impacte del virus

L’economia es va esfondrar l’11% el 2020, la pitjor caiguda en temps de pau

El creixement del 0,4% entre octubre i desembre no va evitar una caiguda rècord del PIB

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’economia espanyola va aconseguir créixer el quatre trimestre, amb un increment intertrimestral del 0,4%, que, de tota manera, no va aconseguir frenar una caiguda històrica de l’11% en el conjunt de l’exercici, segons les dades de l’Insituto Nacional de Estadística (INE). Els resultats del període d’octubre a desembre van situar la caiguda anual en aquell trimestre en el 9,1%, gairebé igual que en l’anterior (9%). Aquest retrocés és conseqüència de la pandèmia del coronavirus, que va paralitzar l’activitat especialment en el segon trimestre i part del primer amb un confinament general. El manteniment d’un ritme positiu a la part final de l’exercici es va produir després del principal alleujament, amb un espectacular rebot durant l’estiu. No obstant, a partir del setembre va tornar a créixer la xifra de contagis i a veure’s afectada l’activitat econòmica per noves restriccions, que van posar en qüestió la possibilitat que es pogués mantenir el creixement.

Entre l’octubre i el desembre va destacar l’ascens intertrimestral del consum de les famílies, amb el 2,5%, i el de les administracions públiques, amb les diferents mesures per pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus, amb el 4%, segons les dades de l’INE. La inversió es va reduir el 6,2%, especialment en la construcció d’edificis, amb el 6,3%. Per sectors, els pitjors resultats en el quart trimestre respecte a l’anterior van ser en la construcció, amb una caiguda del 8,1%, i la indústria, amb un lleuger retrocés del 0,1%. El ram de més pes en l’economia, el dels serveis, malgrat que en el seu conjunt va créixer l’1,1%, va tenir una evolució desigual, amb un ensorrament del 15,1% en activitats artístiques i recreatives, i un rebot del 3% en comerç, transport i hostaleria, els negocis que, en el conjunt de l’any, van resultar més tocats.

Malgrat la contenció en conjunt del quart trimestre, la caiguda del producte interior brut (PIB) va ser històric l’any passat. Fins ara, el descens anual més elevat s’havia registrat el 2009, en plena crisi financera, amb un retrocés del 3,8%, però amb la crisi de la Covid s’han batut tots els rècords i el 2020 ha sigut el pitjor any per al PIB des de l’inici de la sèrie, el 1970.

Al seu torn és la primera contracció anual del PIB des del 2013, quan va baixar un 1,4%. L’any passat, l’economia espanyola va créixer un 2%. Segons es desprèn de les dades de l’INE, la demanda nacional, el component de més pes, va restar 9 punts al PIB el 2020, mentre que l’aportació negativa de la demanda externa va ser d’1,9 punts.

Black Friday i Nadal

El Govern central, que inicialment va estimar una caiguda de l’activitat del voltant del 9%, la va acabar situant en l’11,2% en les estimacions incloses en el pla pressupostari remès a Brussel·les. La caiguda econòmica sense parió en temps de pau va interrompre un cicle de sis anys consecutius de creixement, amb què s’estaven curant algunes de les ferides de la crisi anterior. Una de les grans incògnites era l’evolució en el quart trimestre del 2020, que va començar amb cert to positiu, però que es va anar alentint com a conseqüència de la segona onada de la pandèmia, malgrat incloure una etapa d’incitació al consum com el Black Friday i les festes nadalenques.

Malgrat que la majoria d’organismes continuaven estimant que el producte interior brut (PIB) tornaria en terreny negatiu en els tres últims mesos de l’any, entre ells el Banc d’Espanya, amb un retrocés intertrimestral del 0,8%; des de l’Executiu es van llançar missatges optimistes. Primer va ser el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, que va augurar una alça del 2,4% en el quart trimestre.

Menys treballadors en erto

I després, per part de la vicepresidenta tercera i ministra d’Economia, Nadia Calviño. Un dels elements que convidava a cert positivisme era la reducció de treballadors subjectes a expedients de regulació temporal d’ocupació (erto). Dels 4,7 milions en aquesta situació en el segon trimestre, es va passar a 3,5 milions en el tercer i 1,8 milions en el quart trimestre. Finalment, les xifres de l’INE confirmen les estimacions optimistes de l’Executiu, si bé no van servir per deixar de ser el país en què s’ha registrat un descens anual més gran del PIB, pel pes dels sectors més afectats per la crisi, com el turisme i el comerç.

Notícies relacionades

A mesura que va avançar l’exercici, algunes previsions van anar millorant fins aquesta mateixa setmana en què el Fons Monetari Internacional (FMI), va rebaixar la magnitud de la caiguda del 12,8% que havia estimat l’octubre passat a l’11,1%, que va continuar sent el més gran de totes les economies.

Després d’un primer trimestre en què el confinament general com a conseqüència de la primera onada de la pandèmia del coronavirus es va notar en l’última quinzena de març i el producte interior brut (PIB) va experimentar un descens del 5,3% i del 4,2% en termes interanuals, en el segon es va registrar l’impacte més gran, amb un inèdit ensorrament intertrimestral del 17,9% i del 21,6% interanual. En el període de l’estiu, després de l’aixecament de les restriccions es va produir un rebot intertrimestral també sense precedents del 16,4% que, tot i així, va mantenir la caiguda del conjunt de l’activitat en termes interanuals en el 9%. Després de l’estiu i després d’haver sortit de la recessió tècnica (dos trimestres consecutius de caigudes) van anar augmentant de nou les restriccions, en especial en l’hostaleria.