Un jutge rebaixa el lloguer a una empresa de pisos turístics per la pandèmia

  • Considera la bona fe de l’arrendatari, les circumstàncies del mercat i el contracte singular

  • Aplica la clàusula ‘rebus sic stantibus’

2
Es llegeix en minuts

Una jutge de Barcelona ha rebaixat a la meitat la renda de 27 immobles a una empresa que rellogava pisos turístics a la capital catalana i els ingressos de la qual han caigut en picat per la pandèmia al considerar «just i equitatiu» que el llogater, un gran tenidor, es faci càrrec de part de les pèrdues.

En la seva sentència, la magistrada del jutjat de primera instància número 20 de Barcelona ha decidit reduir de 1.200 a 600 euros més IVA el lloguer dels immobles –26 pisos i un local– que pagava la mercantil Venpre SL, els beneficis de la qual van superar el milió d’euros el 2019. La jutge ha estimat així la demanda que va interposar la companyia contra el particular llogater després de mesos de negociacions frustrades i després de proposar-li una reducció de les rendes mensuals dels contractes, que sumen uns 40.877 euros, per l’emergència sanitària.

La decisió de rebaixar els lloguers entre l’1 d’abril del 2020 i el 31 de març del 2021, les despeses de manteniment dels quals han sigut fixades en 8,81 euros al mes, s’ha pres partint de la clàusula ‘rebus sic stantibus’, que permet modificar un contracte davant un canvi sobrevingut i extraordinari com la pandèmia del coronavirus, i tenint en compte el «principi d’equitat» i la «bona fe» de la mercantil, que no ha deixat de pagar les mensualitats.

«Considero que la modificació proposada per la part actora és justa i equitativa sense que el demandat en les negociacions hagi ofert cap altra alternativa més enllà d’una moratòria en el pagament de la renda que [...] considero que és inviable per mantenir la viabilitat de la mercantil», afirma la magistrada. La interlocutòria reflecteix així que la Covid-19 ha produït «una alteració de la base del negoci a l’haver-se reduït d’una manera molt elevada els beneficis que racionalment es pretenien obtenir, cosa que implica que el contracte sigui excessivament onerós per a la part arrendatària», una circumstància de la qual no «culpa» el tenidor tot i que sí que li ordena corresponsabilitzar-se’n.

Perjudici per al llogater

«El llogater no s’ha vist perjudicat respecte al que pretenia obtenir amb aquests immobles perquè ja els tenia llogats, però si no els hagués tingut arrendats o si el contracte hagués expirat el març del 2020, hauria patit també perjudici al no trobar arrendataris que li lloguessin els 27 immobles per a ús turístic i que li proporcionessin la renda que hi ha pactada al contracte», remarca la sentència.

Notícies relacionades

La jutge recorda, a més, que el turisme segurament continuarà patint restriccions fins que es posi fi a la pandèmia, cosa que pot dificultar «que la renda es pugui abonar en el període moratori fixat», i remarca que si abans de la Covid-19 Venpre destinava el 5% dels seus ingressos a pagar els lloguers, la previsió per al primer trimestre del 2021 és que el percentatge arribi al 151%.

La demanda es remunta al juliol, quan la mercantil, la facturació de la qual es va reduir d’abril a juny un 83%, va sol·licitar adaptar els contractes al nou context econòmic, una petició a la qual el llogater va respondre oferint una moratòria. Posteriorment, la companyia va proposar reduir a la meitat les rendes, ateses les perspectives d’acabar el 2020 amb més de 165.900 euros de pèrdues, o bé rescindir els contractes sense penalitzacions, però el gran tenidor va tornar a rebutjar aquest extrem, per la qual cosa van arribar a judici.