L’Airef reclama al Govern una estratègia fiscal «creïble i realista»

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) exigeix certesa i seguretat per al marc fiscal de les autonomies i alerta de l’«elevada vulnerabilitat per a les finances públiques» de l’endeutament.

L’organisme, que ha elevat una dècima, fins al 0,5% del PIB, el dèficit previst per a les comunitats autònomes el 2021, manté la seva previsió de creixement del producte interior brut (PIB) espanyol del 6,6% aquest any i malgrat la flexibilitat de les regles per la crisi, ha insistit en la necessitat d’una estratègia fiscal a mitjà termini que sigui «creïble i realista» .

D’acord amb les previsions de l’AIReF actualitzades aquest dijous, únicament les Canàries registrarà un superàvit (0,2% del seu PIB) al tancament del 2021. Els pitjors registres s’esperen per al País Valencià (1,7% del seu PIB) i Múrcia (1,5%). Li segueixen per sobre de la mitjana Castella-la Manxa (0,9%), Extremadura (0,8%) i Andalusia (0,6%), mentre que en el 0,5% quedaran La Rioja, Galícia i Castella i Lleó. Per sota, Catalunya i l’Aragó (les dues 0,4%), Navarra (0,3%), Astúries, les Balears i Cantàbria (0,2%), i el País Basc i Madrid (0,1%).

L’AIReF justifica la dècima a l’alça del dèficit autonòmic per a aquest any en una estimació més realista de l’absorció dels fons REACT-EU, que es trasllada en part al 2022, i a un increment de la despesa associada a la Covid-19 en l’àmbit sanitari i per les ajudes a empreses. En qualsevol cas, assenyala que les seves previsions són en general més optimistes que les de les mateixes comunitats autònomes, de les estimacions de les quals surt un dèficit del 0,8% del PIB per al subsector autonòmic.

Respecte a l’administració local, l’informe remarca que la informació financera sobre deute i dipòsits de les corporacions locals confirmen la tendència a la consolidació del superàvit d’aquest subsector en l’entorn del 0,3% de PIB.

L’AIReF estima una lleugera reducció de la ràtio d’endeutament autonòmica a final del 2021 fins a un 25,5% del PIB a causa del fort creixement esperat, ja que es manté l’estimació d’un deteriorament fiscal en el conjunt del subsector.

L’organisme presidit per Cristina Herrero empitjora una dècima la seva previsió de dèficit públic, fins al 7,9%. Ha explicat que la inexistència o la suspensió de les regles fiscals no suposa la falta de supervisió fiscal. A més, ha reiterat la seva recomanació d’elaborar una estratègia fiscal a mitjà termini que sigui «creïble i realista». De fet, Herrero ha ressaltat que és necessari establir una estratègia fiscal a mitjà termini «prou flexible i àmplia» que cobreixi tot el període de Pla de Recuperació, que arriba fins al 2026.

Així es desprèn de l’informe sobre l’execució pressupostària, deute públic i regla de despesa el 2020, on es recorda que l’AIReF té mandat d’informar, abans del 15 de juliol, sobre el compliment dels objectius d’estabilitat, deute i regla de despesa de l’exercici en curs.

Notícies relacionades

Victoria Beckham dissenya amb Mango

La crisi climàtica amenaça la salut del 70% de treballadors

A més, l’AIReF ha destacat que l’endeutament públic sestarà a prop del 112,4% del PIB, fet que «suposa una gran vulnerabilitat per a les finances publiques. «L’elevat nivell de deute i el previsible deteriorament del saldo fiscal dels pròxims anys situen també la sostenibilitat de les comunitats autònomes en una posició de més vulnerabilitat», segons el text.

Herrero ha incidit que és el moment d’aclarir totes les incògnites per donar una mica de certesa i seguretat al marc fiscal de les administracions territorials. També ha assenyalat que hi ha hagut una reactivació «molt intensa» al llarg del segon trimestre de l’economia, fonamentada per les menors restriccions a la mobilitat i als avanços en la vacunació.