Les criptomonedes formen part de la nostra vida

Les criptomonedes han deixat de ser un concepte desconegut per començar a formar part de la vida financera de cada vegada més gent. Segons un estudi de Statista, un 10% de la població espanyola posseeix i utilitza criptomonedes, cosa que suposa uns 4 milions de persones i que situa el nostre país al capdavant d’altres estats europeus quant a percentatge, com Suïssa o Grècia (11%), i per davant de la Xina (7%) o Estats units (6%). 

Però, ¿què fa que aquesta ‘febre’ de la criptomoneda afecti cada vegada mes espanyols? ¿Per què milions de persones veuen en aquest tipus d’actius una clara aposta per al seu futur financer? 

En primer lloc, són les característiques principals de les criptomonedes, un actiu completament virtual, i el més segur, ja que utilitza la tecnologia ‘blockchain’, cosa que fa que invertir en criptodivises adquireixi un atractiu major i l’atenció total del mercat. A més, no depenen de cap òrgan regulador, i és aquesta descentralització el que ajuda a generar confiança en la majoria dels inversors, ja que són ells mateixos els que decideixen la destinació dels seus actius, cosa que torna el poder i la llibertat financera a totes les persones.

Amb el pas dels anys, havent-se demostrat l’èxit de les criptodivises i amb diverses personalitats públiques que se n’han ressò, s’ha generat una xarxa de negocis que accepten la criptomoneda com a mètode de pagament.

Actualment, a Madrid hi ha més de 100 establiments que accepten aquest pagament, i gràcies a noves facilitats, com acords entre les principals criptomonedes i empreses de targetes de crèdit, que realitzen la conversió d’aquests actius per poder pagar en establiments que encara no accepten aquest mètode de pagament, s’han convertit en accessibles per a la població.

Al voltant del món, empreses com Mastercard, la companyia aèria Norwegian, passant per Starbucks o l’agència de viatges Destinia, accepten transaccions amb criptomoneda, cosa que n’augmenta l’accessibilitat i l’interès per part del ciutadà corrent. Gran part d’aquest efecte ha sigut provocat per aquest any pandèmic, en què l’ús dels diners en efectiu ha caigut en picat, i les empreses s’han vist atretes per aquest sistema com a mètode per atraure nous clients.

A aquest impuls de les empreses, el segueix el de les entitats financeres, que s’han adonat del gran rival que suposa aquest nou tipus de divises i de la trajectòria ascendent del seu jove recorregut, i han decidit remar a favor de la marea i unir-se a aquesta tendència tecnològica. D’aquesta manera, el Banc Central Europeu recentment va confirmar que seguia endavant amb l’euro digital, iniciativa seguida de prop per governs com els d’El Salvador, Xina, Emirats Àrabs, fins i tot el Govern d’Espanya, que han apostat per les monedes digitals o estan en procés de fer-ho.

Notícies relacionades

El 12% dels espanyols tenen criptomonedes

Junts critica el "tancament en fals" del traspàs de Rodalies

Aquest recolzament de les grans institucions genera un efecte papallona, que aconsegueix que els ciutadans més desconfiats puguin arribar a valorar aquest tipus d’actiu com una inversió amb rendibilitat tant a curt com a llarg termini, així com plantejar el seu ús habitual en compres i despeses diàries.

És cert que s’han completat grans fites, però encara queda un llarg camí per recórrer en qüestió de normalitzar l’ús de la criptomoneda com a actiu habitual. El recolzament i l’accessibilitat que aportin les institucions financeres i empreses serà clau en aquest procés transformador de la nostra manera d’entendre l’economia.