Estimacions

Previsions econòmiques: ¿Qui encertarà?

Organitzacions públiques i privades anticipen un creixement vigorós després de la debacle del 2020, però amb un interval ampli de percentatges

Previsions econòmiques: ¿Qui encertarà?
2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

És difícil fer previsions o pronòstics, en especial sobre el futur. Aquesta frase, que alguns atribueixen al físic danès Niels Bohr i d’altres asseguren que és propietat de l’escriptor nord-americà, autor de ‘Les aventures de Tom Sawyer’, Mark Twain, tot i que probablement és apòcrifa; s’adapta com a anell al dit al món de les prediccions econòmiques. En relació amb l’economia espanyola, després de la debacle històrica del 10,8% de l’any passat, les estimacions dels diferents organismes i serveis d’estudis públics i privats es mouen entre els nivells del 5% i el 7% aquest any i entre el 5,2% i el 8,4% l’exercici pròxim. La qüestió és ¿qui encertarà?

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que agrupa els països més industrialitzats del món, ha millorat aquest dimarts les estimacions que tenia per a l’economia espanyola, amb un 6,8% aquest any, que la situa al capdavant de la recuperació entre els països avançats; i el 6,6% l’exercici pròxim. Són previsions més optimistes fins i tot que les del Govern, en especial les d’aquest any, que l’Executiu manté en el 6,5%, seguint un criteri de «prudència», segons la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño. El Banc d’Espanya encara és més caut i situa la previsió per a aquest any en el 6,3% i el 5,9% per al 2022.

En tot cas, que Espanya, després de ser l’economia que més va caure amb la crisi del coronavirus serà de les que més rebotaran, és un dels punts de coincidència de la majoria d’analistes, des de l’OCDE, al Fons Monetari Internacional (FM) o la Comissió Europea.

Notícies relacionades

L’escola de negocis ESADE acostuma a publicar anualment una «diana», en la qual recopila les diferents previsions sobre el creixement econòmic i l’ocupació d’organismes i serveis d’estudis públics i privats. En general, ningú encerta al 100%, tot i que uns s’aproximen més al que finalment acaba passant que d’altres. En l’últim estudi realitzat per aquesta institució, l’IEE, el ‘think tank’ de la CEOE, és el que més va encertar en la seva previsió per al 2020, amb l’11% (va ser el percentatge oficial que es va donar a conèixer, tot i que després es va rebaixar al 10,8%).

Els pronòstics són encoratjadors després de la crisi. El consens del sector privat, que és la mitjana de diverses entitats, apunta a un creixement del 6,2% aquest any i del 6,1% el que ve. El major augment del producte interior brut (PIB) és el d’Intermoney, amb el 7% per a aquest any, i el de l’ICAE per al que ve, amb el 8,4%. Per la part de baix, el menor creixement previst és l’estimat per l’IEE (CEOE), amb el 5,4% aquest any i Equip Econòmic, amb el 5,2% per al pròxim exercici.