El sistema elèctric registrarà un dèficit de tarifa de 1.500 milions el 2020

Serà el segon any consecutiu que s’incorri en dèficit, després de l’any 2019 quan es va registrar per primera vegada des de l’any 2013 uns ingressos inferiors als costos que van deixar un saldo negatiu de 527,7 milions d’euros, segons l’últim informe publicat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

L’explicació a aquest desequilibri del 2019 i del 2020 es deu a la reticència a una pujada dels peatges elèctrics, congelats des de l’any passat, units a una caiguda de la demanda i l’auge de les mesures d’eficiència que provoquen menys ingressos en els comptes però les mateixes despeses. I n’hi ha un d’especialment notable: els més de 7.000 milions d’euros pels incentius a les renovables que s’inclouen en el rebut de la llum.

Aquest any i part del vinent, la diferència en els comptes s’absorbirà amb part del superàvit acumulat en els anys de bonança elèctrica (de 2014 a 2018) gràcies a una guardiola que ascendeix a 1.000 milions d’euros. El superàvit acumulat realment és de 1.687,5 milions d’euros, però cal eliminar d’aquesta quantia els 650 milions d’euros utilitzats en processos judicials i inversions renovables. 

La llei del sector elèctric prohibeix destinar els excedents acumulats a cobrir el dèficit que es produeixi cada any i només permet utilitzar-lo per amortitzar el deute pendent. Tanmateix, al juny el Govern central va modificar la llei per destinar aquest romanent en els dèficits que es generessin, tant el 2019 com el 2020.

Però els diners d’aquesta guardiola elèctrica són finits i no donarà per cobrir els dos dèficits. Aquesta és una de les principals raons per les quals l’Executiu ha decidit fer un canvi en el seu finançament, eliminant del rebut elèctric el pagament de les primes a les renovables, aquests 7.000 milions d’euros, perquè siguin les empreses energètiques les que abonin aquesta quantia.

D’aquesta manera, alleugereix el preu del rebut de la llum, i soluciona almenys temporalment el problema financer. Segons l’Executiu, de mantenir-se el sistema actual, la part regulada del rebut de la llum s’incrementaria l’any que ve en prop del 15% per a les pimes, un 10% per a la indústria i els consumidors domèstics i un 7% per a la gran indústria electrointensiva.

15 anys de dèficit

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

No és la primera vegada que Espanya incorre en dèficit elèctric, ni de bon tros. El 2014 es va obrir un període de cinc anys de superàvit fins al 2018, però va ser després de 15 anys consecutius de dèficit, del 2000 al 2013, es va arribar a acumular un deute de 27.000 milions d’euros que ara formen part d’una altra de les partides incloses en aquest calaix de sastre en què s’ha convertit el rebut de la llum. A finals de 2019, encara faltaven per pagar 16.602 milions d’euros d’aquest deute. Aquest any els usuaris espanyols pagaran 2.721,6 milions per amortitzar-la. En concret, 93,8 euros cadascun, amagats dins dels càrrecs en el rebut de la llum.

La reforma realitzada el 2012 i el 2013 per abordar el dèficit tarifari es basava en l’existència d’un context d’alts preus de l’electricitat al mercat, una elevada participació de les tecnologies contaminants en el mix de generació i creixements sostinguts de la demanda. Tres circumstàncies que permetien obtenir prou recursos per equilibrar els ingressos i costos del sistema elèctric sense necessitat d’elevar els preus regulats dels peatges d’accés, però que ara han desaparegut amb la transformació energètica.