Els economistes catalans desconfien de la capacitat pública per gestionar els ajuts europeus

Els economistes catalans respiren amb alleujament davant l’arribada de fons europeus per rescatar empreses però són «escèptiques» amb els mecanismes que hauran de fer que aquests recursos es facin servir de manera adequada. Són algunes de les conclusions presentades aquest dimarts d’una enquesta portada a terme pel Col·legi d’Economistes de Catalunya en què es constata que una àmplia majoria aprova les mesures extraordinàries de recuperació adoptades per la Unió Europea per fer front als efectes de la crisi econòmica provocada per la Covid-19.

Malgrat aquest relatiu optimisme, l’ombra de la sospita i la desconfiança es revela en l’estat d’opinió col·lectiu dels economistes, que dubten de la transparència, eficiència, objectivitat i transversalitat a l’hora de difondre i gestionar els fons europeus. Mecanismes de control sota sospita.

Els economistes es rendeixen a l’evidència. No hi ha sorpreses i el 96,2% dels professionals creuen que l’economia catalana és pitjor ara que fa un any per l’impacte de la Covid. És la pandèmia el problema més gran, seguit per l’atur i per la situació política.

El degà del Col·legi, Anton Gasol, i el responsable tècnic de l’enquesta, Xavier Segura, han presentat aquest dimarts les principals conclusions de l’‘Enquesta de Situació Econòmica de Tardor de 2020’ realitzada entre el 5 i el 26 de novembre i en la qual han donat resposta 1.200 economistes. L’Administració rep un suspens per la gestió de la crisi de la Covid, tot i que les autoritats europees són les que reben la valoració més alta (4,60), 93 centèsimes més que l’obtinguda a l’enquesta de la primavera passada (3,67). En segon lloc, se situen les autoritats locals (3,83), les autoritats catalanes (3,61) i les autoritats estatals (3,39).

Els enquestats aproven (amb un 5,71) les mesures extraordinàries de recuperació adoptades per la Unió Europea per fer front als efectes de la crisi econòmica i el fons Next Generation European Union. La despesa pública i la generació massiva de diners per part del BCE, antic anatema de qualsevol economista conservador, és ara vist amb bons ulls per la majoria. Malgrat això, els economistes són escèptics en relació amb com es distribuirà i gestionarà la part d’aquests fons que arribin Espanya. Així, d’una escala de 0 a 10 puntuen amb un 4,32 la previsió de transparència, amb un 4,15 la d’eficiència, amb un 4,03 la d’objectivitat i amb només un 3,83 la de transversalitat (per a tots els sectors). Un escepticisme que es combina amb el convenciment (amb un 6,33 sobre 10) que una bona aplicació dels recursos que arribin d’Europa serà decisiva per al futur econòmic de Catalunya dels pròxims anys.

Notícies relacionades

La concessió d’hipoteques es dispara fins a xifres no vistes des del 2011

Els resultats de Nvidia posen a prova el potencial borsari de la IA

L’índex de confiança dels economistes cau radicalment respecte al d’abans de la pandèmia, passant del 5,44 al 3,54 per a l’economia catalana i del 5,21 al 3,37 per a l’economia espanyola. Tot i que la valoració de la situació de l’economia espanyola es manté per sota de la de la catalana, la valoració sobre l’economia espanyola és ara 4 centèsimes superior a l’obtinguda a la primavera i la de l’economia catalana 8 centenes inferior.

El descens a l’índex de confiança dels economistes va en línia amb el fet que el 96,2% d’ells consideren que l’economia catalana està pitjor ara que fa un any fruit de l’impacte de la Covid. L’‘Enquesta de Situació Econòmica de Tardor de 2020’ del CEC també ha consultat als col·legiats per les previsions d’evolució del PIB espanyol per al 2020 i 2021 (-11,2% per a 2020 i + 9,8% per al 2021) contingudes en el projecte de Pressupostos de l’Estat: el 20,3% dels economistes consideren que aquestes previsions són raonables i només el 4% opinen que la realitat serà més favorable del previst.