Sobreviure sense Lamine Yamal

Va arribar l’estrena a Europa, de nou sense Lamine, i llavors el tècnic blaugrana, de manera inusual, es va lliurar en elogis a Marcus Rashford, entossudit com està a recuperar-lo per al futbol. I l’anglès, hores després, el va recompensar amb dos gols decisius per adquirir un valuós triomf en el debut contra el Newcastle. Gols, a més, de pur davanter centre. I el Barça, sense Lamine Yamal, segella un contundent 8-1 amb dues victòries consecutives.

Era un equip jove (la seva mitjana d’edat, 25,5 anys) i això que es disparava per la presència de Lewandowski, que acaba de fer-ne 37. Un equip jove que en va aprenent. De Milà, quan va deixar escapar contra l’Inter el pas a la final de la Champions, a Newcastle. En aquest trànsit, el Barça ha interioritzat els errors que va cometre el mes de maig passat.

Així es va apreciar en els primers 20 minuts, quan l’equip anglès el va conduir a una situació de màxim estrès, sostingut, en tot moment, per la solvència que projecta Joan Garcia, que va firmar cinc parades. Però cap de tan valuosa com quan va allargar el peu dret per escopir amb encert el verinós regat de Barnes. Una intervenció decisiva perquè va suportar el Barça i, alhora, va espantar el Newcastle. Va ser, a més, un grup més equilibrat i compacte supurant les ferides, sent poderós en el joc aeri i aturant el perill de les accions a pilota parada de l’equip d’Eddie Howe. Sis córners (només en van rematar un de cap i encara se’n va anar fora), quatre faltes llunyanes i un parell de sacades de banda al cor de l’àrea de Joan Garcia que van acabar en no res.

La seguretat de Joan Garcia

Prova, per tant, de la ferocitat defensiva blaugrana amb Flick introduint matisos nous tant en l’onze inicial (Araujo va formar parella amb Pau Cubarsí) com en els canvis per sostenir el 0-2 a Saint James Park aprofitant que el meta Joan Garcia transmet una enorme seguretat.

L’exporter de l’Espanyol no nota per ara gens ni mica de pressió. Ni li cau el travesser a sobre. El Barça va acabar amb quatre centrals en un altre exercici de polivalència d’Eric Garcia, que va estrenar a Anglaterra la condició de lateral esquerrà, mentre Kounde es mantenia al flanc dret, de manera que a l’eix hi quedava el capità uruguaià, que va acabar amb rampes, al costat de Christensen.

I després de l’1-2 de Gordon, que va portar la inquietud a l’equip blaugrana, va tenir la capacitat per sobreposar-se’n i acabar amb tres ocasions en el temps afegit: Dani Olmo (90 +5), Ferran Torres (90 +6) i Raphinha (90 +7). Un altre símptoma que la voracitat ofensiva dels blaugranes no disminueix, ni tan sols amb Lamine Yamal cuidant les molèsties musculars al gimnàs de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí.

Aquest és, sens dubte, el gran canvi. Fa uns mesos, l’absència d’aquest jove davanter representava un niu de problemes perquè l’equip enyorava la seva creativitat. A Newcastle, per exemple, el Barça de la primera meitat només va intentar quatre regats: dos de Rashford, cap de bo; Raphinha en va fer un i no va triomfar. Només Frenkie de Jong se’n va sortir amb èxit: un regat, un de completat. Tot va canviar, però, a la segona meitat quan el Barça va aconseguir alliberar-se de la pressió anglesa en els nou minuts màgics de l’exdavanter del United.

Notícies relacionades

El LCPD, ¿què és?

El límit salarial del Barça s’enfonsa

Rashford va firmar dos gols de pur davanter centre. Un de cap i un altre amb una puntada carregada de fúria amb la cama dreta. "Té un gran talent i una finalització espectacular. A la primera part ja va tenir algunes jugades d’atac. Realment, és un fora de sèrie", va afegir l’entrenador alemany.

Flick, que va viure l’angoixa del Barça sense Lamine Yamal la passada temporada (quatre partits, que es van acabar amb dues derrotes, tan sols una victòria i un trist empat), s’ha proposat fer tornar Rashford a l’elit. En això el tècnic alemany hi té mà. Mà i tacte per rescatar jugadors que semblava que es perdien pel camí.