Espanya pot: units per la recuperació

El 2021, l’economia espanyola haurà de fer front encara a la contínua incertesa derivada de l’emergència sanitària. Per això, la política econòmica haurà de continuar protegint els més vulnerables i estimulant alhora la recuperació.

El punt de partida d’aquest any ens permet ser relativament optimistes, tot i que som conscients del camí que queda per recórrer. Malgrat la històrica caiguda de l’activitat durant el primer semestre del 2020, el creixement del segon semestre ha permès recuperar el 60% de la caiguda inicial acumulada. Per això, la caiguda del PIB en el conjunt de l’any, de l’11%, ha sigut més suau del que s’esperaven els analistes i els organismes internacionals, i fins i tot lleugerament inferior a la que havia previst el mateix Govern, que va fer una estimació prudent.

En tot aquest procés, les mesures de protecció de rendes de les llars i de finançament de les empreses han sigut fonamentals: han limitat l’efecte d’una crisi devastadora per a tothom. 

Les mesures preses en l’àmbit europeu hi han tingut un paper crucial. Gràcies a un acord històric al Consell Europeu, es mobilitzaran fins a 750.000 milions d’euros finançats mitjançant l’emissió de deute comunitari, als quals caldrà sumar els 1,074 bilions d’euros del Marc Financer Plurianual 2021-2027. En aquest repartiment, la inversió verda representarà almenys un 37% del total, i la digital, una altra de les prioritats marcades per la Comissió Europea, el 33%.

Aquesta ingent mobilització de recursos suposa l’oportunitat més gran de les últimes quatre dècades per a la transformació del nostre país. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que vaig tenir l’oportunitat de presentar el 7 d’octubre, és un pla coordinat d’inversions i reformes, en què totes dues s’hauran de reforçar mútuament per permetre que la recuperació econòmica sigui més vigorosa i justa que la que vam viure el 2008. Contribuirà a l’augment de la productivitat, al creixement potencial del nostre país i a la reducció de l’atur estructural –que afecta especialment els joves–; afavorirà la creació i la competitivitat de les nostres empreses; permetrà la transició cap a un sistema energètic net, l’impuls a la ciència i la R+D+I, i la rehabilitació urbanística per aconseguir ciutats més saludables, i facilitarà una millora en la distribució de la renda gràcies al reforç de la igualtat d’oportunitats i de l’Estat del benestar.

El Govern preveu per al 2021 un creixement inercial del 7%, xifra que podria augmentar si s’hi afegeix l’impacte dels 27.000 milions d’euros de fons europeus que s’han inclòs als pressupostos generals de l’Estat. El nostre objectiu és continuar protegint els més vulnerables, salvaguardar el teixit productiu –com s’ha fet a través dels ertos– i crear incentius per a la reactivació de l’economia. Tot això, juntament amb la implementació del PRTR, haurà d’impulsar el creixement substancialment. 

Per aconseguir-ho, no obstant, és fonamental que tots –Govern, oposició, agents socials, comunitats autònomes i la resta d’administracions– treballem junts, sumant esforços i mostrant la màxima responsabilitat. Només així aconseguirem un creixement sostenible i sòlid sense deixar ningú enrere.