Testimonis

Negocis que es reinventen per sobreviure al virus: «Fa més de 30 anys que hi som i això no s’acaba aquí»

Tres autònoms expliquen les seves peripècies per adaptar-se a les noves exigències de la pandèmia

Torrelles de Llobregat 27 11 2020 Entrevista amb Nuria Font  propietaria d una casa de colonies Mas Can Mas que s esta reinventant per tal d aguantar la crisi de la covid    FOTO de FERRAN NADEU

Torrelles de Llobregat 27 11 2020 Entrevista amb Nuria Font propietaria d una casa de colonies Mas Can Mas que s esta reinventant per tal d aguantar la crisi de la covid FOTO de FERRAN NADEU / FERRAN NADEU

Es llegeix en minuts

Una terapeuta que ha traslladat les seves consultes a la webcam, una casa de colònies que estudia començar a celebrar casaments i dues dissenyadores que viuran la seva primera campanya de Nadal a través del comerç digital. Aquesta és la història de tres autònomes (o emprenedores, en l’argot actual) que s’han vist obligades a reinventar-se per sobreviure al tsunami econòmic que està suposant el coronavirus. Perquè fa mesos que la crisi originada pel coronavirus colpeja i, en molts casos, colpeja durament. 

Molts negocis que fins ara funcionaven amb bons resultats han vist com en qüestió de mesos tot el seu model empresarial quedava amenaçat, especialment entre els més petits. No per una mala decisió, sinó per un virus. Segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Treball, Espanya va perdre 91.240 empreses en els dos primers mesos de pandèmia. I, a l’espera de la vacuna, iniciatives com la de SOS Mentoring miren d’ajudar microempresaris per adaptar els seus esquemes a les urgències de la pandèmia.

SOS Mentoring és un projecte realitzat des de la Fundació Autoocupació, i en col·laboració amb la Fundació La Caixa, que ajuda petits negocis amb trajectòria a la seva esquena a transformar el seu model. Restaurants de tota la vida que han incorporat servei d’entrega i recollida a domicili, serveis que han fet el salt a l’‘online’ o comerços que han començat a vendre per internet i a promocionar-se via xarxes socials. 

Àngels Xena: «Necessitava digitalitzar-me»

Àngels Xena fa 15 anys que treballa com a terapeuta i pedagoga dedicada a la cinesiologia. Aquesta disciplina, amb influències de la medicina tradicional xinesa i enfocada a estudiar l’activitat muscular del cos, l’aplica Xena per ajudar persones amb dificultats d’aprenentatge. Aquesta autònoma imparteix tant teràpia a pacients, des dels sis anys cap endavant, com formació per a professionals. Una disciplina que treballa els músculs pot semblar indissociable de la presència de l’instructor i fins a la Covid ho havia sigut per a Xena. Però el primer confinament la va obligar a reinventar-se. 

El salt al digital era una cosa que aquesta pedagoga feia temps que meditava per expandir la seva cartera de clients i la pandèmia ho va accelerar forçosament. «Era el moment», explica. Xarxes socials, Linkedin, un redisseny de la pàgina web i posar en marxa la infraestructura per impartir sessions i formacions ‘online’ ha sigut el pas de rosca que ha hagut de donar Xena al seu negoci. 

«Inicialment pensava que seria una cosa molt complexa i que perdria molta qualitat humana, per la falta d’interacció directa, i no. Evidentment no és el mateix, però el gran descobriment va ser que funciona igual. La gent aprèn, hi ha molta interacció, es generen vincles... ha sigut una sorpresa», explica. L’acceleració dels processos digitals ha sigut una de les sortides que han trobat les pimes per mirar de capejar la Covid. Segons un recent estudi de la patronal Foment del Treball, una de cada tres ha invertit en aquest sentit.  

Aquesta terapeuta explica que amb la presència virtual arriba a clients a qui abans no arribava i això li ha aconseguit mantenir clients que, a causa de la pandèmia, hagués perdut si no s’hagués digitalitzat. El volum de negoci que té ara és el mateix que el de fa un any, amb la qual cosa ha compensat les pèrdues de l’esfera tradicional amb els ingressos de la seva nova vida digital. «L’objectiu és continuar creixent a partir d’aquest any», explica, optimista. 

Núria Font: «Sense poder obrir he hagut de buscar-me una altra feina»

Els pares de Núria Font van inaugurar el 1987 la casa de colònies Can Mas i la intenció de la seva filla, avui al capdavant del negoci, és que en sobrevisqui molts més. El confinament i el tancament d’escoles gairebé deixa sense temporada d’estiu aquesta masovera, que ha vist caure la seva facturació el 2020 prop del 85%. «El negoci ha funcionat molt bé fins ara. Tenim un model ja molt especialitzat que són escoles i esplais, amb clients fixos que tornen any rere any. Encara conservem uns clients que van inaugurar el mas», explica. 

La principal qüestió que ha hagut de plantejar-se fins ara aquesta masovera és quant finançament demanava per poder resistir. Teixir el complicat equilibri entre la necessitat present de liquiditat i el llast a futur que pot suposar un excés de crèdit. «Si no treballes, una estructura tan gran com una casa de colònies costa molt de mantenir», explica Font. Aquesta primera injecció per mantenir-se a la superfície la va trobar en un crèdit ICO, habilitats pel Govern per garantir un mínim de liquiditat durant la pandèmia.

En paral·lel, Font ha estat meditant diverses opcions per trobar nous ingressos, com aprofitar el paratge rural i les instal·lacions de la masia per organitzar casaments i banquets. De moment aquest pla b està en un calaix, davant els anuncis d’una ràpida vacuna i l’expectativa de recuperar ja per al pròxim estiu una certa activitat. Perquè per a grans reconversions fa falta capital i de moment prefereix ser prudent. «No hem hagut de tornar cap paga i senyal i tots els clients tornaran, en principi, aquest 2021», explica. «Serà un any dur, però aquest negoci el van començar els meus pares fa 33 anys i no s’acaba aquí», afegeix. Sense poder obrir, és a dir, sense ingressos, Font no ha més opció que buscar-se una altra feina per tirar endavant aquests mesos d’impàs.

Maria Prats: «La inversió és mínima i la motivació, màxima»

A diferència de Xena i la «masovera» Font, Maria Prats ha decidit diversificar el seu negoci en plena pandèmia. La Maria va començar la seva aventura professional amb un projecte solidari per a l’Hospital Sant Joan de Déu. Ha fet dissenys per a fundacions, empreses de joguines i discogràfiques, entre d’altres. I aquesta tardor passada va dissenyar un quadern per a Òmnium Cultural.

Aquesta jove ha decidit obrir una nova línia de negoci a través del comerç digital. A la seva web es poden trobar articles de decoració, papereria, tèxtil llar i sèries limitades d’alguns articles, tots dissenyats per la Maria. «No és un projecte qualsevol, és també el meu somni» , explica aquesta jove de 20 anys amb diversitat funcional. 

Et pot interesar

A Colors Disseny són artesans del disseny, ja que el seu model de negoci es basa que la majoria de productes són únics, no reediten edicions. Així no es carreguen d’existències i centren la seva aposta de mercat en la diferenciació. Assumeixen el disseny i la comercialització i encarreguen els materials sempre a proveïdors locals. «No és un bon moment per arrencar un negoci, és veritat, però la inversió inicial és mínima i la motivació màxima», explica. 

SOS Mentoring els està ajudant amb l’estratègia del màrqueting a través de xarxes socials i la promoció de la marca. La campanya de Nadal ha sigut la primera prova de foc d’aquest nou projecte, de la qual surt contenta. Els dissenys s’elaboren des d’una antiga masia restaurada del Maresme per «omplir el món de colors», segons explica la Maria.