La conflictivitat laboral perjudica la imatge de l’‘unicorn’ alemany Gorillas

En aquest context, i mentre moltes companyies d’altres sectors com la restauració o el turisme lluiten per sobreviure, l’àmbit digital dona llum a noves empreses i genera ocupació. El de Gorillas és un cas paradigmàtic: aquesta empresa fundada a Berlín l’estiu del 2020, i recentment desembarcada al mercat espanyol, té des del març passat una valoració de més de 1.000 milions de dòlars, cosa que la converteix en un «unicorn».

La seva aplicació digital ofereix entregar en menys de 10 minuts una compra que habitualment es faria personalment al supermercat del barri. El preu del servei és menys de 2 euros. Amb aquest model que substitueix la compra de proximitat per una de digital, la ‘start-up’ ha contractat 10.000 persones en el termini d’un any. Segons un recent estudi de la consultora Ernst & Young, Gorillas va recaptar més de 240 milions d’euros d’inversors durant els primers sis mesos del 2021.

«No som gent de negocis que ha muntat una empresa de repartiment, som gent del món del repartiment que ha creat una empresa», assegura la companyia en un dels manifestos penjats a la seva web. L’autor de la cita és el seu fundador i president executiu, Kağan Sümer.

Vagues i protesta digital

La comunicació digital i l’activitat de Gorillas s’ha multiplicat durant les últimes setmanes a les xarxes socials: l’empresa intenta contrarestar l’efectiva campanya de protesta que un grup dels seus treballadors protagonitza des de fa mesos per la millora de les condicions de treball. Les vagues i protestes estan sent coordinades pel Col·lectiu de Treballadors de Gorillas (GWC, en les seves sigles en anglès), que no té estatus de sindicat però que ha lluitat per establir un comitè d’empresa dins de la ‘start-up’.

El GWC exigeix des de fa setmanes 19 mesures, entre les quals destaquen: el pagament puntual dels salaris –l’empresa reconeix que hi va haver retards al juny, però que van afectar menys del 2% de la plantilla, i promet que està treballant perquè «una cosa així no torni a passar»–, el mateix pagament per la mateixa feina a tots els magatzems, bicicletes en bones condicions i roba de repartiment per a qualsevol tipus de climatologia, que els canvis dels horaris dels torns siguin avisats amb almenys quatre dies d’antelació i la reducció del temps de prova dels nous empleats –actualment, de sis mesos–.

Treballadors amb contracte

A diferència d’altres empreses del sector d’aplicacions digitals de repartiment a domicili, Gorillas aposta per contractar als seus riders –com es coneix en l’argot startuper els repartidors amb bicicleta–. De fet, l’empresa berlinesa fa gala d’això i nega que el seu model de negoci es basi en la ‘gig economy’ –és a dir, en el treball de repartidors autònoms que cobren per obra i servei, i han d’assumir les despeses derivades de la seva activitat laboral–. La gerent general de l’empresa a Espanya assegurava fins i tot el mes passat a EL PERIÓDICO que la llei rider «no és una trava» per a ells. 

Gorillas paga als empleats almenys el salari mínim interprofessional a Alemanya –10,50 euros bruts l’hora– i diu que respecta jornades d’un màxim de vuit hores i mitja. El mes d’abril passat, i després d’accedir a una nova ronda de finançament, l’empresa assegura haver repartit una bonificació d’un milió de dòlars entre els empleats dels seus magatzems i els seus riders. Si les condicions són relativament bones, ¿quin és l’origen de la conflictivitat?

«Algú dins de l’empresa, que no sé realment qui és, ha canviat en nombroses ocasions els meus horaris de feina i amb molt poca antelació a través de l’aplicació de gestió de personal», explica a EL PERIÓDICO el Víctor, pseudònim rere el qual s’amaga un rider llatinoamericà que combina la seva feina a mitja jornada a Gorillas amb una altra en un restaurant. El temps que li queda lliure el dedica a estudiar un màster. La pluriocupació descrita per ell és habitual al sector serveis d’Alemanya, el més afectat per la precarietat. 

«Hi va haver un col·lega que va tenir un accident –segueix el repartidor– i va estar esperant els diners de la seva recuperació més de dos mesos. Hi ha gent que té contractes de 40 hores i rep un salari com si n’estigués treballant 20 a la setmana», explica. El col·lectiu de treballadors de la jove empresa està conformat fonamentalment per migrants del sud d’Europa i d’altres països extracomunitaris. Això genera por de perdre la feina i desconeixement del dret laboral alemany.

En campanya

Després de la repercussió a les xarxes de les protestes dels treballadors de Gorillas, el ministre federal de Treball, el socialdemòcrata Humbertus Heil, fins i tot es va reunir amb el col·lectiu GWC. «Com a ministre no puc intervenir directament en lluites laborals, però sí informar-me», va dir Heil, a qui alguns treballadors acusen d’electoralisme per la proximitat de les eleccions federals el setembre que ve. 

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

Mentrestant, la imatge de Gorillas sembla perdre enters al caliu de la conflictivitat laboral: segons una recent enquesta realitzada per encàrrec del diari berlinès Der Tagesspiegel, l’empresa emergent és l’empresa més coneguda al sector de repartiment, que té el seu hàbitat natural al mercat urbà d’Alemanya. No obstant, més de la meitat dels enquestats en tenen una imatge negativa. 

Des de Gorillas no es mostren preocupats: «La vida de molta gent és cada vegada més espontània. Amb el nostre model de negoci trenquem les estructures del comerç d’alimentació tradicional, lent i inflexible, i aconseguim una nova experiència de consum. Els nostres clients recuperen així el seu valuós temps».