El LCPD, ¿què és?

Perquè no, ni el Barça es gastarà la meitat que el Reial Madrid al seu primer equip, ni el Sevilla FC tocarà a menys d’un milió d’euros per cada integrant de la seva plantilla. El límit salarial anunciat ahir és un exercici teòric, una coctelera de fórmules d’Excel que té en compte la possible motxilla que pot arrossegar el club i les projeccions del seu negoci per a l’any en curs. I, partint d’això, la xifra màgica que moltes vegades no quadra gens amb la despesa real que suporta un equip, en particular si està excedit.

Quan LaLiga diu que la junta de Joan Laporta té un sostre de despesa de 351,3 milions d’euros, el que ens diu és que si es baixés el cost de plantilla esportiva a aquesta xifra, el club podria començar a operar amb llibertat en la temporada següent i gastar en funció del seu negoci present.

Notícies relacionades

El límit salarial del Barça s’enfonsa

Sobreviure sense Lamine Yamal

¿Quin sentit té imposar un límit si després no sempre es compleix? Perquè, si bé seria un disbarat obligar acomiadaments de jugadors ja en nòmina, el que permet dibuixar aquesta línia en el pressupost dels clubs és la imposició de restriccions a la inscripció de nous futbolistes. Fins al punt que avui alguns ja considerarien normal entrar en l’1:1, que molts ja confonen amb la plena autonomia. I no. Això només permet gastar en funció del que s’allibera.

El Barça té diverses motxilles que encara li pesen, des de la profunda neteja de balanç que es va executar el 2021, a l’impacte directe de la pandèmia en el seu negoci, passant pel procés de transformació de l’Spotify Camp Nou. Una tempesta perfecta que ha provocat unes pèrdues acumulades de 272 milions d’euros entre 2019 i 2024. Per això tan important és validar l’operació de les llotges vip, com la tornada a l’estadi o l’ajust anunciat per a totes les seccions. Estem probablement en l’última temporada de travessia al desert per al Barça, no menor en vigílies d’any electoral.