El final de l’estat d’alarma, un punt i seguit per al teletreball

«No estem com durant el confinament, però tampoc com abans de la pandèmia», ve a ser el diagnòstic que fan les tres centrals consultades sobre els nivells actuals de teletreball. Una rutina que abans de la irrupció de la Covid amb prou feines era habitual per al 5% de la població treballadora, segons les dades de l’INE, i que actualment practicaria el 31% dels ocupats; segons un estudi publicat aquesta setmana per Infojobs i ESADE.

Els nivells de teletreball han anat variant des de l’esclat de l’estat d’alarma. Segons aquest mateix informe d’Infojobs, durant els tres mesos de màximes restriccions es va arribar a un pic del 55% dels ocupats treballant a distància, xifra que s’ha anat moderant fins al 31% actual. Altres estadístiques rebaixen aquesta xifra, com les que ofereix l’INE, que assenyalen que el 2020 va tancar de mitjana amb el 14,5% dels ocupats teletreballant. No obstant, la tendència trimestre a trimestre dibuixa una evolució similar: Va a la baixa, però manté un percentatge prudencial i més destacat que abans del virus.

«Les empreses que no volien gent teletreballant i a les quals no els va quedar cap altre remei durant el confinament ja van cridar de tornada els seus treballadors l’estiu passat, quan va acabar el primer estat d’alarma», explica la secretària de política sindical d’UGT de Catalunya, Núria Gilgado. «Les que l’han mantingut fins ara estan conscienciades i no se la volen jugar que hi hagi contagis als seus centres», apunta la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre. «Les restriccions seguiran, amb més o menys intensitat. La Covid no s’acaba amb l’estat d’alarma. A nosaltres l’empresa ens ha dit que, de moment, podem teletreballar fins a l’octubre», explica el secretari d’acció sindical de CGT, Óscar Murciano; empleat en una firma tecnològica ubicada a Sant Cugat.

Al furgó de cua de la vacunació

No tothom que practica el teletreball ho fa amb el mateix convenciment, tal com reflecteix l’estudi elaborat per Infojobs i ESADE. Ja que mentre el 45% dels enquestats ho fa per voluntat pròpia, el 55% afirma que el motiu decisiu són les restriccions sanitàries actuals. És a dir, una part d’ells podria plantejar-se tornar al 100% a les oficines quan vencin, tot i que no totes les restriccions venceran amb l’estat d’alarma. Ja que, en paral·lel a aquesta legislació estatal, hi ha les autoritats autonòmiques, que piloten des de fa mesos la gestió més directa de la pandèmia.

Notícies relacionades

La construcció creix la meitat que la resta de l’economia catalana

Les grans elèctriques pressionen per ampliar la vida de les nuclears

Els sindicats entenen que les comunitats autònomes no passaran de 100 a 0 pel que fa a restriccions quan venci l’estat d’alarma, missatge que han anat apuntant des d’autonomies com la catalana. I seran les seves respectives legislacions les que, a partir d’ara, vinculin amb més o menys grau a les empreses. En matèria de teletreball, per exemple, la Generalitat té vigent una bateria de mesures aprovades pel Procicat en què insta les companyies a aplicar, sempre que els sigui possible, el teletreball entre les seves plantilles.  

Malgrat que la campanya de vacunació va agafant velocitat de creuer i les perspectives són que les autoritats sanitàries van modulant les restriccions en funció de l’evolució dels contagis, el sistema de prevenció de riscos laborals es regeix als seus propis ritmes. Ja que es produeix la paradoxa que, malgrat que els indicadors vagin millorant en el seu conjunt, la població treballadora serà de les últimes en ser vacunada, ja que els professionals essencials ja han estat o estan en via de ser immunitzats i els següents grups en ordre de prioritat són aquells que ja estan fora del mercat laboral.