Fons europeus

El Govern eleva a 400.000 els llocs de treball que generarà la rehabilitació energètica d’edificis

Les ajudes de la UE a les millores energètiques d’edificis sumaran 6.820 milions d’euros

Cada vivenda podrà rebre fins a 15.000 euros de finançament per estalvis d’energia superiors al 30%

El Govern eleva a 400.000 els llocs de treball que generarà la rehabilitació energètica d’edificis
4
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

El Govern central estima que el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència amb fons europeus que afecta la rehabilitació energètica en el sector de l’edificació a Espanya contribuirà a crear almenys 188.300 llocs de treball directes i fins a 400.000 d’indirectes. Aquestes estimacions es calculen «a partir de la ràtio estimada partint de 18 llocs de treball per milió invertit en rehabilitació energètica.

Segons el text del Govern presentat a Brussel·les, l’objectiu del pla és «recolzar la renovació del parc nacional d’edificis residencials i no residencials, tant públics com privats, i transformar-los en parcs immobiliaris amb alta eficiència energètica i descarbonitzats abans del 2050, i facilitar la transformació econòmicament rendible dels edificis existents en edificis de consum d’energia gairebé nul». S’establirà un límit mitjà de cost d’actuació objecte de finançament de 15.000 euros per vivenda, que coincideix amb el cost mitjà estimat necessari per obtenir els estalvis requerits en aquest tipus d’actuacions de renovació energètica als edificis. S’establirà com a requisit per accedir a la subvenció una reducció del consum d’energia primària no renovable, referida a la certificació energètica, d’un 30% com a mínim, o bé la millora de la qualificació energètica de l’edifici per obtenir una classe energètica «A» o «B», en la mateixa escala de qualificació. Actualment, només compleixen aquesta classe energètica les vivendes de nova construcció. A més d’ajuda al finançament es preveuen desgravacions en l’IRPF per millores energètiques de les vivendes, encara per concretar.

L’impacte en l’ús de les transferències de Brussel·les, calculades en uns 6.820 milions d’euros en el sector de la rehabilitació, serà encara més gran si s’hi sumen els llocs de treball induïts, i es considera l’enfocament integral de la rehabilitació en algunes de les inversions de la component (sostenibilitat, habitabilitat, accessibilitat, etc.). En definitiva, la component contribuiria a l’esperat enlairament del sector de la rehabilitació i de la construcció sostenible. S’estima que la població que està ocupada en el sector de la rehabilitació representa actualment a Espanya el 2,2% del mercat de treball, el percentatge més baix dels principals països europeus, mentre que, als principals països del nostre entorn, com Itàlia, Alemanya o França, aquest percentatge se situa al voltant del 4%. Amb aquests programes es contribueix a assolir el nivell d’activitat de rehabilitació d’aquests països, on ja hi ha diferents plans, per impulsar aquesta activitat, per la qual cosa en conjunt el sector podria generar 400.000 nous llocs de treball. En matèria de creixement econòmic, s’estima un creixement de 13.500 milions d’euros en el PIB.

Calendari

Notícies relacionades

Actualment, s’està desenvolupant el Pla d’Acció per a la Rehabilitació i la Regeneració Urbana, que permeti la implantació del pla, en el marc de l’Agenda Urbana Espanyola, que integri les diferents administracions (estatal, autonòmica i local). El tràmit de Consulta Pública Prèvia a la redacció del projecte va finalitzar el 15 de novembre del 2020. S’ha previst un calendari en què el procés participatiu ja ha acabat, però s’estarà obert a canvis en la pròxima Conferència Sectorial de Vivenda del segon trimestre d’aquest any, per a la remissió de l’avantprojecte de llei al Consell de Ministres durant aquest segon trimestre. L’aprovació definitiva s’abordaria a les Corts Generals en el tercer trimestre de l’any que ve.

El parc de vivenda

El pla de renovació respon a la necessitat d’afrontar els reptes ecològics del parc de vivenda. El sector de l’edificació, en el seu conjunt (residencial i terciari), suposa aproximadament el 30% del consum d’energia a Espanya. El pes de l’edificació residencial és del 17,1% i el del terciari, del 12,4%. L’objectiu establert en la directiva europea és la descarbonització del parc edificat, cosa que implica la necessària renovació profunda del mateix que actualment està constituït per més 25,7 milions de vivendes, de les quals al voltant de 19 milions són vivendes principals, residència habitual de llars i gairebé 700 milions de metres quadrats d’edificis no residencials. La millora no es pot exigir en la situació actual al capital privat. L’anàlisi del Govern constata que un gran nombre de llars es troba en situació de vulnerabilitat social i econòmica, per la qual cosa s’ha accentuat la urgència de descarbonitzar l’economia, tenint en compte els elements que comparteix la crisi sanitària amb la crisi climàtica i ambiental, en un context de forta sobrecàrrega financera de les llars, especialment de les que resideixen de lloguer a preu de mercat (un 37,4% destina més del 40% dels ingressos al pagament de la renda, molt per sobre del percentatge mitjà de la Unió Europea, situat en el 24,2%), amb un gran nombre de persones en situació de pobresa energètica (3,5 milions) i una gran potencialitat del parc edificatori, en què més de la meitat de les vivendes són anteriors al 1980 i representa un important percentatge del consum energètic de l’edificació i d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. La llei tindrà impacte favorable en el conjunt de la societat i, especialment, en les persones i llars més vulnerables, però també serà positiva per al desenvolupament del sector de la construcció i, específicament, de la rehabilitació i el lloguer.