Ocupació

La Ruth, que cobra l’SMI: «Amb el que ha pujat la llum, 15 euros més no em solucionen res»

  • 1,5 milions de persones es beneficiaran de l’increment del salari mínim interprofessional (SMI), que, no obstant, no evitarà que perdin poder adquisitiu aquest any

La Ruth, que cobra l’SMI: «Amb el que ha pujat la llum, 15 euros més no em solucionen res»

Jordi Otix

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Ruth té 43 anys i cobra el salari mínim. A partir de la nòmina del setembre veurà com el seu salari es veu incrementat en 15 euros (o l’equivalent, ja que treballa a jornada parcial). Rep amb un somriure forçat la notícia que ha aprovat formalment aquest dimarts el Consell de Ministres. Aquesta barcelonina veurà com el seu sou puja l’1,6% durant els quatre últims mesos del mes mentre algunes de les factures, que de manera immisericordiosa se succeeixen un mes darrere l’altre, no han deixat de pujar durant l’últim any. Prova d’això, la inflació del 3,3% registrada a l’agost. «Sincerament em sembla poc, en comparació amb el que després puja la llum, l’aigua o el lloguer. Se te’n va tot. Millor que pugi que no, òbviament, però 15 euros més no em solucionen res», explica la Ruth a preguntes d’EL PERIÓDICO.

Ruth treballa a mitja jornada en una fundació que es dedica a atendre a persones en situació d’exclusió social. Fan classes a nens amb diversitat funcional i reparteixen aliments a famílies. Ella organitza les donacions de menjar i subministraments bàsics. «L’últim any el nombre de persones que atenem s’ha doblat. La gran majoria derivats de serveis socials», explica. Alguna de les persones que acudeixen a aquestes cues tenia feina abans que esclatés la pandèmia, però no participen, un any després, de la incipient recuperació que reflecteixen durant els últims mesos les dades oficials d’ocupació.

La Ruth treballa a mitja jornada i cobra 500 euros al mes (amb pagues prorratejades). A principis de mes aquesta mare es fa disciplinàriament un pressupost, amb totes les despeses que li van arribant i reparteix els ingressos de què disposa com bonament pot. Un exercici de malabarisme comptable que en qualsevol moment pot veure’s truncat pels «imprevistos». «Amb el que guanyo qualsevol nova despesa em mata. El meu fill és al·lèrgic i ara li acaben de caducar els medicaments contra l’al·lèrgia. I no tinc diners per comprar-li’n», explica. «Tinc un fill i amb un em quedaré, perquè ja així estic d’enredada, no em vull imaginar amb més. No podria mantenir-los», afegeix.

Essencials, però no per això ben pagats

Notícies relacionades

Si la Ruth aconsegueix quadrar balanços a final de mes només és possible sumant el seu sou al del seu marit, que és agent forestal. Ell cobra més que el salari mínim, però és interí. És a dir, en qualsevol moment l’Administració pot treure a concurs públic la plaça que ocupa i quedar-se’n sense. El seu marit està estudiant per evitar que això passi, però aquesta temporalitat –que comparteixen– els inquieta (i molt), ja que a la Ruth se li acaba el contracte al gener i ja es fa a la idea que haurà de tornar a començar de zero una altra vegada.

Abans de la seva ocupació actual, la Ruth va estar com a netejadora d’oficines. Va esclatar la pandèmia, les oficines es van buidar quan la gent es va posar a teletreballar (el que va poder) i a ella la van enviar a l’erto. Va ser una de les moltes que va patir retards per cobrar la seva prestació, una cosa que recorda amb angoixa. A l’estiu es va reincorporar i al cap de poc se li va acabar el contracte temporal que tenia i no la van renovar. Abans de la fundació i d’exercir com a netejadora, la Ruth havia sigut cuidadora de persones grans i abans cambrera de pis en hotels. Oficis, molts, reivindicats com a essencials durant aquesta pandèmia, però ancorats en el salari mínim interprofessional. «Tinc un historial de feina que no vegis», apunta sarcàstica.