Philippe Boisseau, conseller delegat de Cepsa
La transició energètica com a motor del canvi
L’economia internacional, en particular l’espanyola, ha rebut un cop dur el 2020, els efectes del qual sentirem durant un temps. La recuperació dependrà en gran mesura de l’agilitat en el procés de vacunació i les decisions que prenguin els governs per protegir les pimes i els sectors més afectats. Més enllà de posar data al moment exacte en què l’activitat econòmica recobrarà la normalitat, la pandèmia ens deixa importants ensenyaments per a la nova etapa que s’obre: hem de diversificar les fonts de subministraments, enfortir la col·laboració publicoprivada, seguir impulsant la digitalització i, sobretot, apostar de manera decidida per la transició energètica.
Per accelerar la sortida de la crisi de manera socialment responsable, convé agilitar encara més la transformació del sector energètic. Necessitem transformar les nostres empreses cap a una indústria verda i més circular que ens aporti un altre tipus de creixement, amb patrons de sostenibilitat social i ambiental diferents, que afavoreixin de manera àgil els nostres plans de descarbonització de manera més coherent, en el marc de l’Agenda 2030.
Aquesta transformació farà més fort i resilient el nostre model productiu. Les inversions sostenibles en renovables o tecnologies baixes en emissions tenen un efecte tractor en l’economia. A Espanya, per exemple, permetran aprofitar l’enorme potencial renovable del país i les cadenes de valor existents. A més, aporta indubtables avantatges com la reducció de residus o l’estalvi en el consum de matèries primeres, entre d’altres.
Feia molt temps que el paper dels Estats no havia sigut tan decisiu en la societat. I això és cert no només per a la gestió de la sanitat, que és la prioritat clau, sinó també per encarrilar els fons europeus derivats del Programa Next Generation EU a fi d’implantar una veritable economia circular. Aquests fons representen una gran oportunitat per fer rendibles tecnologies que en el dia d’avui encara no ho són. Seran a més un revulsiu per al sector energètic i l’economia en general, i per això és important que aquest flux de diners es destini a projectes realment transformadors. En aquest sentit, la col·laboració publicoprivada, tant amb les administracions locals com amb les europees, i les aliances, han de marcar el camí cap a un nou període, en el qual la competitivitat de les empreses surti reforçada.
Però és important recordar que, ja que ens movem en un context de globalització, si volem com europeus aconseguir una transició ambiciosa i arribar als objectius anunciats, l’única manera d’aconseguir-ho és protegint la indústria europea, perquè pugui transformar-se sense veure’s perjudicada per la competència de l’exterior.
En definitiva, el 2021 serà doncs encara un any complex, de transició, però està a les nostres mans fer que la recuperació arribi abans, sigui més sòlida i obri una nova etapa de bonança a mitjà i llarg termini gràcies a un nou model energètic.
- Racons emblemàtics de Catalunya L'increïble poble de conte a menys de 40 minuts de Manresa
- Programa solidari Catalunya es bolca contra el càncer en ‘La Marató 2025’
- Segona vida (25) / LUIS MILLA "Hisenda em va fer una inspecció quan me’n vaig anar del Barça al Madrid"
- Lloc recomanat El petit poble de Tarragona que 'National Geographic' considera "una obra d'art"
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'Editorial de Cristina Villanueva: Forçats a somriure
- Canvi històric Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile
- Registres meteorològics Catalunya registra acumulacions de fins a 150 litres per metre quadrat en un sol matí després del pas de la borrasca Emilia
- Òbit Mor Gerard Suñé als 23 anys, promesa del rem nacional
- Terrorisme Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia
