Stuart deu 1,2 milions d’euros per ocupar 505 falsos autònoms

Els repartidors de les motxilles blaves de Stuart també són falsos autònoms, segons han interpretat els inspectors de Treball després de les seves indagacions a Barcelona (primer) i a Madrid (després). La més recent i de més magnitud, tancada al desembre, és la de la capital madrilenya, i les dues resolucions són pioneres, ja que fins ara no havia transcendit cap actuació sobre el model laboral de Stuart. EL PERIÓDICO ha pogut confirmar que les dues actuacions, fruit de les denúncies dels sindicats UGT i IAC (aquest, amb assessorament legal del Col·lectiu Ronda), ja estan pendents de judici en els tribunals socials. Cosa que deixa paralitzats els efectes de les actes d’Inspecció fins que no hi hagi sentència en ferm.

«Des de Stuart respectem qualsevol procés judicial que es porti a terme i les decisions que es prenguin després de la seva resolució», afirmen fonts de la companyia; que diuen que tenen constància d’un nombre inferior de ‘riders’ involucrats. «Sempre hem advocat per l’elaboració un marc regulatori adequat a les noves dinàmiques del treball a demanda», afegeixen.

Model laboral en dubte

Stuart és una companyia fundada el 2015 a França i que opera des del 2016 a Espanya. També tenen presència al Regne Unit. La firma està especialitzada en repartiment en l’última milla i els seus missatgers transporten «tota mena d’enviaments», segons explica la companyia en la seva pròpia pàgina web. Des de menjar a domicili, fins a roba, passant per paqueteria clàssica entre empreses. I el sistema laboral és similar a l’implementat per competidors del sector, com Glovo, Deliveroo o UberEats.

Els seus repartidors han d’estar donats d’alta com a autònoms, posen ells la bicicleta o la moto per repartir, així com el telèfon mòbil per connectar-se a l’aplicació i rebre comandes. I la remuneració que reben varia depenent del nombre de quilòmetres recorreguts, amb una tarifa de 4,84 euros per un desplaçament de 3,5 quilòmetres.

Des de la plataforma sindical RidersXDerechos denuncien que l’organització Associació Professional de Riders Autònoms (que comparteix la tesi de l’empresa que els ‘riders’ sí que són autònoms) va intentar torpedinar les indagacions d’Inspecció. L’entitat va facilitar als treballadors investigats un formulari amb les respostes ja predefinides per donar una mateixa versió davant els inspectors, amb la voluntat d’orientar la sentènciad’Inspecció a validar la categoria d’autònoms dels repartidors.

Os imagináis que Inspección de Trabajo abre una inspección y la empresa a través de una "asociación" creada por ellos mismos envía un formulario de "guía" para que los trabajadores contesten las preguntas de Inspección? Bien, pues esto es justo lo que @Stuart_Spain ha hecho.

👇 pic.twitter.com/r2A7Lkzp9F

— Riders x Derechos (@ridersxderechos) 25 de febrero de 2019

Un forat per a la Seguretat Social

Un model que la companyia ven com a «flexible» i que permet uns «ingressos ràpids», en el qual els ‘riders’ es connecten a l’aplicació i esperen que els assigni una comanda. I cobren segons comanda, independentment del nombre d’hores que estiguin connectats esperant-ne. L’esquema, a grans trets, coincideix amb d’altres de ja censurats prèviament per Inspecció de Treball, com el d’UberEats. 

Aquest model laboral implica una menor obligació de l’empresa envers els repartidors (no els paga vacances, ni assegurança social, ni el cost de l’equip, entre d’altres) i amb la Seguretat Social, ja que trasllada aquest cost als treballadors. Segons estimacions realitzades per la UGT el 2019, el fisc deixava d’ingressar uns 93 milions d’euros anuals a causa del model laboral d’aquestes empreses. Xifres que presumiblement serien avui dia superiors, a causa de la intensa expansió que ha experimentat el sector en els últims anys. Abans de la pandèmia, l’ocupació en les ‘apps’ de repartiment creixia al 6,7%; un ritme més de dues vegades superior al que es mou el mercat laboral en el seu conjunt.

La ‘policia laboral’ va considerar en aquest cas l’especial pes de l’algoritme en tot el procés, ja que només gràcies a aquest podien arribar a un públic d’aquesta magnitud. En aquest sentit, les actuacions també assenyalen que no existeix autonomia real dels repartidors, ja que no negocien les seves tarifes, tampoc escullen la clientela, ni la gran majoria tenia activitat pròpia abans de començar a repartir per a aquestes plataformes. Arguments que es repeteixen en sentències judicials desfavorables a altres empreses del sector i que reprodueix Inspecció de Treball en les actuacions portades a terme sobre Stuart.

La ‘llei rider’, encallada

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

El Ministeri de Treball entén que per evitar aquests fraus laborals és necessària una nova llei. La redefinició del concepte d’‘alienitat’ i subordinació és el principal objectiu de la ‘llei rider’, que negocia amb patronal i sindicats des de fa més de dos mesos. I, malgrat les múltiples resolucions judicials que acumulen les diferents companyies que comparteixen un model laboral similar, aquestes continuen operant amb els seus repartidors com a autònoms. A expenses, segons defensen, que els diferents casos arribin al Tribunal Suprem; un procés que pot tardar anys.

Malgrat l’estès èxit als jutjats que té la tesi que defineix els ‘riders’ com a falsos autònoms, Treball insisteix en la seva nova llei. La divisió interna a la CEOE està encallant les negociacions i dimecres vinent estan citades de nou les parts per mirar d’avançar en aquesta matèria.