Entrevista a la ministra de Transports

Raquel Sánchez: «Tenim 20 dies per negociar sobre el Prat, però hi veig un marge escàs»

  • La ministra de Transports demana que el Govern, «en boca del seu president», accepti l’acord d’agost per ampliar l’aeroport minimitzant l’impacte ecològic sobre la Ricarda

Raquel Sánchez: «Tenim 20 dies per negociar sobre el Prat, però hi veig un marge escàs»

David Castro

6
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Després d’haver anunciat la suspensió de l’ampliació del Prat i d’haver suggerit que en aquesta legislatura no hi haurà marge per reprendre la inversió, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, admet que, en tot cas, encara queda cert espai per recompondre l’acord i reprendre el projecte. En una entrevista realitzada dijous, la ministra assumeix que és difícil recompondre amb el Govern el consens a què les dues administracions van arribar el 2 d’agost per ampliar l’aeroport amb la menor afectació possible de la llacuna de la Ricarda i que ha esclatat en els últims dies, amb paraules molt gruixudes de les dues parts. Però no ho dona del tot per perdut. «Això depèn del Govern de la Generalitat», aquest és el seu missatge.

-¿Es pot reconduir l’actual ‘no’ a seguir endavant ara amb l’ampliació del Prat?

-Això depèn del Govern de la Generalitat. El Govern ha sigut clar des del primer moment, ha explicat la proposta i sempre ha considerat que era absolutament necessari que fos un acord de país, i que no s’entengués com un projecte del Govern d’Espanya sinó com un projecte per a Espanya i per a Catalunya, i per tant necessitava el consens de les dues institucions. Ha sigut la Generalitat qui ho ha fet impossible per la seva divisió interna i per tant depèn d’ells que recondueixin, aclareixin i madurin la seva decisió. En qualsevol cas, també hem de tenir en compte que aquestes inversions s’han d’aprovar i s’han de recollir abans que s’acabi el setembre. Sembla difícil que recondueixin la seva posició i més després d’escoltar les reaccions del president de la Generalitat i d’alguns membres del Govern i d’algunes formacions polítiques, en concret, ERC, que forma part del Govern.

 

-¿En tot cas, sí que hi hauria encara marge per al diàleg fins al 30 de setembre?

-Si el Govern de la Generalitat, i en boca del seu president, manifesten que accepten i es ratifiquen en l’acord que es va assolir el 2 d’agost, mantindríem l’acord en els seus termes per ampliar el Prat minimitzant l’impacte ecològic sobre la llacuna de la Ricarda.

 

-Vostè mateixa i el president d’Aena han donat a entendre que l’ampliació del Prat ha quedat a suspens fins a d’aquí cinc anys, quan calgui aprovar un nou Document de regulació aeroportuària (DORA), però entenc de les seves paraules que no ha de ser així...

-Evidentment, si perdem l’oportunitat d’incorporar-lo al DORA que s’ha d’aprovar en el Consell de Ministres de finals de setembre caldrà esperar al pròxim, d’aquí a cinc anys.

 

-O sigui, hi ha 20 dies encara per negociar...

-Hi ha 20 dies encara, això és així, per arribar a aquest Consell de Ministres. Però és que sentint les manifestacions del president de la Generalitat i de diferents membres del Govern tampoc veiem marge per a això.

-¿No se’ls pot retreure també a vostès aquesta falta d’unitat que detecten en el Govern? La vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, sosté que l’obra i el Prat és incompatible amb l’emergència climàtica.

-Fa falta fer molta pedagogia per explicar que aquest projecte no va en contra dels compromisos assumits en la lluita contra el canvi climàtic. Cal continuar invertint en infraestructures com aquestes, que són un motor econòmic. I això és compatible amb respectar el medi ambient, fent de l’espai natural de la Ricarda el que podria haver sigut un referent per a la recuperació dels hàbitats. No és contradictori en absolut.

 -¿Hauran de fer aquesta pedagogia també dins del Consell de Ministres, no?

-Estem explicant aquest projecte des del 2019 i és ara quan havíem de començar a concretar aquestes compensacions ambientals que s’havien posat sobre la taula. No anàvem a presentar un projecte que no fos avalat per la Unió Europea.

 -¿Com ha viscut aquest dissens. Ha estat vostè en contacte amb membres del Govern?

