Memòria Econòmica de la Cambra
Aragonès evidencia a la Cambra el gir polític davant Torra
El president de la Generalitat prioritza l’objectiu del benestar de la població i la col·laboració dels empresaris en les aliances publicoprivades
El president del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès, ha instat aquest divendres a impulsar aliances amb la societat en general i amb els empresaris en particular per impulsar una nova etapa de benestar per a Catalunya. Aragonès ha llançat aquest missatge de cohesió durant la presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya de la Cambra de Comerç de Barcelona, en una clara mostra del gir copernicà que protagonitza l’Executiu català, que posa per davant, segons Aragonès, «generar prosperitat» i «benestar» davant altres arguments. Fa un any, l’anterior president, Quim Torra, va centrar el centre del seu discurs al mateix fòrum de la Cambra i Llotja en l’agenda independentista, el dèficit d’inversions (‘el Madrid ens roba’) i instant directament els empresaris catalans a «rebel·lar-se contra el Govern espanyol». Mentre Torra va animar al conflicte i la tensió l’any passat, Aragonès, en canvi, ha instat aquest divendres els empresaris a contribuir al benestar col·lectiu, a les aliances i a la col·laboració publicoprivada. L’«arribar a noves cotes de sobirania» és per a Aragonès en un segon pla davant la lluita contra les desigualtats.
El president de la Generalitat ha emplaçat els empresaris catalans a «pensar en gran» i a «transformar l’actitud» en la línia de potenciar «un salt endavant a la modernitat» d’una nova Catalunya centrada en la qualitat de vida dels seus habitants. El president ha lloat el paper de les administracions en general a l’hora d’afrontar la crisi econòmica actual, amb receptes econòmiques keynesianes posades en dubte al passat i que s’han rebel·lat com les més adequades per reactivar l’economia. L’expansió fiscal, la despesa pública i les polítiques expansives contra la desigualtat són la solució actual, sense reduir les demandes de més independència econòmica. Ha explicat que el Govern ha posat en marxa mesures de xoc que han de ser ara reforçades amb mesures estructurals que ofereixin una «sortida transformadora» per a Catalunya amb una aposta més gran pels actors econòmics per la innovació i la formació.
La presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca, ha destacat que el balanç econòmic del 2020 ha sigut el més negatiu de la història, amb un impacte «desigual» i «injust», però aquest 2021 es registrarà un increment del PIB «molt intens». Roca ha recordat el seu objectiu com a presidenta de reclamar un estat propi per a Catalunya com a millor alternativa per a l’economia catalana.
Quant a les perspectives de creixement, la Cambra preveu que l’economia catalana recuperi el nivell del PIB que tenia abans de la pandèmia a finals del 2022. Concretament, les previsions apunten a un creixement del PIB català del 6,0% per al 2021 i del 6,1% l’any 2022, tot i que es podrien revisar a l’alça vista la ràpida recuperació d’alguns sectors econòmics, segons Roca. La Cambra preveu un fort repunt del consum privat a partir de la segona meitat del 2021 gràcies a la millora de les expectatives, la recuperació del mercat laboral i una propensió més gran al consum fruit de l’estalvi forçós que van haver de realitzar les famílies al llarg del 2020. A partir de la segona meitat del 2021 i sobretot de cara al 2022, el centre d’estudis de la Cambra espera que arribin una part important de les transferències dels fons Next Generation EU, cosa que suposarà una injecció d’inversió molt important que podria aportar fins a dos punts de creixement extra al PIB anual. Per a Roca, els fons extraordinaris del Next Generation EU «representen un repte majúscul», perquè representen «una oportunitat única per impulsar un model econòmic més digitalitzat, sostenible i equitatiu».
Balanç econòmic del 2020
En el conjunt de l’any, el PIB a Catalunya va caure l’11,5% el 2020 segons l’Idescat, molt lluny del creixement positiu de l’1,9% registrat l’any anterior. Aquesta contracció del PIB s’ha produït a causa de les aportacions negatives tant de la demanda interna (-8,2 p. p.) com de la demanda externa (-3,3 p. p.). El component que explica la meitat de la caiguda del PIB ha sigut el consum de les llars a causa de la mateixa naturalesa de la Covid-19. En particular, els tancaments administratius van impedir als consumidors realitzar part de la seva despesa habitual i això va disparar l’estalvi forçós especialment durant el segon trimestre del 2020. La inversió també ha tingut un comportament molt negatiu el 2020, amb una variació del -13,6%. En canvi, el consum públic s’ha incrementat el 5,1% per la despesa sanitària i les mesures extraordinàries preses per pal·liar els efectes de la Covid. Finalment, el saldo amb l’estranger ha tingut una aportació negativa al creixement degut essencialment a la caiguda del nombre de turistes estrangers (-82,2% respecte del 2019).
Notícies relacionadesSegons l’opinió de la directora de la Memòria Econòmica de Catalunya, Carme Poveda, la crisi causada per la Covid ha tingut un impacte desigual i amb forma de K. El sector més perjudicat va ser el sector del comerç, el transport, l’hostaleria i el turisme. En canvi, altres sectors, com el tecnològic, la sanitat o l’educació van registrar creixements. Segons Poveda, Catalunya se situarà al capdavant de la recuperació a Europa en els pròxims dos anys. El 2022 s’arribarà als nivells de PIB previs a la pandèmia. No obstant, opina que hi ha incerteses sobre el ritme d’aquest creixement, en funció de com evolucioni el consum privat, la despesa turística i la quantia de les ajudes europees a les empreses.
La Memòria Econòmica de Catalunya, que edita anualment el Consell de Cambres de Catalunya, arriba aquest any a la 56a edició i es converteix en la publicació anual econòmica amb més història de Catalunya. Des de fa sis anys, aquest tradicional balanç econòmic afegeix una anàlisi territorial de les demarcacions i comarques catalanes. Aquesta anàlisi territorial permet que empresaris, professionals i institucions tinguin un coneixement profund de la seva realitat econòmica més pròxima. Aquest any, el tema central de la publicació ha sigut l’impacte de la Covid en l’economia. Amb aquest objectiu, s’han analitzat, des d’una perspectiva àmplia, els efectes de la pandèmia sobre el teixit empresarial català, sobre el benestar de la ciutadania, sobre les noves formes de treball i sobre la gestió sanitària.
