Treball planteja que les empreses hagin de donar explicacions a les seves plantilles sobre l’ús d’algoritmes

El Ministeri de Treball ha remès a patronal i sindicats una nova proposta per regular el treball a les plataformes digitals. L’equip de Yolanda Díaz ha reforçat la cobertura del seu projecte a tot aquell treballador afectat directament durant la seva jornada laboral per un algoritme. També ha introduït el dret dels empleats de qualsevol firma que utilitzi un algoritme per a l’organització de la seva feina a exigir-li a la direcció de l’empresa informació sobre el seu funcionament, segons han confirmat diverses fonts presents en la negociació.

La idea de l’equip de Yolanda Díaz és que el document remès aquest dimecres als agents socials sigui el definitiu, a expenses de possibles modificacions d’última hora que suggereixin les parts. Però després de tres mesos de negociacions, Treball pretén tancar aquesta carpeta i que la pròxima reunió sigui ja l’última. Les parts seran citades «en els pròxims dies», segons afirmen des del Ministeri, tot i que encara sense data concreta. La CEOE, segons assenyalen diverses fonts presents en la negociació, no ha presentat en aquests tres mesos cap document de treball propi; paralitzada per divisions internes.

Les modificacions introduïdes en l’últim document de Treball obren, sense concretar, el perímetre de la coneguda com a ‘Llei Rider’ a tot aquell treballador afectat per una «gestió algorítmica». El primer punt de la proposta pretén reforçar les garanties de laboralitat dels treballadors, en els casos en els quals un algoritme incideixi en si aquest treballador manté o no el seu lloc o si és decisiu en la càrrega de treball que maneja.

L’objectiu d’aquest punt és potenciar les possibilitats dels treballadors que considerin que operen com a «falsos autònoms» i que haurien d’estar enquadrats com a assalariats. Una cosa que ja està passant amb l’actual normativa i s’està plasmant en múltiples sentències, com la coneguda la setmana passada sobre una causa amb 748 ‘riders’ de Deliveroo a Barcelona; a favor de la seva laboralitat. O la sentència del mateix signe del Tribunal Suprem, en el cas d’un repartidor de Glovo. El redactat plantejat per Treball pretén obrir aquest focus, per a la interpretació dels tribunals, a treballadors d’altres plataformes que no siguin de repartiment, com les aplicacions de treballadores de la llar o de serveis domèstics.

Notícies relacionades

El Banc d’Espanya eleva la previsió del PIB però alerta de futurs ajustos fiscals

La pensió mínima no contributiva i l’ingrés mínim vital pujaran l’11%

Per als repartidors de plataformes, no obstant, el redactat de la proposta de Treball sí que inclou un reconeixement explícit de la laboralitat, tal com ja va avançar EL PERIÓDICO. I així ho va remetre el Govern a Brussel·les en l’agenda de reformes enviades aquesta setmana. Segons el text resum traslladat als agents socials, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, la nova llei pretén «abordar la regulació de les persones que efectuen el repartiment a domicili en l’àmbit de les plataformes digitals».

Dret a preguntar sobre l’algoritme

Un altre punt nou que introdueix l’última proposta de Treball és un afegit a l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors. Aquest referent al dret d’informació i consulta dels treballadors sobre les seves condicions de treball. Concretament, l’equip de Díaz planteja obrir a la representació legal dels treballadors el dret a exigir informació sobre com l’algoritme que pugui utilitzar una empresa per a la seva organització laboral incideix en les condicions de treball de la seva plantilla.