Wayne Griffiths: «Espanya té totes les condicions per liderar la fabricació de cotxes elèctrics urbans»

¿Com valora aquest primer semestre de l’any? 

Hem venut 280.000 cotxes en el primer semestre. És un 45% millor que el 2020, tot i que també és cert que l’any passat va ser un desastre. El primer trimestre també va ser dolent. Sempre busquem la referència en el 2019, sense crisi i sent la marca que més creixia a Europa. El Cupra Formentor i els híbrids endollables ens estan donant un alt nivell de demanda. Està clar que les vendes encara no són al nivell del 2019, especialment a Espanya, però ens hi acostem. Als països on la Covid ha sigut més forta és on aquesta recuperació està costant més. 

Però no tot és culpa de la pandèmia, ¿oi? 

Pensàvem que era l’únic que ens podria frenar, però ha arribat la crisi dels semiconductors. Ens fa patir. En la primera part de l’any vam trobar una manera de gestionar la situació modificant fluxos de producció d’alguns models. Si no podíem fabricar Leones i Formentores, produíem Ibizas i Aronas. Ens vam adaptar al moment i vam poder seguir produint i omplint la fàbrica. En les últimes setmanes s’ha complicat molt més. El juliol ha sigut un mes difícil, molt complicat. Però si som capaços de fabricar el cotxe, ho fem. Això demanda molta flexibilitat dels empleats, però tenim la sort de tenir molt bona relació amb la representació sindical, ens ajuda molt. Encara seguim amb el nostre pla de fabricar a l’agost, tot i que hi ha molts desafiaments. Això ens ajudarà a compensar una mica el primer semestre. Vull agrair la bona disponibilitat i flexibilitat que han mostrat UGT i CCOO durant tots aquests mesos. 

¿Confia a recuperar el ritme?

Si ajuntem el volum que hem perdut de producció, que hem hagut de canviar la producció que cotxes que hauríem preferit fabricar en un altre moment, i amb un cost fix que no es pot tocar, crec que tot això fa que sigui complicat parlar de xifres positives en el primer semestre. Això és així, però la feina que s’està fent és bona i de cara al segon semestre crec que es veuran bons resultats. Aquest és un problema que espero que es resolgui amb el temps. Soc optimista. Perquè... abans de la Covid no hi havia falta de semiconductors. 

¿Han canviat molt les coses amb la crisi dels xips? 

Sembla que hi ha un abans i un després de la pandèmia amb aquest tema. I amb molts d’altres. I és així. Hi ha hagut molts canvis i ens hi hem d’acostumar. Els preus de les matèries primeres, la falta de xips. La maquinària de la globalització s’ha parat bruscament, i fins que no es torna a posar en marxa és un procés molt lent. Quan no es tanca el canal de Suez és una tempesta a Texas o que la Covid es dispara a Malàisia. Cada vegada hi ha alguna cosa i aquest canvi és constant. La recuperació està trigant més de l’esperat. 

¿Tancarà un bon any?

Confiem en la demanda, però el gran repte que tenim és fabricar els cotxes i mirar de guanyar diners. Haurem d’ajustar alguns costos. Però continuem invertint en electrificació, que és el nostre gran objectiu. Electrificar Martorell, Seat i Espanya. I continuar invertint en el llançament de Cupra sense deixar d’invertir en els nous productes que estem desenvolupant. El que millor s’adapti a aquests canvis constants en la indústria serà el que pugui tirar endavant. Amb empreses grans no és fàcil. És com un gran barco a què requereix molt esforç canviar de direcció. 

¿No seria més fàcil parar per estalviar?

Potser, però no volem perdre les oportunitats. Si pots fabricar, fes-ho. Jo sempre prefereixo planificar per guanyar i no per perdre. Pot ser que no surti com penses, però la nostra obligació és intentar-ho. Continuarem lluitant, les marques funcionen, hi ha demanda. Sortim a guanyar. No només aquí, sinó al país. Espanya ha de tenir més confiança en si mateixa i Seat, també. Som capaços de competir i de guanyar. Ens ho hem de creure. No val sortir a no perdre o a empatar. El que avui és conservador i surt a protegir, a continuar sobrevivint, perdrà i desapareixerà. Espanya pot ser com qualsevol país d’Europa però encara s’ho ha de creure.

¿Quin és el seu objectiu?

S’ha de pensar en la feina que podem fer i no en com de malament que et pot haver anat. No he vingut aquí només a vendre 600.000 cotxes i a guanyar-hi diners. El nostre projecte és molt gran, l’electrificació, i és per al futur. Això és el que em motiva cada dia. Tenim el projecte Future Fast Forward per a l’electrificació en la companyia i seguirem amb el desenvolupament de Cupra. Per això soc aquí. Amb aquest projecte estem fent avenços molt ràpids i molt positius. Vam participar en el PERTE, el vam recolzar, i volem estar preparats per tenir el cotxe elèctric a Martorell el 2025, un cotxe petit i urbà que democratitzarà la mobilitat elèctrica, no només per a les nostres marques, sinó per a tot el grup.

