La bretxa al PIB per càpita entre Madrid i Extremadura s’ha reduït el 30% des del 1975

En els últims 45 anys, el diferencial de riquesa entre les regions s’ha reduït de manera substancial, gràcies al desenvolupament de l’estat de les autonomies, si bé el producte interior brut (PIB) per habitant de la primera comunitat del rànquing (Madrid) segueix sent 1,8 vegades superior al de l’última de la classificació (Extremadura).

Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l’estudi «45 anys d’evolució econòmica, social i empresarial de les Comunitats Autònomes a Espanya (1975-2020)» elaborat per la Cambra de Comerç d’Espanya i el Consell General d’Economistes d’Espanya, i que han presentat aquest dilluns els presidents de les dues institucions, José Luis Bonet i Valentín Pich, juntament amb els directors de l’estudi. 

Hi ha circumstàncies que no han canviat des del 1975. Madrid continua liderant el rànquing de PIB per habitant. Extremadura segueix la cua. I Catalunya conserva la seva quarta posició; però si fa 45 anys tenia per davant Madrid, les Balears i País Basc, ara està precedida per Madrid, País Basc i Navarra.

Trenta punts de menor distància

Al llarg dels últims 45 anys, els diferencials de PIB per càpita entre les diferents regions s’han reduït 30 punts percentuals per la gradual convergència cap a la mitjana nacional de les més desfavorides, conclou l’estudi.

El 1975, el PIB per càpita d’Extremadura (5.896,16 en euros constants del 2010) se situava gairebé un 50% per sota de la mitjana (11.581 euros constants), mentre que el de Madrid era el 45,5% superior a la mitjana (16.845 euros). La distància entre una comunitat i l’altra era de 95 punts. Catalunya (14.500,97 euros) se situava 25 punts per sobre de la mitjana.

Amb dades del 2019, la bretxa entre el PIB per habitant d’Extremadura (18.637 euros constants del 2010) i Madrid (34.748 euros) continua sent molt important, però ara la bretxa de 95 punts ha quedat reduïda a 65 punts. El PIB per càpita de Catalunya el 2019 (29.824 euros) se situa un 20% per sobre de la mitjana estatal (24.808 euros).

Segons l’estudi, el PIB ha crescut una mitjana anual del 2,39% en els últims 45 anys passant d’una mica més de 414 milions d’euros el 1975 a 1,1 bilions el 2019 –a preus constants del 2010–. Regió de Múrcia, La Rioja i les Canàries són les comunitats autònomes on més ha augmentat el PIB en mitjana anual, mentre que Astúries, el País Basc i Cantàbria han registrat el menor avenç. Galícia, La Rioja i Castella i Lleó són les comunitats que més han convergit cap a la mitjana nacional en relació al PIB per càpita.

Finançament autonòmic

L’estudi aborda també l’evolució del finançament autonòmic des dels anys 90 del segle passat. Entre les conclusions es pot destacar que hi ha sis comunitats amb un finançament per càpita sempre superior a la mitjana nacional: Astúries, Cantàbria, La Rioja, Aragó, Extremadura i Castella i Lleó. Al contrari, la Regió de Múrcia i el País Valencià són les úniques comunitats que reben un finançament per càpita inferior a la mitjana espanyola. Madrid i Catalunya, al llarg de tot el període considerat, situen el seu finançament entorn de la mitjana amb petites diferències, mentre que a la resta de les comunitats la situació varia, segons els anys.

La bretxa entre la comunitat millor i pitjor finançada s’ha reduït, tot i que persisteixen importants diferències. Si la diferència entre La Rioja i les Balears, primera i última respectivament, era del 28% el 2002, l’esmentada diferència s’ha reduït al 16% el 2018 entre la primera i l’última, representades ara per Cantàbria i el País Valencià.

La revisió del sistema de finançament practicat el 2009 va agreujar els desavantatges de Múrcia i València i va sumar Andalusia i Castella-la Manxa al grup de ‘perdedors’ del model. Alhora, es van accentuar els avantatges de les altres.

Pressió fiscal

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Pel que es refereix a la pressió fiscal (recaptació tributària com a percentatge del PIB), als anys 90 Madrid, País Basc, Catalunya i Cantàbria ocupaven els primers llocs, amb Extremadura en última posició. El 2018, la pressió fiscal més gran es registrava a les Balears i la menor a les Canàries.

Pel que fa a l’esforç fiscal (relació entre pressió fiscal i PIB per càpita de cada regió), les taxes més grans als 90 es registraven a Madrid, País Basc, Catalunya, Cantàbria i Andalusia, i la menor a les Balears. A l’actualitat, l’esforç fiscal més gran correspon a Extremadura i Andalusia, i el menor a Navarra, País Basc i Madrid, segons les conclusions de l’estudi.