Foment proposa que l’Airef pugui sancionar

La patronal Foment del Treball considera que el lògic increment del pes del públic en l’economia com a conseqüència de la pandèmia requereix una urgent reforma de la funció pública i de l’«avaluació sistemàtica de les polítiques públiques». L’Institut d’Estudis Estratègics de la patronal considera que les agències independents com Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) han de ser reforçades i dotades de noves funcions.

La reforma proposada per la patronal per a l’Administració Pública s’hauria de centrar a dotar de més mecanismes de control, segons l’informe ‘Una estratègia per avaluar les polítiques públiques’, realitzat pel seu laboratori d’idees, l’Institut d’Estudis Estratègics. Segons Foment, «les enormes dificultats per gestionar l’ingrés mínim vital, els retards en la percepció dels ertos, o el millorable historial en la gestió dels fons europeus, són exemples paradigmàtics de la necessitat d’un ampli compromís polític a favor de la posada al dia de la nostra funció pública». En concret, Foment veu amb bons ulls que l’Airef arribi a tenir «la capacitat de bloquejar i en determinats casos, de sancionar». També proposa que el Tribunal de Comptes i els corresponents Tribunals Autonòmics han de comptar amb més recursos.

L’informe ha sigut presentat aquest dilluns des de la seu de Foment i de forma telemàtica per Josep Sánchez Llibre, president de la patronal catalana; Rosa Nonell, responsable del document, i Jordi Alberich, vicepresident coordinador de l’Institut d’Estudis Estratègics. Nonell ha assenyalat que la gestió pública ja era feble abans que arribés la pandèmia, en part a causa de la falta de mecanismes per retre comptes, com comissions de seguiment, i a la falta de coordinació per a l’execució de les polítiques. «Hi ha una falta d’avaluació contínua», ha assegurat Nonell, que ha explicat que «mentre Suècia proposa una agència independent del clima perquè faci un seguiment de les polítiques que es prenen en aquest camp, a Espanya hi ha moltes altres àrees que també necessitarien agències com a aquesta, com la del salari mínim interprofessional».

Alberich ha centrat l’atenció en l’augment de despesa pública que s’espera en els pròxims anys gràcies als fons Next Generation, una cosa que, segons la seva opinió, fa més evident la necessitat de poder avaluar l’impacte que tindrà tota aquesta inversió i que requereix la creació de mecanismes de control més exigents.

L’informe proposa seguir les recomanacions establertes per la Unió Europea per al control dels objectius mediambientals, però també en la resta d’àrees, que en essència es remeten a avaluacions prèvies dels programes nacionals d’energia i clima. També fa referència al document d’Avaluació de Polítiques Públiques de l’Airef, que ressalta la manca de tècniques d’avaluació per a la millora de l’eficiència i l’eficàcia administrativa. «No pot ser que l’administració pública sigui àgil quan es tracta de cobrar multes o embargar comptes, però que sigui altament ineficaç a l’hora atorgar ajuts als qui les necessiten», ha denunciat Sánchez Llibre.

En el context de la crisi sanitària i les seves conseqüències socials i econòmiques, l’Institut d’Estudis Estratègics de Foment del Treball assenyala que «la dinàmica de més despesa pública en els pròxims anys, per recompondre les destrosses de la pandèmia, i la necessitat d’una millor provisió estable de serveis públics essencials, com a sanitat i educació, converteix en indispensable i urgent la rendició de comptes i avaluació sistemàtica de les polítiques públiques. A aquesta finalitat hi contribuirà un compromís reforçat de les institucions parlamentàries, però tant o més important resultarà l’assignació de recursos i competències a organismes independents i especialitzats, com els assenyalats al present document. Però tot això només resultarà eficient i sostenible si va acompanyat d’un ambiciós procés de reforma i modernització de la funció pública». Així mateix, «les aportacions hauran d’anar acompanyades de reformes en les polítiques públiques, que afavoreixin el bon final i consistència de les inversions. Així, es consideren actuacions en àmbits com l’educació, mercat de treball, innovació, i transparència».

Notícies relacionades

La concessió d’hipoteques es dispara fins a xifres no vistes des del 2011

Els resultats de Nvidia posen a prova el potencial borsari de la IA

Amb aquests objectius, l’Institut d’Estudis Estratègics de Foment valora com a fonamental entendre les exigències europees per aplicar-les no únicament en el cas del fons Next Generation i per abordar «una de les carències que són un llast el nostre desenvolupament: l’absència d’una avaluació sistemàtica i coordinada de les polítiques públiques».

En definitiva, l’Institut d’Estudis Estratègics de Foment conclou que «tota estratègia d’avaluació de les polítiques públiques ha d’emmarcar-se en el context més ampli de reforma de les Administracions, amb tres prioritats principals: un millor sistema d’atracció i retenció del talent en la funció pública; un ús generalitzat de la ciència, tecnologia i coneixement en la formulació i gestió de polítiques; i una coordinació més gran entre els diversos nivells de les Administracions Públiques».