Nova norma

El rebuig de les empreses a assumir més costos retarda el desplegament del teletreball

  • La norma compleix set mesos en vigor i les patronals i els sindicats aconsegueixen renovar pocs convenis o acords d’empresa per adaptar-s’hi

  • Uns 2,1 milions de treballadors a tot Espanya, l’11,1%, exerceixen actualment des de casa més de la meitat de la setmana

El rebuig de les empreses a assumir més costos retarda el desplegament del teletreball
Es llegeix en minuts

La nova llei del teletreball arriba aquest maig als set mesos en vigor i fins ara han sigut pocs els convenis o acords d’empresa que han transcendit per estabilitzar aquesta modalitat de jornada més enllà de l’emergència pandèmica. Una part de les empreses manifesten recels, quan no rebutgen, per iniciar negociacions al respecte, davant la perspectiva que compensar les despeses derivades de l’exercici a distància incrementi els seus costos laborals de manera permanent. 

La paràlisi de la negociació col·lectiva entre patronals i sindicats fruit de la crisi de la Covid tampoc ajuda a desencallar aquest front. I hi ha malestar entre part de la població que pot i vol teletreballar, però que no aconsegueix pactar amb els seus caps un equip adequat, un mínim de dies a la setmana o uns plus compensatoris, entre altres. Actualment, segons les últimes dades de l’EPA, l’11,1% dels treballadors exerceixen a distància més de la meitat de la setmana. El que ve a ser uns 2,1 milions de persones a tot el país.

La llei de treball a distància aprovada el setembre del 2020 i que va entrar en vigor el 13 d’octubre deixava una gran part del seu desplegament a l’acord de la negociació col·lectiva. Ja fos via convenis sectorials o a través d’acords individuals entre el treballador i la direcció. Ja que la norma deixa els detalls com l’equip mínim que ha de proveir l’empresa (com l’ordinador, el monitor, el teclat, el telèfon mòbil, etc) o els possibles plus compensatoris per despeses derivades (wifi, aigua, llum, etc) a mercè de l’acord entre les parts.

Fins ara els principals convenis que han acordat les patronals i els sindicats han sigut el de les caixes d’estalvis, el sector bancari i el dels grans magatzems. D’altres, com el conveni de la química, estan a punt de tancar-se i l’apartat de treball a distància ja està acordat. I, en l’àmbit del conveni d’empresa, firmes com Iberdrola, Allianz i AXA també han aconseguit pactar les seves condicions sobre això. L’últim acord que ha transcendit és el d’El Corte Inglés, i els treballadors de la seva divisió financera cobraran fins a 23 euros al mes si teletreballen a jornada completa. 

Les empreses no volen gastar més

Les patronals i els sindicats negocien pocs convenis i si no ho fan, aquests no poden incorporar la clàusula del teletreball. Entre el gener i el març d’aquest any es van registrar 62 convenis, mentre que en el mateix període del 2019 la xifra va pujar fins als 112. El principal recel, segons coincideixen les centrals, ve per part de les empreses i no és tant pel teletreball, sinó per pactar nous increments salarials dins el conveni. Davant el temor que aquests puguin disparar els costos laborals de manera permanent. «És difícil, amb la situació econòmica actual, que en alguns àmbits sectorials es vulgui abordar un nou conveni», reconeix la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre.

I si les empreses estan poc disposades a pagar, els sindicats prefereixen esperar abans d’entrar en batalles en què esperen aconseguir pocs fruits. Aquest temor de l’increment dels costos laborals s’estén, en matèria de teletreball, a les quantitats per compensar les despeses. Els acords a què s’ha arribat fins a la data sobre això varien segons el sector, des dels 25 euros bruts al mes dels grans magatzems fins als 55 del sector bancari. 

En algunes empreses aquesta qüestió està sent fruit de conflictes laborals, com és el cas de Mediapro. Un dels diversos motius de la vaga convocada per la CNT per a les dues últimes jornades de LaLiga (22 i 23 de maig) és pels imports d’entre 10 i 50 euros al mes, segons els dies de teletreball, que la firma va oferir en el seu moment als treballadors. Unes quantitats que la central considera que haurien de ser més grans.

Tornada forçada a l’oficina

En altres empreses, les direccions prefereixen accelerar la tornada total a l’oficina abans de pagar compensacions pel teletreball. És el cas del centre d’atenció telefònica d’Ilunion, que, segons va denunciar CSIF, ha suspès exercir a distància per estalviar-se les despeses en electricitat i internet que contempla la llei i ha ordenat la tornada als cubicles. I és que la llei de treball a distància estableix que aquest només serà implementable en el cas que hi hagi un acord entre empresa i treballador. És a dir, ni l’empresa pot imposar-lo unilateralment ni el treballador el pot exigir si l’empresa no ho vol.

Notícies relacionades

I aquest poder de veto l’estan utilitzant algunes companyies. «Ens estem trobant amb empreses que prefereixen gastar més en mesures de seguretat contra la Covid i reincorporar els treballadors a l’oficina que pactar compensacions per al teletreball que ja quedin indefinides», explica la secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado

El recorregut del teletreball no serà el mateix entre les petites empreses que a les grans corporacions. Almenys així sembla segons les conclusions d’un recent informe elaborat per la consultora Ipsos i Vodafone. Segons aquest, només el 18% de les microempreses mantindran el teletreball un cop s’hagi superat la pandèmia. Per la seva banda, el percentatge de pimes que seguiran apostant-hi arribarà al 36%, una xifra que augmenta substancialment fins al 51% en el cas de les grans empreses.