La recuperació econòmica se sustenta sobre ocupació més precària

Fins ara les enquestes de costos laborals que trimestralment va publicant l’INE venien molt esbiaixades per l’efecte dels ertos. Ja que aquestes mesuren els diners que dediquen les empreses per ocupar els seus treballadors, entre salaris i cotitzacions a la Seguretat Social, i quan els empleats estan en erto les companyies deixen de pagar un percentatge molt elevat de les cotitzacions i la integritat del salari. No obstant, en el segon trimestre d’aquest any la incidència dels ertos és ja reduïda, amb un nombre molt menor d’afectats que a la primavera del 2020. 

Notícies relacionades

El BCE suavitza el seu suport a l’economia per primera vegada en la pandèmia

Desigual proposa reduir la jornada laboral a quatre dies setmanals

El mateix INE reconeix en la seva nota de premsa que «hi ha hagut una menor incidència dels erto en totes les activitats econòmiques». I justifica la intensa caiguda dels costos laborals a causa que «les hores efectivament treballades han augmentat més que els costos en totes les activitats econòmiques que estaven més afectades, per la qual cosa el cost per hora treballada ha disminuït». Els sectors on més ha caigut el cost laboral –majorment salaris– són l’hostaleria (-15,4%), les activitats artístiques (-13,3%) i les indústries extractives (-12%); sectors amb una elevada destrucció d’ocupació a l’inici de la crisi i una sostinguda recuperació durant els últims mesos.

Les esmentades dades tracen el característic efecte acordió que pateix el mercat laboral davant les crisis, amb especial intensitat en aquesta última. Les empreses reaccionen a la contracció del PIB amb l’acomiadament dels treballadors temporals, més precaris i amb salaris més baixos; el que puja la mitjana dels salaris al purgar les capes més mal pagades. I després la recuperació es fa reincorporant treballadors d’aquestes característiques: mal pagats i amb condicions pitjors que les que es van quedar.