Hisenda reforça el control sobre les fortunes que aparenten viure a l’estranger

Aquesta és una de les qüestions que figuren en el Pla de control tributari 2021, les directrius generals del qual s’han publicat aquest dilluns al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). I és que una de les línies d’actuació serà el control sobre grans fortunes. Un dels aspectes en aquesta línia és el dels patrimonis rellevants que ‘deslocalitzen’ la residència, fingint que viuen a l’estranger.

Les tasques desenvolupades l’any passat en aquest àmbit van permetre establir una anàlisi de residència de manera sistemàtica sobre un ampli col·lectiu contribuents que figuren com a no residents a les bases de dades tributàries. L’estudi en profunditat d’aquestes dades «ha facilitat l’obtenció dels indicis necessaris per poder determinar la residència al nostre país d’alguns d’aquests patrimonis rellevants, cosa que permetrà, a partir d’aquest any 2021, intensificar les actuacions de control de ciutadans deslocalitzats».

Les directrius del Pla de control tributari publicades al BOE tenen en compte l’impacte de la crisi sanitària sobre la planificació de l’AEAT el 2020 i, «possiblement», també el 2021, i plantegen la consolidació i modulació de línies d’actuació que l’any passat van poder resultar afectades per la pandèmia, com el pla de visites presencials.

També es prioritzarà el control dels riscos fiscals d’aquells contribuents que menys s’hagin vist afectats pels efectes econòmics del coronavirus, mantenint «un nivell general de control adequat atesa la necessitat de combinar l’atenció a les situacions de falta de liquiditat amb l’obligació de comprovar exercicis anteriors a la crisi dins del període de prescripció», precisa Hisenda.

El ministeri remarca que l’increment de bases imposables negatives pendents de compensar justifica «doblement» la continuació del pla especial de revisió de bases pendents iniciat l’any passat. El pla de control també té en compte aspectes de l’operativa empresarial que s’han vist impactats per la pandèmia, com els preus de transferència (intragrup) de les multinacionals o l’efecte que les restriccions a la mobilitat han tingut en els hàbits de consum, que han generat un fort repunt del comerç per internet.

Personacions en locals de negocis

Dins de les actuacions que es realitzaran en el marc de la lluita contra l’economia submergida, Hisenda considera «irrenunciable» continuar desenvolupant les habituals personacions en locals de negoci dels obligats tributaris per als supòsits en què els indicis d’incompliment es presentin amb d’una manera més clara.

De la mateixa manera, Hisenda continuarà prestant atenció prioritària a la utilització d’equips i programes informàtics que permetin i facilitin l’alteració dels registres comptables de tot tipus, i es plantejarà un treball conjunt amb associacions d’empreses especialitzades en el desenvolupament o comercialització de ‘software’ de gestió per evitar que es desenvolupin, difonguin, comercialitzin, descarreguin o utilitzin en l’àmbit empresarial sistemes que permetin la supressió de vendes.

Al seu torn es treballarà en la incorporació de nous col·lectius amb activitat econòmica (empresarial o professional) al pla d’enviament de ràtios calculades d’activitat econòmica contrastades amb les ràtios que l’Agència considera representatives del sector i segment econòmic corresponent.

En relació amb el comerç ‘online’, l’Agència Tributària intensificarà el seu control, tant des de la perspectiva de la tributació directa com de la indirecta, realitzant una aproximació cooperativa, quan sigui possible, per determinar la manera més adequada d’accedir a la informació necessària de les plataformes de comerç electrònic o, en cas que no sigui possible, fent valer les obligacions generals d’informació legalment previstes i el règim sancionador per incompliment.

«Es pretén assegurar la completa identificació fiscal d’aquells obligats tributaris que, tot i no estar domiciliats a Espanya, realitzin el fet imposable de l’IVA per les seves vendes a consumidors finals localitzats al nostre país», exposa el ministeri.

Comerç electrònic

En paral·lel a la implementació el 2021 de les mesures normatives que deriven del paquet ‘e-commerce’, s’extremarà el control sobre les plataformes de comerç electrònic per evitar que aquest tipus d’operacions puguin eludir el pagament de les obligacions tributàries que els corresponen, en particular, a efectes de la tributació indirecta.

Juntament amb d’això, l’abús dels enviaments postals directes al consumidor amb caràcter no comercial des de països tercers serà objectiu prioritari en col·laboració amb l’àrea de Duanes i Impostos Especials, que, paral·lelament, fomentarà l’ús de tècniques de mineria de dades per complementar l’anàlisi i control tradicional del comerç exterior posterior a la importació amb la finalitat d’impedir l’elusió dels aranzels i de l’IVA a la importació.

També es continuaran impulsant les tasques de captació, sistematització i anàlisi de la informació que es vagi obtenint sobre criptomonedes, a efectes de facilitar les actuacions de control de la correcta tributació de les operacions realitzades i el coneixement dels fons utilitzats en l’adquisició d’aquestes monedes virtuals.

Notícies relacionades

El pla inversor d’Aena pretén cobrir el creixement turístic de dues dècades

L’habitatge puja un 6% el 2025 i arriba al preu més alt en 17 anys

En el terreny de la fiscalitat internacional, aquest any es completarà el desenvolupament del nou sistema automatitzat d’anàlisi de riscos en matèria de preus de transferència. Al seu torn, es mantindrà el paper dinamitzador d’inspeccions per part de l’Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional (ONFI), i aquest 2021 es realitzarà una campanya específica per verificar l’adequat compliment de les obligacions d’informació sobre operacions vinculades.

També es mantindrà el focus en la identificació d’estructures i pautes de comportament que es beneficiïn indegudament de la baixa fiscalitat dels paradisos fiscals i règims preferencials.