Webinar BBVA-EL PERIÓDICO

«La pandèmia no ha de ser un motiu per retardar la internacionalització»

La conjuntura adversa de la Covid-19 no hauria de desanimar ales empreses que vulguin i estiguin preparades per exportar, coincideixen els experts

«La pandèmia no ha de ser un motiu per retardar la internacionalització»
5
Es llegeix en minuts

Que en les crisis apareixen oportunitats és un adagi que no per trillat deixa de ser cert. En l’àmbit empresarial això es tradueix que fins i tot en el període econòmicament més nefast que es recorda en dècades poden sorgir coses positives. Després de l’esclat de la bombolla immobiliària que va donar pas a la gran recessió, les exportacions van iniciar un ral·li que va disparar el negoci internacional de les empreses espanyoles fins a màxims històrics. El 2020 aquesta tendència es va truncar, i les vendes a l’exterior es van contraure un 10%. No obstant, la ‘pausa’ en què moltes organitzacions encara es troben immerses per culpa de la pandèmia de la Covid-19 pot ser l’ocasió apropiada perquè es decideixin a fer el salt a l’exterior. 

«És un moment tan bo com qualsevol altre per per internacionalitzar una companyia. Totes les afectacions de la Covid, amb la mobilitat i les restriccions a algunes activitats econòmiques al capdavant, són conjunturals. La decisió de sortir a l’exterior és una qüestió estratègica per fer evolucionar l’empresa que ha d’anar més enllà d’aquestes circumstàncies», va assenyalar Juan José Fuentes Saiz de Bustamante, director de comerç exterior del BBVA a Espanya, durant el webinar «¿Com fer el salt al negoci internacional?» organitzat per EL PERIÓDICO i el BBVA.

Jose Ignacio Pradas, director territorial de Comerç de l’ICEX –l’agència estatal per a la internacionalització empresarial– a Catalunya, coincideix que és oportú començar a vendre a l’estranger malgrat la pandèmia. «És una necessitat més que una opció. En una època d’incertesa com la que estem vivint, començar a exportar suposa diversificar el negoci, incrementar les vendes, guanyar força negociadora respecte als proveïdors i millorar la imatge corporativa, entre molts altres beneficis», va indicar Pradas. 

Repte per a les pimes

Tot i que sobre el paper la possibilitat de sortir a vendre l’exterior en un moment en què la demanda interior està debilitada és molt atractiva, la veritat és que internacionalitzar una empresa requereix inversió i una aposta decidida per part de la seva direcció. I tot i així és un procés en què es presenten molts reptes.

«Tot depèn de l’aversió al risc de cada companyia. Les empreses més conservadores esperaran, mentre que les que puguin tolerar més incertesa poden veure aquesta ocasió com una oportunitat per fer el pas», valora Sílvia Ruiz, plant controller de Plastiflex, sobre la idoneïtat d’impulsar el negoci internacional en temps de pandèmia. En qualsevol cas, l’executiva destaca que qualsevol empresa, abans de començar a vendre fora d’Espanya, ha de fer una anàlisi interna per determinar el «seu posicionament en el mercat i respecte als seus competidors, alhora que conèixer les habilitats de la seva plantilla, especialment pel que fa als idiomes i l’experiència de portar a terme els tràmits burocràtics necessaris per exportar».

Un factor que pot contribuir a incrementar el negoci internacional de les pimes és l’accelerada digital que ha fet la societat en els últims mesos. Un dels efectes més evidents d’aquest fenomen és l’adopció de les compres ‘online’ com una activitat habitual en una part molt gran de la població com a conseqüència de la pandèmia. I, quan es tracta de l’e-commerce, les fronteres entre països es difuminen. «Per a una botiga ‘online’ és relativament fàcil internacionalitzar-se. El màrqueting a la xarxa és molt més simple que el tradicional, hi ha costos que pràcticament no existeixen –nosaltres, per exemple, no tenim departament comercial–, i la complexitat de fer un enviament a una ciutat de la Unió Europea és molt similar al d’enviar una comanda a Madrid o València», assegura Oriol Ripoll, director general i d’operacions de Decántalo

Internacionalització exitosa

Internacionalització exitosaEls casos de Plastiflex i Decántalo poc o gens tenen a veure entre si. La primera és la filial espanyola –amb seu a Caldes de Montbui (Vallès Oriental)– d’un grup belga especialitzat en la producció i comercialització de mangueres, mentre que la segona és una botiga ‘online’ d’ampolles de vi fundada el 2010, amb les oficines i el magatzem principal a Barcelona. Però totes dues han aconseguit internacionalitzar-se amb èxit. 

«Per nosaltres és clau produir un producte de molta qualitat. Tenim uns costos de transport molt alts i, per tant, si es produeix una devolució de les mangueres, el marge de benefici pràcticament s’esfuma i fins i tot correm el perill d’incórrer en pèrdues», diu Sílvia Ruiz, de Plastiflex. La filial espanyola aconsegueix un 16% dels seus ingressos de vendes a països com el Marroc, Turquia o Algèria.

Decántalo, per contra, és un e-commerce pur. Actualment la firma té una cartera amb més de 8.000 referències de vi i comercialitza els seus articles a 30 mercats diferents. «Treballem en cinc idiomes diferents, però per vendre fora el repte va molt més enllà de la traducció d’una web. A cada país hem de competir amb botigues ‘online’ que ofereixen el mateix producte que nosaltres i, per tant, el nostre servei ha de ser com a mínim tan bo com el d’aquestes empreses per aconseguir que els nostres clients ens comprin», explica Oriol Ripoll. Per aconseguir-ho, l’empresari afirma que és essencial que el contingut de la web sigui tan bo com el de les empreses locals i disposar d’un bon servei d’atenció al client i postvenda. 

Minimitzar riscos. 

Minimitzar riscos. Devolució de comandes, fluctuacions de les divises, impagaments de les factures... Són alguns dels riscos a què s’enfronten les empreses exportadores. No obstant, hi ha mecanismes per minimitzar-los. «Per nosaltres és molt important assegurar l’abonament de les factures, i per això sempre intentem cobrar per endavant. Però moltes vegades no és possible. En aquests casos la contractació de pòlisses es converteix en una cosa fonamental», indica la plant controller de Plastiflex. Arribats a aquest punt, juguen un paper important les entitats financeres. 

Notícies relacionades

«És normal que en una venda internacional hi hagi certa desconfiança, sobretot si no hi ha un historial previ d’operacions. Nosaltres ens podem posar d’acord amb el banc del client perquè, si la mercaderia arriba en les condicions acordades, el pagament estigui assegurat», explica Saiz de Bustamante, directiu del BBVA. Les assegurances de canvi i compravenda de divises, els crèdits documentaris o elfactoring internacional són alguns dels serveis que ofereixen els bancs per reduir els riscos associats a les exportacions. 

En el cas dels e-commerce com Decántalo, els riscos financers són molt menys elevats, ja que les compres les paguen els usuaris abans de rebre el producte. «En els negocis 100% ‘online’ gestionem les transferències internacionals i integrem eines com Google Pay i Apple Pay a les passarel·les de pagament», assenyala el directiu del BBVA. «A més –prossegueix Saiz de Bustamente– posem a disposició de les empreses un equip experimentat en matèria d’exportacions i personal que, tot i que normalment no està en contacte amb el client, s’encarrega de resoldre les incidències que poguessin sorgir, per exemple, en un pagament internacional».

Les exportacions agroalimentàries pugen, les industrials resisteixen