La pensió dels aturats des del 2011 pot arribar a caure en 1.100€

Així ho va explicar el ministre aquest dijous durant la seva compareixença a la Comissió de Treball del Congrés dels Diputats, sense donar per fet que el Govern hagi decidit allargar de 25 a 35 anys el període de càlcul, però aportant algunes dades que està recopilant el ministeri abans de fer una proposta sobre aquesta qüestió als agents socials.

En el cas concret d’un treballador que estava cotitzant per bases màximes fins a ser acomiadat el 2011 i que no ha tornat a trobar feina fins a la jubilació, el sistema actual li atorgaria una pensió de 1.570 euros, davant els 2.683 euros que li haurien correspost en cas d’haver continuat cotitzant al màxim nivell. Això implica 1.113 euros menys. Un treballador en aquesta situació, va dir el ministre, obtindria avantatge si la base de càlcul s’ampliés més enllà dels 25 anys actuals.

Compareixença

El ministre va comparèixer a petició pròpia a la comissió parlamentària per donar informar sobre el desenvolupament de la reforma del sistema de pensions en el marc de les recomanacions del Pacte de Toledo. El Grup Popular, a més, havia sol·licitat la compareixença del ministre per aclarir si es preveu ampliar de 25 a 35 anys el període de cotització per al càlcul de les pensions i si la implementació d’aquesta mesura suposarà una retallada de fins un 6% a les futures pensions, tal com figurava en esborranys del Ministeri d’Inclusió.

Sobre aquesta qüestió, el ministre va reiterar que no s’ha adoptat cap decisió i que el seu departament encara està en fase d’anàlisi de les dades, com el que aporta que al voltant d’un milió d’aturats es podrien veure beneficiats per un període de càlcul més ampli. No obstant, encara no va aportar dades sobre el supòsit contrari: el nombre de treballadors que es veurien perjudicats per aquesta hipotètica decisió.

El ministre va repassar cada una de les 17 recomanacions de reforma del Pacte de Toledo i va explicar en quin punt estan els treballs del seu departament. Tal com va avançar a EL PERIÓDICO, Escrivá va explicar que el nou mecanisme de revaloració de les pensions «ha de tenir en compte anys amb IPC negatiu i positiu, si bé es preveu que els anys d’IPC negatiu es compensin a futur», va dir.

Càlculs

Sobre la predisposició a allargar la vida laboral més enllà de l’edat legal de jubilació, Escrivá va revelar que una enquesta realitzada pel ministeri mostra que entorn del 35% dels consultats estarien disposat a fer-ho a canvi d’un augment del 4% de la pensió. El percentatge s’eleva al 75% si l’incentiu és un pagament únic.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

El ministre també va aportar la dada que, mentre que avançar la jubilació dos anys pot suposar una penalització del 16% en una base de cotització mitjana, aquesta es limita al 4% quan es cotitza per la base màxima. A partir d’aquí va reiterar el seu objectiu d’acabar amb aquest efecte regressiu, tot i que tampoc en aquest cas va detallar la seva proposta.

El mateix en el cas del complement de pensió per maternitat. Les dades aportades pel ministre revelen que la pensió mitjana d’una dona sense fills, de 1.326 euros, baixa a 1.053 euros per a les que tenen dos fills, perquè ha cotitzat menys anys. En el cas de dones amb tres fills, la pensió mitjana baixa a 934 euros i per a quatre fills o més, a 826 euros.