dret laboral

El Senat deroga la pena de presó per coaccions dels piquets en les vagues

L’article suprimit del Codi Penal castigava amb fins a tres anys de presó aquestes actuacions

Piquets controlen el compliment dels serveis mínims a la cotxera de TMB a la Zona Franca.

Piquets controlen el compliment dels serveis mínims a la cotxera de TMB a la Zona Franca. / FERRAN NADEU

1
Es llegeix en minuts

El ple del Senat ha aprovat aquest dimecres definitivament la llei orgànica que deroga l’article 315.3 del Codi Penal, que castiga amb fins a tres anys de presó els piquets informatius que coaccionin altres treballadors a seguir una vaga. La llei ha tirat endavant amb 139 vots a favor, 106 en contra i 14 abstencions, sense que s’hagi introduït cap esmena, amb la qual cosa el text no ha de tornar a passar pel ple del Congrés.

Primer s’han votat i rebutjat les dues propostes de veto presentades pel PP i Vox, partidaris de mantenir un tipus penal específic per a la coacció en el context d’una vaga. La portaveu del PP, Cristina Ayala, ha considerat que aquesta derogació és un «nyap» i una mesura sectària i propagandística amb la qual el PSOE ha volgut fer un gest al sindicalisme.

El portaveu de Vox José Manuel Marín Gascón, ha assegurat que el seu grup està a favor del dret de vaga, però en contra que s’exerceixi sota pressió, coacció o violència, ja que «cada vegada que hi ha una vaga apareixen els piquets que deixen de ser informatius per tornar-se violents».

El portaveu socialista, Toni Ferrer, històric líder d’UGT fins a la seva incorporació al PSOE, ha defensat que la possibilitat d’estendre la vaga informant els treballadors és inseparable de l’exercici del dret fonamental de vaga i no pot estar penat.

«Els piquets no són violents ni tenen cap intenció insurreccional», ha dit Ferrer, que ha acusat el PP i Vox de voler «impedir que es facin vagues».

Notícies relacionades

UGT i CCOO han celebrat que per fi s’hagi derogat un article pel qual consideren que han sigut encausats de manera injusta prop de 300 sindicalistes, fonamentalment durant els anys de govern del PP en què el Ministeri Fiscal va fer una aplicació «generalitzada i abusiva» de l’article, sol·licitant penes de fins a vuit anys de presó per a sindicalistes que van participar en piquets.

En un comunicat conjunt, han assegurat que la derogació garanteix el dret de vaga, i reforça el dret a la llibertat sindical i als drets dels treballadors i treballadores. Així mateix, han recordat que la llei aprovada avui contempla l’anul·lació de les sentències aplicades d’acord amb aquest precepte.