Reivindicació d’un ‘hub’ internacional

Els empresaris insten que l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona impliqui «compensacions generoses»

  • Foment reuneix més de 200 entitats econòmiques i socials en un acte conjunt a ESADE

Els empresaris insten que l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona impliqui «compensacions generoses»

FERRAN NADEU

6
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

Unes 200 entitats i organitzacions econòmiques i socials han defensat amb arguments aquest dimecres a Barcelona l’ampliació de l’Aeroport del Prat, que hauria de consolidar el paper econòmic de Barcelona el 2030. L’empresariat català ha defensat el recolzament a la inversió de 1.704 milions proposada pel gestor aeroportuari Aena en el marc del consens institucional, el compromís de generoses compensacions mediambientals i el control de l’execució del projecte acordat.

En un acte conjunt organitzat per la patronal Foment del Treball a ESADE, els assistents han defensat la necessitat d’emprendre les obres d’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas de Barcelona en un manifest conjunt, sorgit després de l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona a la iniciativa d’Aena amb els vots dels comuns d’Ada Colau i d’ERC. Els empresaris consideren «inajornable» i «imprescindible» aquesta obra per «dinamitzar l’activitat econòmica generant ocupació, atracció i retenció de talent i inversió internacional».

El catedràtic d’Economia Andreu Mas Colell ha recordat en primer lloc com a argument fonamental que la inversió serà aportada per Aena, que s’ha mostrat d’acord a acceptar les compensacions mediambientals que es proposin. Per Javier Faus, president del Cercle de Economia, és necessari «centrar esforços» en l’aeroport de Barcelona sense menysprear els de Reus i Girona, ja que «tres aeroports no en fan un d’internacional». «No hem de deixar que l’apologia del decreixement s’apoderi de la societat», ha conclòs alhora que instava a afrontar «l’última ampliació de l’aeroport i deixar a les futures generacions una infraestructura preparada. Els presidents de les patronals Pimec i Foment i la presidenta de la Cambra de Comerç (Antoni Cañete, Josep Sánchez Llibre i Mònica Roca) han defensat la ràpida negociació a la taula proposada pel Govern que permeti arribar a un acord i es fixin els mecanismes de control que supervisin el compliment de les obres, els terminis i les mesures compensatòries en termes de sostenibilitat. Sobre aquestes mesures, el president del RACC, Josep Mateu, ha defensat l’ampliació com una manera de competir amb altres aeroports europeus, però ha instat que Aena afronti les «compensacions generoses» en matèria mediambiental que s’hi estableixin. En l’acte també ha intervingut el president de Vueling, Marco Sansavini, que, en representació de les aerolínies, ha defensat la necessitat d’ampliació de l’aeroport en el marc d’una aposta general per Barcelona i recordant la necessitat de combinar operacions vols de llarga distància amb els de mig radi per assegurar la viabilitat futura de la infraestructura. La presidenta de Barcelona Global, Aurora Catà, ha considerat l’ampliació de l’aeroport una «necessitat» per consolidar la capital catalana com a node d’atracció de talent internacional.

Grups ecologistes i ajuntaments afectats per l’ampliació han mostrat la seva oposició al projecte d’ampliació per l’impacte mediambiental que suposaria. Entre aquestes conseqüències s’al·ludeixa a la contaminació que suposa l’increment del trànsit aeri, l’afectació a l’activitat agrària de la zona i l’impacte directe a l’espai protegit de La Ricarda, aiguamoll destacable en el trànsit d’ocells migradors. D’altra banda, l’obra generaria més de 350.000 llocs de treball, de cada 100 llocs de treball directes se’n generen 470 d’indirectes i contribuiria a reduir l’impacte acústic de la infraestructura a l’allunyar el punt d’inici d’enlairament dels avions de les zones residencials. El manifest presentat a ESADE defensa que les obres d’ampliació previstes per Aena comportin «no només la restauració, sinó la compensació dels espais naturals afectats en relació d’un a 10, així com la creació d’un nou espai natural del delta del Llobregat amb una ampliació de la superfície protegida superior al 25% actual».