-He tingut contactes amb el vicepresident, amb Puigneró, i he constatat aquesta fractura i divisió.

 

-¿N’hi ha prou amb un tuit d’Aragonès perquè es trenqui el pacte que van assolir a l’agost?

És que és un tuit del president de la Generalitat, desmarcant-se clarament i explícitament de l’acord al qual s’havia arribat. I a aquest tuit del president Aragonès han seguit moltes més manifestacions, declaracions en contra, ambigüitats. Jo crec que s’ha visibilitzat clarament la ruptura, la fractura, l’embolic, el caos intern del Govern de la Generalitat. No podem avançar en un projecte en aquestes condicions.

-Oriol Junqueras ja va anticipar en un entrevista amb EL PERIÓDICO que el Govern retiraria la inversió al Prat culpant el Govern d’Aragonès i que ho faria per evitar una clatellada posterior de la Comissió Europea per raons mediambientals. ¿Existeix aquest malícia?

-No és cert. Junqueras s’estava oposant radicalment a l’ampliació de l’aeroport i per tant ell anticipava el que ells estaven pretenent fer amb les seves declaracions. Si al final estàs boicotejant i bombardejant un acord, doncs evidentment la reacció i la conseqüència en una anàlisi de riscos és fàcil de determinar. Però insisteixo que sempre ha sigut la nostra voluntat que aquest projecte es portés endavant. Sempre ens hem compromès amb fer un tractament exquisit des del punt de vista mediambiental. Hem publicat tota la documentació perquè es conegui com ha sigut el procés.

-Els empresaris els demanen que dialoguin i pactin. ¿Preveu trucar al president per parlar?

-Bé, si és necessari ho faré. No hi tinc cap problema. Però el que em toca fer és demanar al Govern que s’aclareixi, que digui si està a favor d’aquest projecte o no. Jo parlaré les vegades que siguin necessàries

-¿Què passarà amb aquests 1.700 milions que s’anaven a invertir al Prat en cas que no hi hagi un acord amb el Govern? ¿Es reorientarien cap a altres plans?

-En gran part, no. Un matís, per explicar com funciona això: la gran majoria d’aquesta inversió no són uns pressupostos que existeixin ara, perquè les inversions d’Aena es financen amb les tarifes aeroportuàries que s’ingressen durant el període. .

-¿Quedaran paralitzades les infraestructures connexes a l’ampliació?

-En absolut. I això és una mostra del compromís total del Govern amb Catalunya, amb continuar invertint en infraestructures necessàries. Es manté la connexió amb l’aeroport de Girona, amb un projecte de 55 milions, i la millora de l’enllaç ferroviari a Reus, que són 40 milions més.

-¿Condicionarà aquest clima de tensió per el Prat la taula de diàleg bipartit i la negociació dels Pressupostos de l’Estat?

-Espero que no. Són taules en les quals es tracten qüestions diferents. Confio que aquesta voluntat de diàleg que havíem recuperat, o això semblava, per part de la Generalitat, es mantindrà. Sens dubte, per part del Govern es manté.

-¿Com es poden asseure dues parts que diuen haver perdut mútuament la confiança?

-Hem perdut la confiança en aquest projecte. Però hi ha moltes qüestions més de les quals es pot parlar. Però aquest projecte queda paralitzat o suspès.

-¿I la Diada, no afegeix més tensió de cara a aquesta taula de diàleg?

-Per part del Govern central no serà així. El clima és el de la negociació i el pacte. Recuperar l’espai de la política. Els ho devem al conjunt dels catalans i les catalanes que no entendrien que no fos així. Per part del Govern central no quedarà.

-Una de les qüestions que serà a sobre de la taula de diàleg és el traspàs del finançament de Rodalíes. ¿Està quantificat aquest traspàs?

-Encara no. La Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals ha de fixar els termes de l’acord.

¿Els Pressupostos del 2022 compliran la disposició addicional tercera sobre inversions a Catalunya?

-Per al 2022, la nostra voluntat, com no pot ser de cap altra manera, és complir els acords i les previsions de l’Estatut quant a les inversions que ha de fer l’Estat a Catalunya. No només a Catalunya, també en altres comunitats autònomes, com Andalusia, els estatuts de la qual també porten el compliment d’uns determinats nivells d’inversió.

 

Notícies relacionades