¿La clau és electrificar Martorell?

És clar. És el repte. Podríem retardar-ho i veure quan arribi el moment, però s’ha de fer ara. Amb la tecnologia actual encara és car fabricar cotxes, les bateries ho són i les fàbriques de bateries encara no estan preparades, no existeixen. En el grup som petits, però hem d’enfocar-nos en això. S’ha de canviar Martorell i passar de ser una fàbrica de cotxes de combustió a cotxes elèctrics. La meva tasca és intentar que Martorell sigui la referència per als cotxes elèctrics. I està funcionant perquè veuen que és una gran oportunitat per al grup. És un repte enorme, amb tota la cadena de valor que engloba... Ens hem d’enfocar en això.

I mantenir el llançament de Cupra...

Per descomptat. Fer néixer una nova marca de cotxes en aquests moments és un gran tema, un gran repte. Inversió, posicionament, idees clares. I m’agrada. No només veure les xifres de vendes, que també. Hem aconseguit l’objectiu de negoci de més de mil milions d’euros en sis mesos, això és il·lusionant, però el que em dona més satisfacció és veure com la marca està funcionant. 

¿Està satisfet amb Cupra?

Vas per Europa i es van veient Cupres a Alemanya, Àustria... i veus gent jove, amb un perfil de comprador del Formentor de 40 i pocs anys. Això representa 15 anys menys que la mitjana de la resta del mercat en aquest segment. Atraiem gent jove al grup, cosa que dona més sentit a la marca. No som l’alternativa barata a Volkswagen. Som una marca desitjable. És la marca de Barcelona. Tenim una marca espanyola, de Barcelona, que té aquest impacte i no hi ha gaires més marques al país que ho puguin dir. I podent competir en un país com Alemanya amb marques ‘premium’ com BMW o Mercedes-Benz, som en aquesta lliga, sense que sigui aquest l’objectiu ni el posicionament. No ens hi volem comparar. També necessitem Cupra per portar a terme tot el tema d’electrificació. Són reptes diferents, van de bracet, però han d’anar convergint en algun moment

Faran un cotxe elèctric amb plataforma MEB, però al grup ja preparen el salt a altres plataformes ¿oi?

Primer s’ha de fer la plataforma petita. Seat i Martorell som una empresa de cotxes petits, un segment. Aquest continua sent el nostre focus, però també s’ha de pensar en el futur en la SSP amb el León. Ara estem parlant d’electrificar el cotxe petit, democratitzar el que és el segment Ibiza-Arona, però que s’haurà de fer el mateix amb el León. Acabem de treure el nou Léon i per això tenim temps, hi hem invertit mil milions, ho hem d’amortitzar per als pròxims set anys. És un model que està molt ben preparat perquè té híbrids endollables. Ens hem d’enfocar en els temes que ens ocupen ara, després ja vindrà aquesta evolució i la plataforma SSP, però centrem-nos en el que s’ha de fer ara. Pas a pas, electrificar Martorell (una cosa de què fins fa un any no se’n parlava) i fent això donarem un futur a l’empresa. El futur a mitjà i curt termini és elèctric per arribar als objectius de CO2, i no hi ha cap altra tecnologia que t’ho permeti. 

¿I amb fàbrica de bateries a Espanya?

És un dels projectes més importants i estratègics que té el país. ¿La fàbrica de bateries? Estic una mica cansat que em preguntin sempre on i quan. Però si fabricarem cotxes elèctrics a Martorell, hem de tenir les bateries a prop, a Europa, i si és a Espanya millor. Lluitarem per a això, però les decisions encara s’han de prendre.

¿No hi ha pla b?

No. Perquè el grup compleixi el repte de vendre el 60-70% de cotxes elèctrics el 2030, necessita un cotxe que democratitzi aquesta tecnologia, urbà, en un segment gran, elèctric i a un preu accessible. El grup Volkswagen i Europa necessiten aquest cotxe. I Espanya ho pot fer perquè té totes les condicions per liderar la fabricació de vehicles elèctrics urbans. Nosaltres tenim experiència i una de les plantes més modernes. Un altre argument important per a això és que s’han de tenir fonts d’energies netes, renovables, i això Espanya ho té. No només per fabricar els cotxes sinó també per fabricar les bateries, i crear infraestructures de recàrrega. No hi ha cap altre país a Europa amb unes condicions tan favorables.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

¿Seat és el seu destí final?

És el meu destí. Jo soc molt de Shakespeare. De tot el que vaig estudiar de jove l’únic que em va servir per a alguna cosa és Shakespeare, economia, matemàtiques, no. El destí... crec molt en el destí. Les coses no passen per casualitat. Alguna cosa hi influeix, no sé que és. I això és el que m’ha passat, tornar a BCN 25 anys després era el meu destí. Fa cinc anys venia a vendre cotxes amb Luca de Meo, ara soc el president, traient una nova marca com Cupra i electrificant Martorell. Seat no és un pas en la meva carrera, és el meu destí. Ara s’ha de complir.