Recuperació de la inversió

Segons un estudi que va encarregar Aena a la Universitat de Barcelona (UB) d’impacte econòmic del projecte, al qual va tenir accés EL PERIÓDICO, si es comparen els increments de la facturació directa amb el cost de construcció de les infraestructures en el pla d’Aena, «només farien falta tres anys perquè la facturació directament generada per l’activitat de l’aeroport compensés els costos».

Posició del Govern

Fonts d’Aena i de l’empresariat català reconeixen les incerteses generades pel nomenament del nou Govern català, ja que els partits que l’integren han mantingut fins ara una posició «poc decidida» i cohesionada sobre la idoneïtat de l’ampliació en uns moments de caiguda de l’activitat de l’aeroport. Segons dades d’IATA (Associació Internacional de Transport Aeri), els nivells de demanda de vols no es recuperarien almenys fins al 2024. L’ampliació permetria incrementar la capacitat de l’aeroport fins als 72 milions de passatgers a l’any davant els gairebé 53 milions als quals es va arribar el 2019 (el màxim teòric actual estaria en els 55 milions).

Terminis limitats

Aena ha d’aprovar el Document de Regulació Aeroportuària (Dora II), que regula les inversions fins al 2026 abans del 30 de setembre d’aquest any, previ vistiplau de Brussel·les. Aquest document té caràcter vinculant i és bàsic perquè l’ampliació estigui a ple rendiment el 2031 i evitar el previsible col·lapse de l’aeroport en aquell moment.  L’acord hauria d’arribar abans de finals de juliol.

Els empresaris apressen a aconseguir la inversió de 1.704 milions prevista per Aena per a una terminal satèl·lit ja prevista i l’allargament d’una de les pistes com una manera de preparar la infraestructura de cara a la recuperació futura de l’activitat. Aquesta tercera pista permetria incrementar l’operativa d’enlairaments i aterratges, allunyant-la de zones habitades. Les organitzacions exigeixen consens entre administracions i associacions implicades i una «solució que millori la situació inicial econòmicament i mediambientalment». Aena s’ha mostrat disposada a donar prioritat en una primera fase de reformes a les compensacions mediambientals, que podrien suposar un canvi de terrenys a canvi de l’ocupació de la zona de La Ricarda. El port de Rotterdam és un exemple de la reforma d’un entorn natural per potenciar una infraestructura d’elevat impacte econòmic.

Foment del Treball ha sumat al manifest Pimec, el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç de Barcelona, Barcelona Tech City, Mobile World Capital, el Círculo Ecuestre, el RACC, ESADE, UFEC, UPM, Barcelona Global, Barcelona Oberta, Gremi de Restauradors, entre d’altres. Foment va organitzar aquest any un acte per reclamar la formació de Govern i la normalitat institucional després dels disturbis que es van produir per l’empresonament del raper Pablo Hasel. L’acte, que es va celebrar a l’Estació del Nord de Barcelona, va servir per mostrar el malestar dels empresaris davant la falta d’una política econòmica clara. L’acte organitzat a ESADE aquest dimecres també recorda el que el 2007 van protagonitzar directius i empresaris a IESE per reclamar una gestió autònoma de l’aeroport.

Notícies relacionades

El manifest insisteix que, atès el dèficit crònic d’inversions denunciat per la societat civil, «no es pot renunciar» a aquestes obres en una infraestructura que aporta el 6,8% al producte interior brut (PIB) i que, amb l’ampliació, arribaria al 8,9%, segons l’estudi encarregat per Aena a la UB. Els empresaris destaquen el paper de l’aeroport, tant per atraure turistes de més poder adquisitiu (turisme de creuers, turistes sanitaris, etc.) com professionals qualificats d’altres països que volen treballar des de Barcelona. El text defensa el compromís d’Aena que les obres comportin «no només la restauració, sinó la compensació dels espais naturals afectats en relació d’un a 10, així com la creació d’un nou espai natural del delta del Llobregat amb una ampliació de la superfície protegida superior al 25% actual». Les entitats avisen que «el cost d’oportunitat i d’imatge de no portar a terme aquesta inversió seria altíssim per a l’economia de Catalunya», perquè «es perdria competitivitat, d’una banda, i connectivitat en un món cada vegada més global, de l’altra».