Conflicte laboral

Els empresaris de la construcció retarden apujar sous mentre es queixen de falta de mans

  • Els empresaris catalans no volen pagar els increments pactats per al conjunt d’Espanya i els sindicats amenacen amb mobilitzacions a partir de setembre

Els empresaris de la construcció retarden apujar sous mentre es queixen de falta de mans
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Sonen tambors de protestes en la construcció de Catalunya. Els empresaris catalans no volen pagar els increments pactats per al conjunt d’Espanya i els sindicats amenacen amb mobilitzacions a partir de setembre, que anticipen una tornada d’estiu calenta pel bloqueig de la negociació col·lectiva. La tensió es palpa en un escenari en què la construcció comença a repuntar amb vigor després de la severa caiguda de l’activitat experimentada a l’inici de la pandèmia i de la qual encara no s’ha recuperat. Les perspectives de futur són les de seguir en aquest camí de retruc, gràcies en part al desplegament dels fons europeus i la reactivació de les licitacions públiques. I, mentrestant, part de l’empresariat reconeix que li està costant trobar treballadors per a les seves obres.

L’actual conveni vigent del gremi de la construcció per a tot Espanya estableix uns increments del 2,5% per a aquest 2021. Sobre aquest paraigua general, en cada comunitat tenen autonomia les patronals i els sindicats per pactar les seves pròpies particularitats. I a Catalunya hi ha tensió entre les parts per la resistència dels empresaris a assumir aquest increment salarial ja pactat. «El sector no està per tirar coets», afirma el president de la Cambra de Contractistes de Catalunya, Joaquim Llansó

Les dades d’evolució del PIB avalen aquesta tesi. Si bé en aquest segon trimestre de 2021 hi ha hagut un intens repunt del 15,4% de l’activitat d’aquest sector a Catalunya, aquesta situació venia precedida d’una sonora caiguda del 29,4% en el mateix període de l’any anterior i encara no s’ha recuperat el mateix nivell d’activitat. «Només demanem fer el mateix que està fent el Barça, ajornar els pagaments per més endavant», afirma Llansó. No obstant, en termes d’ocupació, el sector no només ha recuperat els nivells previs a la pandèmia, sinó que està substancialment per sobre amb un total de 222.900 d’ocupats a Catalunya, 40.000 més que en l’estiu del 2019 i la xifra més elevada de l’última dècada, segons dades de l’Idescat.

«El sou per conveni a Barcelona està un 30% per sobre del de Madrid», es queixa Llansó. No obstant, no tots els treballadors del sector es regeixen pel conveni del sector. Com mostren les dades de l’enquesta de cost laboral de l’INE, que revelen que el sou mitjà a Catalunya és de 25.215 euros a l’any, «només» un 1% superior a Madrid. I les remuneracions en terra català no són les més altes de l’Estat, ja que Euskadi (+4,9) i Astúries (+0,3%) paguen millor. 

Els alts nivells de subcontractació expliquen part d’aquesta desviació, que, al seu torn, genera dualitat entre els treballadors directes, que tenen condicions molt millors que els subcontractats, especialment entre els segons i tercers nivells de subcontractació. «No pot ser que un sector que depèn tant de l’Administració pateixi aquesta precarietat», afirma el responsable de CCOO de Catalunya, Carlos del Barrio. Aquest serà un dels focus de les protestes que prepararan després de l’estiu.

Diferències patronals

Els sindicats apunten que l’arrel del problema rau en les diferències al si del grup patronal. «No pot ser que en ple segle XXI ens diguin des de Madrid quant han de pujar els sous», es queixa el president de la Cambra de Contractistes. «Els treballadors no hem de patir les conseqüències de les diferències entre els empresaris del sector. No estan donant una bona imatge per atraure la gent jove», replica la responsable d’UGT de Catalunya, Juani Arenas

Malgrat l’actual resistència empresarial, el conveni firmat juga a favor dels sindicats. I des d’organitzacions com la Cambra de Contractistes ja van avisar fa mesos als seus associats que anessin fent provisió d’efectiu per abonar abans del 31 de desembre aquest increment del 2,5% pendent, segons reconeix Llansó.  

Notícies relacionades

Queixes per la falta de mà d’obra

Aquest rebuig empresarial per assumir els increments salarials contrasta amb les dificultats que manifesten per trobar professionals. «Es necessita mà d’obra qualificada, malgrat que la remuneració està molt per sobre de la mitjana», reconeixia al maig el president de la Confederació Nacional de la Construcció (CNC), Pedro Fernández. La mateixa demanda manifestava aquesta setmana el president de la Unió d’Empresaris de la Construcció de Girona, Esteve Freixas. «Aquest sector està molt criminalitzat des de la crisi immobiliària del 2008. [...] I tampoc hi ha relleu, els joves no hi estan interessats», va afirmar en declaracions al Diari de Girona.