La crisi de la Covid amenaça de tornar a disparar la bretxa salarial entre homes i dones

La pandèmia està revifant vells fantasmes de l’anterior crisi financera del 2008. Un és la bretxa salarial, que en el període de recuperació de l’últim lustre ha disminuït més de tres punts i ara el virus amenaça de tornar a disparar. Així ho han denunciat els sindicats al llarg de la jornada d’aquest dijous, en què han presentat els seus respectius informes sobre bretxa salarial. Mitjançant una projecció partint de les dades de l’Agència Tributària, el CSIF estima que aquesta diferència se situa, en termes mitjans, per sobre del 23%, per tant, retrocedeix a nivells del 2013.

Les restriccions per frenar la Covid i les caigudes de demanda estan afectant especialment sectors molt feminitzats, com l’hostaleria, els allotjaments o el comerç. I això es tradueix en més atur i més afectació dels ertos, tal com ha destacat la vicesecretària general d’UGT, Cristina Antoñanzas. «Les dones serem les grans perjudicades d’aquesta crisi. Ha augmentat la parcialitat, la temporalitat i l’atur entre les dones. Segurament, quan en tinguem dades, veurem que la bretxa ha augmentat», ha afirmat.

La bretxa salarial no es tradueix directament en aquest 23% que xifra actualment el CSIF. És a dir, a Espanya, per la mateixa feina, una dona no cobra el 23% menys que un home. Aquesta diferència s’explica perquè les dones, entre d’altres, ocupen les professions més mal pagades. Més d’una de cada tres dones (concretament el 36%) cobren menys de 1.250 euros bruts al mes. Una xifra, corresponent a les últimes dades disponibles (del 2018), que és molt pròxima al salari mínim interprofessional actual (uns 1.108,3 euros bruts al mes o 950 euros, en 14 pagues).

Els plus, una de les claus

La bretxa salarial viu més en els detalls que en els trets generals de les estadístiques. En moltes ocasions els plus hi tenen un rol clau, i és que els treballadors, de mitjana, cobren determinats plus que les seves companyes no perceben. Més antiguitat, possibilitat de fer hores extres, una bonificació per especialització..., són alguns dels sospitosos habituals que expliquen que a Espanya avui dia una dona cobri, de mitjana, menys que un home.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Segons les dades de l’última Enquesta d’Estructura Salarial de l’INE, referent al 2018, les dones cobren el 25% menys de plus salarials que els homes. Una cosa que explica gran part de la bretxa, ja que per a les dones, que de mitjana cobren 1.604 euros bruts al mes a Espanya, els plus (443 euros) representen un terç de la seva nòmina. Mentre que per als homes, que perceben de mitjana 1.996 euros bruts al mes, els plus (597 euros) en són un quart.

El pes de les variables (o la seva lleugeresa) és especialment evident en determinats col·lectius, com els treballadors a temps parcial o els temporals. Sis de cada deu eventuals a Espanya són dones, mentre que, al seu torn, tres de cada quatre treballadors a temps parcial són dones. Unes proporcions que, amb fluctuacions, s’han mantingut constants els últims anys. «Les dones guanyen menys perquè cuiden més i cuiden més perquè no hi ha prou serveis públics», ha declarat el secretari general de CCOO, Unai Sordo.