El BCE planeja una moneda digital al marge de ‘blockchain’

La idea de descartar tecnologies com ‘blockchain’ guanya adeptes al si de la institució davant l’objectiu de mantenir un control més gran en la seva creació i difusió, i com una via de generar més confiança en el sistema financer basat en bancs comercials. El BCE és conscient que no és capaç de distribuir en solitari una moneda digital i que en qualsevol cas requerirà el recolzament de les entitats financeres supervisades si decideix afrontar el repte, segons reconeixen fonts del Banc d’Espanya. Farà proves de camp aquest mateix any. La utilització de la xarxa de bancs comercials pretén evitar que un èxit arrasador d’una moneda digital pogués significar un transvasament d’actius i clients al banc central.

En qualsevol cas, el BCE descarta que iniciatives de monedes digitals privades puguin arribar a ser una amenaça per al sistema financer per si soles, ja que requeriran el suport normatiu per posar-se en funcionament. Fonts del Banc d’Espanya reconeixen que l’any vinent es començaran a fer aquestes proves pilot per validar sistemes i consideren que el calendari previst pel BCE és conforme amb el mantingut per altres bancs centrals, potser amb l’excepció de la Xina, que sí que porta la davantera com a conseqüència d’una bancarització menor del país. També Suècia està per davant en el desenvolupament de la seva moneda digital.

El marc de desenvolupament

Els missatges del Banc Central Europeu sobre les monedes digitals són clars. En primer lloc, «la decisió d’emetre un euro digital encara no s’ha pres». En segon lloc, «la possible emissió no implicaria l’abandonament o substitució de l’efectiu». I en tercer lloc, el consell de govern del BCE valorarà pròximament el llançament d’un projecte d’investigació, amb proves pilot al llarg d’aquest any.

Davant les creixents expectatives creades per un document de treball publicat a finals de setembre, en què s’establia una primera anàlisi de les criptomonedes dels bancs centrals, el BCE replica que «l’objectiu és estar preparat per emetre-les en cas necessari».

Els factors que acceleren el canvi

Per a Victoria Gago, fundadora de l’European Blockchain Convention, el gran canvi que s’ha produït al 2020 i que ha fet reaccionar el BCE és que «els inversors institucionals han començat a invertir en criptomoneda». Els experts del BCE són conscients del canvi d’escenari que ha suposat la revolució digital en el camp dels diners. Hi ha algunes circumstàncies que podrien accelerar la introducció d’una moneda digital. Seria el cas que els pagaments en efectiu disminuïssin significativament. O també en el cas de l’aparició d’una moneda digital impulsada per entitats privades de caràcter transnacional.

És el cas de la iniciativa Libra, que ha anunciat que es llançarà al gener però amb canvis de funcionament respecte dels projectes inicials. La idea de The Libra Association és que la seva ‘stablecoin’ estarà avalada pel dòlar dels EUA i, a diferència de les criptomonedes pures, no fluctuarà, sigui per oferta i demanda, límits d’emissió o per l’evolució d’una borsa de divises de referència o actius dels seus creadors. El seu valor dependrà íntegrament del preu que tingui sempre el dòlar. Serà una ‘stablecoin’ privada amb funcions de moneda digital i amb valor referenciat a una divisa de curs legal. 

No es descarta que l’afany de creixement de The Libra Association (donada suport per Facebook) faci que sigui l’instrument tecnològic de les futures divises d’Estat actuals per al món digital. La companyia planeja també llançar la seva cartera virtual per operar els actius de Libra. Al principi s’havia de dir Calibra, tot i que posteriorment han redissenyat la marca i s’ha passat a dir Novi. S’espera que amb les monedes virtuals de Novi es pugui comprar i operar en els serveis de Facebook per pagar o fer transferències. Entre els plans de Libra hi ha crear més ‘stablecoins’ per a les principals divises del món, inclòs l’euro o la lliura britànica. 

Instrument complementari

Les monedes digitals es configuren per això com a noves eines de política monetària i com a solució de suport del sistema financer. Des del punt de vista del Banc Central Europeu, la moneda digital podria ser també un instrument excel·lent per potenciar el paper internacional de la divisa única i fins i tot «per millorar el cost i l’empremta ecològica del sistema de pagament». 

Les qüestions obertes

Les qüestions obertes són encara moltes. De la dificultat de desenvolupament tecnològic es deriva que no és possible determinar quina tecnologia hi hauria rere el futur euro digital, però fonts del BCE reconeixen «que no necessàriament estaria basat en una tecnologia ‘blockchain’ i en cap cas en un sistema criptogràfic com a bitcoin». És més, s’hauria de basar en un sistema tecnològic de validació capaç de ser supervisat pel BCE però executable per part dels bancs comercials actuals, amb prou privacitat, però en cap cas anònima com en la majoria de les criptomonedes.

Queden per definir també els límits de diners digitals per contribuent (hauria de ser equivalent a uns diners de butxaca) o de quina manera es podria generar de manera ‘offline’, si s’hauria de remunerar o amb quin tipus de dispositiu podria ser gestionat (tot i que en aquest cas el mòbil té totes les vies d’èxit). 

Els dubtes teòrics

No falten els que dubten dels efectes que pot tenir l’increment dels diners en circulació. L’historiador Yuval Noah Harari ja advertia a la seva obra ‘Sapiens’ de les conseqüències molt abans de conèixer l’auge de les monedes digitals: «Durant els últims anys, els bancs i els governs han estat imprimint diners de manera frenètica. Tothom està terroritzat davant la possibilitat que la crisi econòmica actual pugui aturar el creixement de l’economia. De manera que estan creant del no-res bilions de dòlars, euros i iens, injectant crèdit barat en el sistema, i esperant que científics, tècnics i enginyers aconsegueixin trobar alguna cosa realment gran abans que esclati la bombolla».

Amb la pandèmia tots aquests processos s’han aguditzat. Això que Harari descrivia com «una cosa gran» ja ha arribat en forma de monedes digitals. Per a l’economista Eduardo Garzón, «els diners es van crear per mesurar deutes, compromisos i obligacions, no per intercanviar productes en el mercat». Atès que la legislació de l’eurozona estableix que els bancs privats puguin tenir 99 euros de diners bancaris (compromisos de pagament del banc) per cada euro oficial (recolzat pel banc central), el creixement de les monedes digitals de qualsevol tipus és una amenaça seriosa per al sistema.

Els requisits bàsics

L’informe preliminar del BCE ha establert també els requisits bàsics que, si es fa realitat, hauria de tenir una moneda digital. Aquests haurien de ser:

1 Convertible alhora. Es descarta la possibilitat d’una moneda amb un valor no paral·lel al preu de l’euro físic en els mercats internacionals. 

2 Seria una divisa digital «lliure de risc i sota control de l’Eurosistema». 

3 Seria accessible de manera harmonitzada a través d’entitats supervisades. És a dir, els bancs comercials podrien generar euros digitals, sota supervisió del BCE.

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

4 La moneda digital seria compatible amb solucions del sector privat, amb ‘stablecoins’. 

5 La moneda digital europea hauria de generar confiança i disposar d’un suport tecnològic segur.