Creixement territorial

¿‘Sorpasso’ econòmic de València a Catalunya?

Els economistes rebaten unes declaracions de Miquel Iceta sobre un suposat avançament del País Valencià a Catalunya

¿‘Sorpasso’ econòmic de València a Catalunya?
2
Es llegeix en minuts

¿Està el País Valencià en disposició de seguir els passos de Madrid i superar, en termes econòmics, Catalunya? Així ho va donar a entendre diumenge passat el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, en una entrevista recent al diari ‘El País’. En el context d’una resposta sobre l’independentisme en aquella autonomia, Iceta assegurava que «Catalunya ha perdut molts punts en els últims anys. La nostra obsessió era que Madrid no ens superés, però ja ens ha superat i comencem a veure el País Valencià».

¿És possible tal accelerada valenciana i, alhora, una frenada catalana de tal magnitud? Els economistes no tenen cap dubte: No. Les dades són concloents. Així, el valencià José García Montalvo, catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i premi Rei Jaume I del 2019, assegura que la referència més clara per mesurar la distància entre una i l'altra autonomia és la del PIB per càpita, que a Espanya lideren Madrid, el País Basc i Navarra. A continuació figura Catalunya, amb 31.119 euros en l’avançament del 2019 fet per l’INE; el 17,8% per sobre de la mitjana. El País Valencià es troba a gran distància, amb 23.206 euros i el 12,2% per sota de la mitjana.

La variable a través de la qual s’ha consumat el ‘sorpasso’ de Madrid a Catalunya, la que ha convertit la primera en la número u d’Espanya, desbancant la segona, és el PIB total. En aquest cas, el 2019 l’autonomia del centre va arribar als 240.130 milions pels 236.814 milions de Catalunya. La tercera posició correspon a Andalusia, amb 165.866, i la quarta, al País Valencià, amb 116.015. Aquesta última ve a representar el 10% del PIB espanyol, mentre que Catalunya, com explica García Montalvo, està entorn del 20%. Un món. No obstant, l’economista precisa que el valor a tenir en compte és el del PIB per càpita, perquè el PIB total està condicionat per factors com la mida o la població, que no ofereixen una imatge tan fidel de la realitat d’un territori.

Fuga de seus socials a Llevant

El catedràtic emèrit d’Història Econòmica a la Universitat de València, Jordi Palafox, coincideix amb el seu homòleg de la Pompeu Fabra, i tots dos també apunten altres variables que podrien ser darrere de les asseveracions d’Iceta més enllà de la mera estadística. Per exemple, el fet que els dos grans bancs catalans hagin traslladat la seu social a València (CaixaBank, que la mantindrà després d’absorbir Bankia, també amb domicili a la ciutat) i Alacant (Sabadell). 

Notícies relacionades

Palafox també afegeix la visibilitat que té l’actual president de la Generalitat, Ximo Puig «més enllà de Contreras» (embassament que limita la Comunitatd Valenciana i l’autonomia castellanomanxega). És a dir, a Madrid, on ja han calat algunes reivindicacions històriques valencianes com el corredor mediterrani o l’infrafinançament autonòmic.

Malgrat tot, una incògnita plana sobre el futur i és l’efecte de la Covid-19. Palafox precisa que el pes del comerç i el turisme, els sectors més damnificats per la pandèmia, són similars en les dues autonomies. Així que per allà no sembla que es pugui produir un avançament valencià a Catalunya. Ni tan sols acostar-s’hi.