Quasi tot Espanya paga de lloguer el metre quadrat més car de la història

El preu del lloguer està completament descontrolat en la major part d’Espanya. Tant és així que arrendar ara una vivenda és més car que mai quasi a tot arreu del territori nacional, concretament en 48 de les 50 províncies, segons dades provinents dels portals immobiliaris i recopilats per la plataforma especialitzada Brains Real Estate. A nivell nacional, els preus s’han disparat quasi un 14% l’últim any i s’acosten ja als 15 euros per metre quadrat, equivalent a pagar més de mil euros al mes per un pis d’uns 70 metres.

Només a Sòria i a Terol els preus no han tocat màxims durant el segon trimestre de l’any, tot i que sí que van pujar fa poc, en el tercer trimestre del 2024 i en el primer del 2025, respectivament, acumulant revaloritzacions des de juny del 2020 (plena pandèmia de covid-19) del 22% i 41%, les dues de doble dígit, però inferiors a la pujada mitjana del 48% que registra a tot Espanya, més del doble que la inflació generada en el període, que ascendeix fins al 22,1%, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

María Matos, directora d’Estudis de Fotocasa, ho contextualitza: "Estem vivint un dels moments més crítics per al mercat del lloguer. [...] Aquest fenomen no és puntual: el preu a nivell nacional ja va registrar preus històrics el 2022 i marca un rècord any rere any. Aquesta situació respon a un desajust estructural cada vegada més acusat entre una oferta molt limitada i una demanda creixent i duradora. Està tan tensionat que en moltes ciutats l’accés al lloguer s’ha convertit en un autèntic desafiament, sobretot per als joves i les famílies amb menys recursos".

"Amb el context d’una insuficient oferta de fons, hi ha propietaris que s’afegeixen a la tendència de les pujades de preu per treure més rendibilitat al seu pis, ja que, tot i que el preu sigui una barrera, no els faltaran inquilins. Una altra cosa és com afronti el risc d’impagament i el dilema moral, perquè, precisament, viure tranquil és el que fa que alguns arrendadors posin una renda que cobreixi hipoteca més despeses i, si pot ser, un benefici raonable, però els propietaris solidaris són minoria", afegeix Ferran Font, portaveu i director d’Estudis del portal Pisos.com.

El rànquing de províncies on ha pujat més el preu el lidera Màlaga, ja que el cost d’arrendar-hi una casa s’ha disparat un 78% en els últims cinc anys. Són especialment rellevants els ascensos a Girona (75%), Cantàbria (75%), València (74%), Alacant (71%), Segòvia (69%), Santa Cruz de Tenerife (67%) i les Balears (66%). La novena posició l’ocupa Madrid, amb una pujada del 60%, per sobre de la que es va registrar a la província de Barcelona, on és del 54%, segons les dades de Brains Real Estate.

La realitat és que les pujades són superiors al 20% en tot el territori nacional i només són inferiors al 30% a Sòria (exemple esmentat abans) i Còrdova, on ha crescut un 24%.

Col·lectius més afectats

El consens del mercat és que els augments es justifiquen amb la poca oferta existent i l’alta demanda. Com destaca Font, "la bretxa entre el preu pel qual es lloguen els immobles i el pressupost dels inquilins es fa més gran cada vegada, i això expulsa del mercat les economies més ajustades", una situació que "serà difícil que millori per als col·lectius més desfavorits". "El nombre d’inquilins està creixent i cada cop es manté durant més temps en el mercat perquè li costa acumular l’estalvi previ necessari per fer el salt a la propietat. Estem veient que l’edat d’emancipació es retarda i que hi ha joves que dilaten la seva estada a la llar familiar, un factor que impedeix que compleixin els seus plans de vida", explica el portaveu de Pisos.com.

Notícies relacionades

Correus suspèn temporalment enviaments als EUA pels aranzels

Powell obre la porta a la rebaixa de tipus d’interès al setembre

Matos proposa impulsar l’oferta de vivenda amb "fórmules que actualment no s’estan portant a terme, com la construcció de més vivenda nova orientada al lloguer –no únicament a la compravenda–, el desenvolupament d’un parc de vivenda pública i assequible, ja que Espanya és a la cua en vivenda pública destinada a lloguer, i l’aposta per la rehabilitació de vivendes perquè es destinin al lloguer".

"Cal entendre també per què hi ha propietaris que tenen habitatges buits i veure si aquestes propietats podrien sortir també al mercat del lloguer: és indispensable posar en marxa ajudes i desgravacions fiscals i, de la mateixa manera, dotar de seguretat jurídica davant d’impagaments, ocupacions i destrosses", posa a sobre de la taula la directora d’Estudis de Fotocasa.