amb la pujada més gran en quatre dècades, segons les dades de l’agost. Un exemple d’això són els xips, que han provocat aturades a la producció de vehicles, com és el cas de l’últim expedient de regulació temporal d’ocupació (erto) de Seat. El BCE admet, en tot cas, el risc que suposa l’escassetat de matèries primeres i que pugui ser «més persistent» o que la inflació «resulti en unes demandes salarials» superiors. Tot això pot derivar en el que els economistes denominen efectes de segona ronda, quan les empreses poden sentir-se temptades de pujar els preus dels seus productes i serveis per recuperar el marge perdut amb l’increment dels costos, explica Pedro Aznar, professor d’Economia d’ESADE.

Els sobrecostos

Com més elevada és la inflació més porció dels pressupostos públics pot ‘menjar-se’ pel sobrecost que significarà en actualització de les pensions, que es tornen a lligar a l’IPC, i els salaris dels funcionaris i els empleats públics. Al seu torn, retalla el poder adquisitiu dels assalariats i el rendiment (ja molt limitat) dels estalviadors en dipòsits bancaris, que retribueixen a tot estirar una mitjana del 0,50% a més d’un any i fins a dos, segons les dades del Banc d’Espanya. La inflació redueix el valor real dels diners. Amb la mateixa quantitat es poden adquirir menys béns i serveis que uns mesos enrere.

En aquesta situació, al seu torn, creix la pressió per les pujades salarials per recobrar poder de compra. Fins a l’agost passat, l’increment salarial mitjà pactat va ser de l’1,5% per a 5,6 milions de treballadors. No arriben ni al 20% els convenis vigents que inclouen clàusules de garantia salarial que assegurin una revalorització –normalment en línia amb l’IPC– a final d’any. L’eina tradicional per evitar sobreescalfaments de l’economia (enlairament de la inflació), la pujada dels tipus d’interès, no l’ha esmentat encara el BCE, però hi ha experts que temen que sigui més a prop que lluny. Als EUA, amb una inflació del 5%, ja es comença a debatre sobre això. I es pot afirmar que «en el 90% dels casos, quan hi ha hagut pujades de tipus d’interès als EUA, n’hi ha acabat havent a Europa», afirma Aznar. No és per mimetisme sinó per evitar pèrdua competitivitat davant el dòlar.