Ara en 950 euros

La patronal calcula que apujar l'SMI a 1.000 euros el 2022 frenaria la creació de fins a 130.000 llocs de treball

  • Cepyme i la consultora Randstad elaboren un informe que assenyala l’hostaleria i el comerç com els sectors més afectats

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El debat sobre la pujada del salari mínim continua, la decisió per part del Govern encara no està presa i la patronal es manté en la seva postura que ara no és el moment d’assumir nous increments. I aquest dimarts ha posat dades sobre la taula per argumentar la seva postura. Segons un estudi elaborat entre Cepyme –la patronal de les petites i mitjanes empreses– i la consultora i ETT Randstad, apujar el salari mínim interprofessional (SMI) fins als 1.000 euros a partir del 2022 podria frenar la creació d’entre 60.000 i 130.000 llocs de treball. Ara està en 950 euros i afecta directament 1,5 milions de treballadors.

Així es desprèn de l’informe que han fet públic els empresaris, un document de 17 pàgines que en dedica quatre a analitzar l’impacte d’una hipotètica pujada del salari mínim en l’evolució de l’ocupació. Els seus càlculs reprodueixen per al 2022 la conclusió a la qual va arribar el Banc d’Espanya quan va analitzar la pujada de l'SMI el 2019. Llavors el Govern va pujar aquest indicador a 900 euros bruts (en 14 pagues). En l’esmentat estudi el Banc d’Espanya va determinar que el mercat laboral espanyol va experimentar un cost d’oportunitat (es van deixar de crear, no es van destruir) d’entre el 0,6% i l’1,1% de la població assalariada. I aquesta forquilla la traslladen Cepyme i Randstad a aquest 2020, cosa que els dona aquests fins a 130.000 llocs de treball.

Els responsables del càlcul infereixen el mateix efecte sobre l’ocupació per a una pujada del 5,2%, que és la que resultaria de passar de 950 euros a 1.000 euros; que per a una del 22%, que va ser l’aplicada el 2019, quan es va passar de 735 euros a 900 euros. I en un context diferent, ja que fa dos anys el mercat laboral estava en desacceleració després d’un lustre d’increments i actualment està en fase expansiva, després del fort sotrac provocat per la Covid a la primavera del 2020. «Com a conseqüència, una pujada com la prevista tindrà inevitables conseqüències negatives sobre l’ocupació», reconeixen els autors de l’estudi.

Hostaleria i comerç, els més afectats

L’estudi identifica com a més afectats els sectors de l’hostaleria i el comerç, on segons aquest s’acumularien la meitat d’aquests llocs de treball deixats de crear. Actualment el mercat laboral espanyol ha recuperat els nivells d’ocupació de l’estiu del 2019, però hi ha sectors que encara no. La restauració, per exemple, encara arrossega 104.060 ocupats menys i l’hoteleria 53.940 més; segons les últimes dades disponibles de la Seguretat Social. Al comerç, sumant les firmes dedicades a la menuda i les de l’engròs, encara hi ha 12.092 ocupats menys que el 2019.

També realitza una anàlisi diferenciada per comunitats autònomes i alerta que el pes del salari mínim en proporció amb els salaris mitjans cada vegada és més gran a determinats territoris. Concretament, un SMI de 1.000 euros quedaria per sobre del 60% del salari mitjà en 12 comunitats espanyoles, i per sobre del 73% en dues. Només quedarien fora d’aquest llindar del 60% (l’objectiu del Govern per al 2023) la Comunitat de Madrid (48%), País Basc (50,3%), Navarra (53,3%), Catalunya (56,4%) i Astúries (57,3%). En aquestes els salaris són, de mitjana, més alts i l'SMI no té tanta cobertura. 

Notícies relacionades

La clau és al 2022

Cepyme no ha assenyalat aquests hipotètics 1.000 euros de salari mínim per al 2022 per casualitat. L’esmentada xifra és la que reivindiquen els sindicats i sobre la qual han estat conversant amb el Ministeri de Treball durant el cap de setmana passat; segons confirmen fonts d’aquests. El problema per a ells és que la vice presidenta segona, Yolanda Díaz, no assumeix com a pròpia aquesta xifra. La falta de recolzament per part del PSOE per fer de l’esmentada quantia una posició comuna dins de l’Executiu és decisiva. No en va, aquest dilluns passat la líder d’Unides Podem dins del Govern assenyalava obertament els seus socis. «La decisió no està en aquesta part de la coalició [en Unides Podem], està ara mateix en la part majoritària del Govern [PSOE]», va afirmar.