Una jutge investiga Bankia per una estafa al reclamar un aval

Entre els avaladors d’aquest crèdit hi havia l’empresari querellant que va veure com anys després el projecte no havia fructificat i els diners s’havien esfumat. Fins i tot hi ha una investigació oberta en un altre jutjat de la capital catalana. Com que la societat que va rebre els diners no va fer front als pagaments de la hipoteca, Bankia, que havia absorbit Caixa Laietana, va reclamar el 2015 la quantitat a l’avalador, al costat d’altres. 

L’empresari considera, no obstant, que podria haver-se comès un delicte, ja que el 2012 l’entitat bancària havia traspassat el crèdit a la Sareb (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) i, per tant, no «té legitimació per reclamar absolutament res vinculat al mateix, ni tampoc respecte a crèdits davant tercers», detalla la querella. El text remarca que «Bankia ha exercit i exerceix accions de reclamació de crèdits d’una cosa que no li pertany; és a dir, és previsiblement autora d’un frau de dimensions incommensurables, que van molt més enllà dels que ocupa en aquesta querella», remarca.

Ocultació deliberada

Notícies relacionades

Oriol Pujol inicia un nou projecte empresarial

L’estudi de videojocs que porta un Bafta i tres ‘Oscars’

El querellant incideix que aquest banc «ha ocultat deliberadament als jutjats davant els quals s’han produït reclamacions de diners vinculades a impagaments de pòlisses i altres no té legitimació, això és, la comissió d’un frau i, gràcies a aquest ardit, ha obtingut ingents sumes dineràries que ha aconseguit de forma il·lícita, sense cap dubte, probablement, amb l’aquiescència, entre altres, de la mateixa Sareb o fons de titulització de crèdits».

La causa està pendent de documentació en la qual la Sareb va assegurar desconèixer l’existència d’aquest crèdit, però que tampoc es troba en la comptabilitat de Bankia, segons el Banc d’Espanya, per la qual cosa el querellant creu que va poder vendre’s a un fons de titulització. En aquest sentit, la querella argumenta que l’entitat bancària no podia reclamar els diners de l’aval, ja que en el concurs de la finançera Geshispa que se segueix en un jutjat mercantil un fons intermediari noruec que actua a Espanya va afirmar ser la «cessionària» del crèdit.