Pla de xoc

Aquestes són les mesures del Govern central per frenar l’escalada del preu de la llum

5
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

El pla de xoc del Govern central per frenar els increments del preu de l’energia per als consumidors finals retallarà l’actual pujada del rebut de la llum en un 22% fins a finals d’any i limitarà l’alça del rebut del gas per a ús domèstic a un màxim del 4,4%-5% en cadascun dels pròxims dos trimestres. «Es tracta d’evitar posar en risc la recuperació econòmica i l’impacte en les famílies. Cal repartir l’esforç entre tots. Són mesures importants, però d’acord amb el dret comunitari i amb el nostre marc constitucional», han defensat aquest dimarts fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica. Aquestes són les iniciatives aprovades pel Consell de Ministres. 

Retallada en la sobreretribució pel gas 




El Govern ha aprovat una retallada en la sobreretribució que estan obtenint les plantes que no utilitzen el gas per produir electricitat (cicles combinats) ni tenen una retribució regulada (bona part de les renovables). Bàsicament, són les nuclears, les grans hidràuliques i les renovables que operen en condicions de mercat, que s’estan beneficiant de l’escalada del preu internacional del gas, ja que aquesta tecnologia és la més cara i la que empeny a l’alça el preu al mercat majorista de generació elèctrica. Se’ls aplicarà un ajust dels seus «beneficis extraordinaris sobrevinguts» similar al que inclou el projecte per reduir els ‘beneficis caiguts del cel’ pels drets de CO2 a nuclears i hidràuliques, en tràmit al Congrés. Hauran de tornar a mes vençut el que hagin obtingut de més per sobre d’uns mínims (el 90% del que superi un preu de 20 euros per megawatt hora de gas). Amb els nivells actuals, Transició Ecològica estima que la mesura permetrà ingressar uns 2.600 milions d’euros per rebaixar la factura fins al 31 de març de 2022, «moment en què s’espera que s’hagin superat les tensions al mercat global de gas».

Rebaixes d’impostos

L’Executiu també ha prorrogat fins a final d’any la suspensió de l’impost a la generació elèctrica (7%) i ha reduït l’impost especial de l’electricitat al mínim que permet la regulació europea (del 5,1% al 0,5%, amb uns tipus mínims de 0,5 euros el megawatt hora per a usos professionals i d’1 euros per a la resta). Es tracta d’un impost que recapta l’Estat i després transfereix a les comunitats (prop de 1.400 milions d’euros en un any normal). L’Executiu ha deixat la porta oberta a compensar a les autonomies, però estima que la sobrerecaptació obtinguda fins ara per l’increment dels preus pot no fer-ho necessari.

Drets de CO2

El Consell de Ministres, així mateix, ha donat llum verda a elevar en 900 milions d’euros els ingressos obtinguts per les subhastes de drets per emetre CO2 (que han d’obtenir les instal·lacions contaminants) que es destinen a cobrir els càrrecs del sistema elèctric (costos no relacionats amb l’energia, com el foment de les renovables, la prestació de servei a les illes o els passats dèficits d’ingressos del sistema). Així, passaran de 1.100 a 2.000 milions el 2021. El ministeri afirma que això no incrementarà el dèficit públic perquè la pujada del preu dels esmentats drets ha augmentat els ingressos per sobre del pressupostat.

Límit a les pujades del rebut del gas

També s’ha limitat la pujada de les diferents tarifes regulades del gas per a ús domèstic (TUR) per pal·liar l’escalada de la seva matèria primera. Aquestes tarifes es revisen cada tres mesos i en els pròxims dos trimestres (l’octubre i el gener) no podran pujar més d’un 4,4%-5% de mitjana en cada un dels períodes. En cas de no adoptar-se aquest límit, el ministeri calcula que hauria pujat un 29% el mes que ve i fins a un 40% el següent. Això no implica que el consumidor s’ho estalviarà: es tracta d’una dilació i l’esmentat cost s’abonarà als rebuts següents, un sistema similar al que ja existeix per a les bombones de butà. 

Subhastes de contractes d’energia a llarg termini


Com a mesura de caràcter permanent, el Govern ha decidit recuperar les subhastes de contractes de compra d’energia a llarg termini. Les empreses dominants (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP) estaran obligades a oferir part de l’electricitat que generen a les petites companyies comercialitzadores amb carteres de clients que no produeixen i a les grans empreses i indústries interessades, que els oferiran un preu per rebre el subministrament durant almenys un any. La primera tindrà lloc abans que acabi l’any i les grans elèctriques hauran d’oferir 15.830 GWh, l’equivalent al 6,3% de la demanda elèctrica nacional el 2020. El ministeri estima que aquest procés competitiu aconseguirà preus més baixos que al mercat majorista i ha inclòs en la norma aprovada aquest dimarts que més endavant es reformi la tarifa regulada PVPC perquè les esmentades subhastes suposin una referència de fins al 10% del cost de l’energia, desvinculant així en part l’esmentada tarifa del mercat majorista.

Subministrament mínim vital

L’Executiu també ha donat llum verda, també amb caràcter permanent, a un nou subministrament mínim vital per a consumidors vulnerables amb bo social elèctric. Així, s’amplia la prohibició de tall del servei elèctric per impagament als consumidors vulnerables durant sis mesos addicionals als quatre ja existents (deu mesos en total), temps en què es garantirà un «proveïment mínim de confort» (potència de 3,5 quilowatts).

Límits als pantans

El Govern, a més, ha modificat la Llei d’Aigües per evitar la sobreexplotació dels pantans per part de les hidroelèctriques, amb desembassaments excessius com els vistos aquest estiu, com va avançar aquest diari. L’objectiu és «protegir el medi ambient i permetre el desenvolupament d’activitats econòmiques sostenibles lligades a la dinamització dels municipis riberencs». A l’inici de cada any hidrològic, les confederacions hidrogràfiques fixaran un règim mínim i màxim de cabals mensuals a desembassar als embassaments més grans de 50 hectòmetres cúbics, tant per a situacions de normalitat hidrològica com de sequera prolongada, així com un règim de volums mínims de reserves embassades per a cada mes.