infraestructura fallida

El Congrés ha d’avalar l’emissió de deute per pagar a la banca pel magatzem Castor

L’Estat ha de compensar el Santander, CaixaBank i Bankia pels 1.350 milions que van avançar per rescabalar la societat concessionària

2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Congrés haurà de convalidar aquest dijous el reial decret llei que autoritza l’Estat a emetre deute per compensar els bancs pels recursos que van aportar per compensar la societat concessionària del fallit magatzem de gas Castor. L’ACS de Florentino Pérez era majoritària en la societat concessionària, Escal, beneficiària d’una compensació de 1.350 milions d’euros. Aquesta mesura, inclosa en el reial decret llei, mira de donar compliment a una sentència del Tribunal Suprem que va reconèixer el dret del Santander, Caixabank i Bankia a ser rescabalats pel magatzem de gas Castor.

El Grup Ciutadà Cas Castor (impulsat per ODG i Xnet) reclama frenar aquesta «deplorable operació política» que, segons el seu parer, serveix per «deslliurar dels deutes l’ACS de Florentino Pérez per la seva inversió fallida del Castor». Aquest moviment exigeix als partits que votin perquè el reial decret llei es transformi en projecte de llei i «pugui ser esmenat i desactivat». Al reial decret publicat el 30 de desembre, en què també s’inclouen mesures relacionades amb l’ingrés mínim vital i d’altres de relacionades amb el recolzament a les persones i les famílies, es justifica que «per a l’obtenció del finançament necessari per atendre el pagament [als bancs], atès l’elevat import fixat en la sentència i les necessitats que l’Estat ha hagut d’afrontar per pal·liar els efectes econòmics, socials i sanitaris provocats per al Covid-19, es fa necessari acudir en part a l’endeutament, ja que no disposa el fons de contingència de prou recursos per finançar-lo». I recorda que la sentència del Suprem es basa en la «reclamació de responsabilitat de l’Estat legislador» .

Interès del 4,27%

Notícies relacionades

Les tres entitats financeres van avançar al seu dia a Enagás, en la qual participa l’Estat, 1.350 milions d’euros per l’adquisició d’un dret de cobrament que aquesta societat tenia constituït en favor del sistema gasista per termini de 30 anys. El Govern de Mariano Rajoy va endossar a aquesta companyia gestora del sistema gasista l’obligació de rescabalar la societat concessionària del magatzem, que va deixar de desenvolupar-se per una sèrie de sismes que va provocar a la costa sud de Catalunya i nord del País Valencià. D’aquesta manera complia l’obligació legal que s’havia establert al seu dia de compensar la societat concessionària per la paralització del projecte el 2013 i no engreixava el dèficit públic.

Al seu torn es va autoritzar Enagás que cedís a tercers aquest deute. Els tres bancs bancs van guanyar la convocatòria a canvi dels drets de cobrament de la factura del gas durant 30 anys. Com a conseqüència d’això, i perquè va caldre establir un interès del 4,27% perquè s’apuntessin entitats financeres a la licitació, els 1.350 milions inicials s’haurien convertit al final del període en uns 4.200 milions. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va ordenar paralitzar els pagaments pel rescat de 1.350 milions d’euros després d’una sentència del Tribunal Constitucional del 2017 que va tombar el reial decret llei aprovat el 2014 pel govern de Mariano Rajoy per a la hibernació del Castor i en què es reconeixia aquesta compensació. Com que una part dels pagaments a terminis ja s’havien portat a terme a través del rebut dels usuaris, entitats com la patronal vallesana Cecot van presentar reclamacions d’execució de sentència perquè es tornessin els diners que els consumidors van pagar entre el 2014 i 2018. Aquesta organització va impugnar les ordres ministerials que cada exercici durant aquell període reconeixien aquest pagament a través del rebut del gas.