Energia

Brussel·les es pronuncia aquest dimecres sobre l’impost a la generació elèctrica

Línies elèctriques a prop d’Oviedo. La CNMC ha proposat un nou mètode per a la formulació dels comptes d’electricitat, amb base en el mercat de futurs, que mantindria inicials el 2014 pujades per sota del 3 per cent.

Línies elèctriques a prop d’Oviedo. La CNMC ha proposat un nou mètode per a la formulació dels comptes d’electricitat, amb base en el mercat de futurs, que mantindria inicials el 2014 pujades per sota del 3 per cent. / REUTERS / ELOY ALONSO

Es llegeix en minuts

El Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (UE) es pronunciarà aquest dimecres sobre l’impost a la generació d’electricitat per respondre, així, a una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Superior de Justícia del País Valencià després d’una demanda de l’empresa Promociones Oliva Park. El denominat formalment impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica (IVPEE) grava amb el 7% la producció elèctrica de qualsevol tipus de planta de producció d’Espanya que afecta directament les elèctriques i indirectament els consumidors, ja que les empreses el traslladen als clients a través de la factura de la llum.

Creada l’any 2012 pel Govern del Partit Popular per acabar amb el dèficit acumulat del sistema elèctric, que va arribar a ser un deute de 27.000 milions d’euros, aquesta taxa va generar des de l’inici una intensa polèmica entre grans elèctriques i petits productors d’energies renovables que van respondre amb multitud de demandes judicials. El cas d’Oliva Park actua com a «plet testimoni» a Brussel·les davant les més de 2.000 demandes que hi ha, segons l’advocat de l’empresa valenciana José García Roig, de Martin Queralt Abogados.

Notícies relacionades

Entre els principals dubtes que planteja el tribunal valencià, segons l’empresa demandant, destaca que l’impost es va definir com a impost directe però nominalment té l’estructura d’un impost indirecte, segons defensa Roig. «Aquesta és la més important de les qüestions prejudicials», afegeix Roig. A més, també s’inclou «en segon ordre» que aquest impost té caràcter eminentment recaptatori i no mediambiental, «no fomenta les renovables» i realitza una distorsió al mercat interior perquè «un portuguès pot vendre energia a Espanya més barata perquè no produeix aquest impost».

L’actual ministra per a la Transició Ecològica va decidir posar en suspens aquest impost el 6 d’octubre del 2018 a través d’un Reial Decret Llei de mesures urgents per abaratir la factura davant l’alça continuada dels preus de l’electricitat que van assolir el seu màxim anual el setembre d’aquell any amb una mitjana de 71,30 euros el megawatt hora. La suspensió va acabar als sis mesos, l’abril del 2019, i el Govern no la va prorrogar perquè, segons va declarar llavors Ribera, «no tenim capacitat de maniobra en el que queda de legislatura, ja que el mandat d’aquest Govern acaba el 28 d’abril. I va afegir que aquesta taxa forma part d’una revisió necessària de la fiscalitat energètica que és «un dels deures pendents de cara a la pròxima legislatura». La ministra per a la Transició Ecològica va qualificar l’actual com una «una fiscalitat creuada, que no envia senyals clars ni en una direcció ni en una altra» i va reclamar la necessitat d’una revisió profunda en el futur.